El MIT adverteix que l’ús primerenc d’IA inhibeix funcions mentals clau. Catalunya, per la seva banda, elimina mòbils i pantalles a les escoles. Dues senyals diferents que apunten a un mateix problema: la salut cognitiva en l’era digital
Un advertiment des del MIT: pensar ja no és el que era
Un estudi del MIT Media Lab ha revelat un fenomen que pot redefinir com utilitzen la tecnologia en l’educació. Titulat “Your Brain on ChatGPT”, el treball mostra que els estudiants que fan servir IA per redactar des d’un inici pateixen una caiguda en l’activitat cerebral, menor memòria i pèrdua del sentit d’autoria. L’equip, liderat per Nataliya Kosmyna, identifica això com una forma de “deute cognitiva”, el cervell deixa de treballar perquè deleguem el pensament.
Catalunya: apagar els mòbils per encendre el pensament
En paral·lel, el Departament d’Educació de Catalunya ha aprovat la prohibició total de mòbils, rellotges intel·ligents i pantalles en infantil i primària a partir del curs 2025–2026. La mesura forma part del Pla de Digitalització Responsable, que busca revertir els excessos tecnològics postpandèmia i “recuperar l’atenció i la reflexió” a l’aula. La consellera Esther Niubó ha subratllat que l’objectiu és “posar la pedagogia per sobre de la tecnologia”.
Un experiment cerebral en tres actes
La investigació del MIT va involucrar 54 participants que van escriure assaigs de tres maneres diferents: sense ajuda, amb Google i amb IA. Durant les sessions, es va registrar la seva activitat cerebral mitjançant electroencefalografies d’alta densitat (EEG) amb 32 elèctrodes, la qual cosa va permetre observar el grau d’activació de regions clau com el còrtex frontal, parietal i temporal, associades al pensament abstracte, la presa de decisions i la memòria.
Els resultats van ser reveladors: els qui van escriure sense ajuda van mostrar una connectivitat neuronal alta i textos més rics. En canvi, el grup que va utilitzar ChatGPT des del començament va presentar una caiguda significativa en l’activitat cerebral, amb ones alfa i beta debilitades, menor record del que s’ha escrit i sensació reduïda d’autoria. A més, quan aquests usuaris van haver d’escriure sense IA, van mostrar una desconnexió cognitiva persistent. En canvi, els que van pensar primer i després van usar IA van incrementar la seva activació cerebral, suggerint que l’ordre en què s’empra la tecnologia altera el seu impacte.
Un marc comú: preservar la salut mental i cognitiva
Encara que el MIT i la Generalitat actuen en àmbits diferents, coincideixen en una mateixa preocupació: la tecnologia mal integrada està alterant processos mentals essencials. L’estudi va demostrar que l’ús de ChatGPT des del començament d’una tasca disminueix l’activació de regions cerebrals clau. La mesura catalana, en impedir l’ús de dispositius durant l’aprenentatge primerenc, busca preservar precisament aquestes funcions cognitives com l’atenció sostinguda, la memòria activa i la capacitat d’autoregulació.
Seqüenciar la tecnologia: primer pensar, després polir
Un dels descobriments més importants del MIT va ser que l’ordre importa. Els qui pensaven primer i després usaven IA augmentaven la seva activitat cerebral; els que feien el contrari, patien una desconnexió. La nova normativa catalana no prohibeix tota tecnologia, però obliga a una seqüència natural: primer es treballa sense pantalles, després —quan el pensament està format— es pot introduir tecnologia com a eina de refinament.
Una lliçó compartida: pensar abans de delegar
El MIT ho demostra amb dades; Catalunya ho aplica amb polítiques. Ambdós casos ens conviden a reflexionar sobre el veritable rol de la tecnologia a l’aula. No es tracta d’apagar per apagar, ni d’abraçar el nou sense preguntes. Es tracta, sobretot, de decidir quan i com deixem que una màquina pensi per nosaltres.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
