La intel·ligència artificial (IA) va deixar de ser una promesa futurista per convertir-se en força econòmica, geopolítica i cultural el 2025. La tecnologia va escalar del laboratori als mercats i els parlaments, i en el procés va redefinir qui lidera el futur digital. Aquest any es recordarà per avenços tècnics, batalles de poder i tensions sobre el que la IA pot —i ha de— fer. Us resumim deu dels moments més importants.
Un model xinès que ho va canviar tot
A finals de gener, una empresa emergent de Hangzhou anomenada DeepSeek va llançar R1, un model d’IA de codi obert amb capacitats comparables als grans sistemes occidentals, però desenvolupat amb un pressupost sorprenentment baix. R1 no només va competir en rendiment, sinó que va reobrir el debat sobre el valor de l’obertura enfront del control de la tecnologia. L’arribada de DeepSeek va accelerar la competència global, i diversos països —inclosa Itàlia— van imposar restriccions primerenques per preocupacions de privacitat i seguretat, desencadenant tensions regulatòries a Europa.
La nova cara de la IA capaç de «raonar»
Durant l’any, diversos laboratoris van anunciar models que no només generen text o imatges, sinó que resolen problemes complexos amb passos de raonament. En algunes proves, aquests sistemes fins i tot van rendir al nivell de competidors humans en àmbits com matemàtiques avançades. Aquest salt tècnic va ser celebrat com un avenç real cap a capacitats cognitives més àmplies —i debatut com a possible preludi de sistemes autònoms més sofisticats—.
GPT‑5: eines que parlen amb experts
Enmig d’aquesta cursa, OpenAI va llançar GPT‑5, ampliant l’accés de milions d’usuaris a una IA que promet respostes en profunditat en àrees com programació, escriptura i anàlisi. El model va generar una enorme onada de proves i ús, consolidant la seva presència en entorns professionals i quotidians. Entre desenvolupadors i empreses, l’arribada de GPT‑5 va marcar un abans i un després en com s’integra la IA en fluxos de treball reals.
Política i apostes als Estats Units per la IA
Els Estats Units va viure un gir radical en política tecnològica quan el president Donald Trump va signar una ordre executiva per eliminar regulacions prèvies i promoure el creixement de la IA com a prioritat econòmica i estratègica. Aquest impuls va incloure una iniciativa publicoprivada de centenars de milers de milions de dòlars per construir infraestructura d’IA, reforçant una visió d’innovació sense traves regulatòries federals.
Mentrestant, a Nova York es va aprovar una llei estatal de seguretat d’IA, encara que en la seva versió final es van suavitzar molts dels seus requisits després de la pressió d’empreses i universitats, cosa que va obrir un nou capítol en l’estira-i-arronsa entre governs locals i la indústria.
Europa juga una altra carta: regulació i competitivitat
Davant d’aquesta dinàmica, la Unió Europea va mantenir la seva aposta per una IA més segura i transparent. A més d’implementar el primer marc legal integral per a sistemes d’IA al món, la Comissió Europea va anunciar plans d’inversió per enfortir la recerca i l’adopció responsable de la tecnologia en sectors clau com salut, energia i ciència, amb milers de milions d’euros compromesos.
La bombolla que comença a preocupar
El furor per la IA va disparar la inversió en infraestructures i empreses emergents. Al llarg de l’any, el sector va atreure xifres properes al bilió de dòlars en capital, mentre que les valoracions d’empreses s’inflaven sense garantia d’ingressos sostenibles. Analistes van començar a parlar obertament d’una bombolla, i diversos episodis de caigudes borsàries van reviure comparacions amb els puntcoms.
Un escàndol que va posar el focus en la seguretat
Un dels episodis més dolorosos de l’any va ser la mort d’un adolescent nord-americà, la família del qual va al·legar que un xatbot d’IA havia contribuït al seu suïcidi després de mesos d’interaccions. El cas va desfermar una onada de demandes i qüestionaments sobre els límits d’aquestes tecnologies. Les plataformes van reaccionar incorporant filtres i protocols d’emergència, però el debat sobre responsabilitat legal va quedar obert.
Estafes amb veu pròpia
Els fraus amb IA van fer un salt qualitatiu amb la proliferació de deep fakes i clonació de veus. El 2025 es van multiplicar els casos de trucades falses que suplantaven identitats per extorsionar o cometre estafes. La por a no poder confiar en el que se sent o es veu va impulsar noves iniciatives de verificació digital i campanyes d’alfabetització tecnològica.
La IA també vol un Grammy
Xania Monet, una artista virtual generada per IA, va aconseguir posicionar-se en llistes de música R&B i va signar un contracte milionari amb un segell discogràfic. El seu cas va provocar reaccions trobades entre músics, productors i plataformes: alguns ho van veure com una amenaça a la creativitat humana, altres com una nova eina expressiva. La indústria encara debat on col·locar la línia entre humà i algorisme.
Mirada cap endavant
En tancar el 2025, la IA ja no es percep com una tecnologia aïllada, sinó com una infraestructura que travessa fronteres industrials i polítiques. Els països es disputen lideratge tecnològic, les empreses competeixen per talent i mercats, i les societats comencen a enfrontar preguntes sobre seguretat, ètica i autonomia. L’any va deixar clar que la IA no només transforma el que fem, sinó també com ens organitzem per fer-ho.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
