Des que vaig començar a experimentar amb intel·ligència artificial i automatització, molta gent del meu entorn —col·legues, amics, clients— va començar a fer-me sempre la mateixa pregunta: “I què pot fer la IA per a mi?” Alguns esperen respostes màgiques: que els creï un chatbot que respongui per ells, que els automatitzi tasques o que els gestioni factures. La majoria ni tan sols busca entendre com funciona… només volen que algú se n’ocupi.
I el curiós és que jo tampoc vinc del món tècnic. No soc programador, no entenc de codi i, així i tot, em vaig veure immers en aquest univers. Per què? Perquè cada cop està més clar que si no comences a incorporar la IA al teu flux de treball, et quedes enrere. Però és clar, quan trobes plataformes com n8n o Make.com —anomenades “No-Code”, suposadament accessibles— t’adones que aquesta promesa té lletra petita. Per fer coses potents necessites entendre lògica de programació, APIs, estructures de dades… i dedicar-hi temps. Molt de temps.
I aquí molts es rendeixen. Perquè si ja et dediques a la producció, al disseny, al creatiu, el darrer que vols és perdre’t en fluxos complexos o aprendre què és un webhook. Vols resultats, no complicacions. I és normal. Però al mateix temps, la sensació que necessites aquesta tecnologia no desapareix. Llavors sorgeix el dubte: si no entens la IA, et pots permetre ignorar-la? I si demà depens d’ella per seguir continuar competitiu?
El dilema del creatiu i l’automatització
Aquí sorgeix una fricció important, especialment per a aquells que es dediquen a processos artístics i creatius. La necessitat d’automatització, de delegar tasques repetitives o d’integrar “agents” intel·ligents en el nostre dia a dia, és real. El problema és que el temps és un luxe que no sempre tenim. Si et dediques a la producció, al disseny, a la maquetació o el teu focus està en la creació, en la visió, en lliurar resultats artístics i estètics, no hi ha espai per dedicar hores a depurar fluxos de treball complexos o a entendre el concepte d’una API.
Considero que encara no existeix un procés creatiu que es pugui automatitzar al 100% amb un resultat de qualitat. I aquí ve la que, per a mi, és una petita decepció. Quan demanen recomanacions per a una plataforma de maquetació o per generar un dossier, encara no podem donar una resposta crítica i sincerament optimista sobre el potencial real de les eines d’IA generativa en aquest àmbit. Els models i les aplicacions d’IA, encara que avancin a passos gegantins –la presentació de Google I/O va ser una barbàrie en termes de progrés–, encara estan “verds” per a l’ús professional i exigent que demanden els creatius.
La IA: dins o fora de l’ecosistema?
Això ens porta a una reflexió més profunda: com podem els professionals creatius, els que estem a la trinxera de la producció, la maquetació i el disseny, utilitzar realment aquestes eines si no tenim un coneixement profund d’IA o automatitzacions? Considero que, avui dia, tenim un punt “gandul” respecte de la IA. Sembla que o t’hi dediques al 100% a entendre-la i implementar-la, o ja et quedes fora de l’ecosistema.
A més, la situació es complica quan la majoria d’aplicacions d’IA més potents o especialitzades funcionen només en local. Per a un departament de comunicació, una productora o un institut, la integració d’aquestes eines des d’una perspectiva d’“usuari final” és una odissea. No tothom té els coneixements tècnics per instal·lar i configurar aquests sistemes.
La sensació és que estem en un moment en què la IA avança a una velocitat impressionant en certs sectors —com el vídeo, que ja frega el cinematogràfic—, però quan baixem al concret, a tasques diàries específiques, moltes eines continuen quedant curtes. Sembla que veiem més focs artificials que solucions realment pràctiques en molts aspectes.
