La intel·ligència artificial (IA) ha deixat de ser una promesa futurista per consolidar-se com una eina en expansió dins dels mitjans públics europeus. Com analitza l’Observatori Switch en el marc del Clúster Audiovisual de Catalunya, ràdios i televisions de tot el continent estan començant a adoptar sistemes intel·ligents que modifiquen progressivament els processos de producció, distribució i personalització de continguts informatius i d’entreteniment. Ara la IA corregeix textos, transcriu entrevistes, resumeix peces, genera titulars i fins i tot crea continguts simples de forma autònoma.
Aplicacions concretes de la IA
Un estudi de la Universitat de Santiago de Compostel·la analitza l’ús de la IA en 15 corporacions audiovisuals públiques de 12 països diferents d’Europa. Identifica aplicacions pràctiques en sis àrees clau: gestió d’arxius, suport a la redacció (transcripció, correcció, edició), generació automatitzada de continguts, accessibilitat mitjançant subtitulat, verificació de dades i personalització de notícies segons les preferències de les audiències.
Aquestes tecnologies permeten a les redaccions estalviar temps, reduir costos i millorar l’eficiència, encara que sempre sota supervisió humana. L’automatització no substitueix el periodista, però redefineix el seu paper dins de l’ecosistema informatiu.
Noves possibilitats, nous riscos
L’European Broadcasting Union (EBU) ha recollit en un informe de 2025 casos especialment innovadors. El més cridaner és AAVA, de la televisió pública holandesa, empra IA per generar “persones digitals” que simulen audiències diverses. Aquestes permeten testar continguts abans de la seva emissió, ajudant a detectar biaixos i fomentar produccions més inclusives i representatives.
Un altre exemple semblant és el de la Radio Télévision Suisse (RTS) que ha desenvolupat un model de IA capaç de personalitzar les notícies segons les necessitats de cada audiència. L’eina analitza automàticament els continguts, detecta què busca o necessita l’usuari al qual van dirigits i proposa modificacions per adaptar-los millor, ampliant així la seva rellevància i abast.
I la ràdio pública sueca (SR) genera diàriament al voltant de 370 àudios informatius gràcies a una eina que automatitza tasques com la transcripció, el resum i la creació de titulars. Encara que el procés és automàtic, los periodistes revisen i validen cada peça abans de la seva publicació a la web o xarxes socials.
Tots aquests exemples, són proves de concepte que mostren cap a on podria anar el periodisme públic europeu si aconsegueix mantenir el control ètic.
Marcs ètics en construcció
En l’àmbit de la reflexió institucional, hi ha tres emissores que destaquen. La BBC ha fet públic una nota sobre principis de IA generativa, que prioritza l’interès públic, el talent humà i la transparència. La VRT belga impulsa una xarxa internacional d’innovació col·laborativa, mentre la finlandesa YLE comparteix els seus assajos amb la ciutadania a la plataforma Areena. A nivell industrial, el IBC Accelerator treballa en una infraestructura compartida de IA generativa per a broadcasters.
IA en redaccions locals
L’adopció no es limita als gegants mediàtics. A Catalunya, La Xarxa ha implementat un assistent de IA en fase de proves, dissenyat per a tasques quotidianes de redacció. Es tracta d’una eina adaptada a redaccions petites, que busca millorar l’eficiència sense comprometre la qualitat ni el criteri humà. El projecte serà presentat al MAC de Granollers com un possible model replicable a altres xarxes locals.
Escepticisme del públic
Mentrestant, el públic observa amb escepticisme. Una enquesta conjunta de l’Institut Poynter i la Universitat de Minnesota alerta: el 48% dels ciutadans desconfia de les notícies generades amb IA, el 55% sospita que els mitjans ja les utilitzen sense dir-ho i un aclaparador 91% exigeix transparència total sobre el seu ús. Aquest desajust entre innovació interna i percepció social posa a prova la legitimitat de les transformacions tecnològiques en mitjans públics.
El risc
La intel·ligència artificial pot ser una aliada del periodisme públic: millora la producció de treball, permet noves narratives i acosta continguts a audiències diverses. Però com sempre, un poder exigeix responsabilitat. Sense marcs ètics sòlids, sense transparència activa i sense participació ciutadana, el risc no és tecnològic, sinó democràtic.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
