Sam Altman ha publicat una nova entrada al seu blog: The Gentle Singularity. Una nova reflexió del CEO d’OpenAI que no ha passat desapercebuda en el món tecnològic. En aquest nou assaig, Altman sosté que la humanitat ja ha ingressat en una era d’intel·ligència posthumana. El sorprenent, segons ell, no és la magnitud del canvi, sinó el silenciós que ha estat.
“Estem més enllà de l’horitzó d’esdeveniments”, afirma. “L’enlairament ha començat”.
La frase pot sonar dramàtica, però Altman la formula amb calma: la intel·ligència artificial ja ha superat la intel·ligència humana en diversos aspectes, però sense alterar radicalment la nostra vida quotidiana. No hi ha robots omnipresents ni ciutats automatitzades. El que sí que hi ha —i en creixent expansió— són sistemes que pensen, decideixen i creen millor que nosaltres en tasques concretes.
Un canvi invisible, però irreversible
Malgrat aquesta afirmació d’impacte, Altman aclareix que la vida quotidiana segueix amb les seves rutines: no tenim robots humanoides caminant pel carrer, ni hem colonitzat Mart, ni curat totes les malalties.
«Encara no hi ha intel·ligències artificials caminant per aquí que semblin humans (ni cap altra cosa, en realitat). Continuem emmalaltint, continuem morint, continuem havent de treballar per menjar.»
Tres motors del canvi
Altman estructura aquesta nova etapa en tres eixos principals. Primer, la intel·ligència generativa, com GPT o els nous models de vídeo i codi, ja àmpliament integrats en l’economia. Segon, els agents autònoms: sistemes capaços d’actuar pel seu compte, encara en fase inicial. I tercer, la robòtica física, que, segons l’autor, serà la gran frontera a conquerir en els pròxims cinc anys. Aquest enfocament progressiu desmunta la idea d’una singularitat com un esdeveniment sobtat. Altman proposa una visió més realista: una corba d’acceleració constant però tolerable, que no genera caos sinó adaptació. Totes elles se superposen i cadascuna multiplica a l’altra.
El perill real: no alinear valors
Al llarg del text, Altman insisteix que el risc més gran no és un col·lapse tipus “Terminator”, sinó el mal alineament entre les metes humanes i les decisions de sistemes autònoms. “La IA no necessita ser maliciosa per fer mal. N’hi ha prou que no entengui del tot el que volem”, suggereix. Això planteja desafiaments per a governs, empreses i societat civil com dissenyar mecanismes de control, conservar l’ètica i supervisió abans que l’autonomia tècnica superi la nostra capacitat d’intervenció.
Una intel·ligència abundant… com l’electricitat
Un dels conceptes nous és l’equivalència entre IA i energia. En la seva reflexió Altman prediu que la intel·ligència serà tan abundant com ho és ara l’aigua o l’electricitat.
“Intelligence will be an abundant commodity.”
Però també fa una advertència pragmàtica: encara que l’ús per consulta sembla baix (0.34 Wh i 0.000085 galons d’aigua), el cost es multiplica per escala. Darrere de l’entusiasme, hi ha una infraestructura colossal que s’ha de mantenir de forma sostenible.
Què esperar del futur?
Segons el CEO d’OpenAI, en els pròxims cinc anys veurem IAs que generin idees originals, robots útils en la vida diària i una abundància sense precedents d’intel·ligència computacional. El repte no serà tècnic, sinó social: decidir com distribuir aquest poder, qui se’n beneficia i com evitar el seu ús indegut. Altman conclou amb una nota d’esperança pragmàtica afirmant que encara som a temps d’influir en el desenvolupament d’aquesta nova intel·ligència.
«La singularitat ja ha començat, però la seva forma definitiva dependrà de nosaltres.»
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
