En el vertiginós ecosistema de Silicon Valley, la cursa per dominar la intel·ligència artificial ha fet un gir decisiu. Ja no es tracta únicament de construir models més potents o d’entrenar algoritmes més sofisticats. La veritable contesa es lliura ara pel control de les dades que alimenten aquestes màquines pensants. Les recents maniobres d’Apple i Meta confirmen que la batalla per la IA s’ha desplaçat silenciosament del programari cap a la infraestructura invisible —però estratègica— de la informació.
Apple: autonomia des de la interfície
En les darreres setmanes, ha transcendit que Apple estudia l’adquisició de Perplexity AI, una startup que ha aconseguit el que molts gegants encara persegueixen: un cercador conversacional, basat en IA, capaç de respondre en temps real i amb referències verificades. Amb 780 milions de consultes al maig i un creixement mensual superior al 20 %, Perplexity no és una simple promesa, és un actiu de poder. Apple ho sap, i Google també.
Des de Cupertino, l’operació es percep com una oportunitat per tallar la dependència tecnològica d’actors externs com OpenAI i, sobretot, de Google. Cada cerca en Safari alimenta els ingressos mutus —més de 20.000 milions de dòlars a l’any—, però també reforça el monopoli de Google sobre els hàbits de navegació. Integrar Perplexity en l’ecosistema d’Apple permetria construir una capa semàntica pròpia sobre internet, una aspiració llargament ajornada per Siri o Spotlight.
Meta: el control comença des de la base
Mentre Apple busca controlar el punt d’entrada, Meta es posiciona a l’arrel del sistema. Des de Menlo Park, ha adquirit el 49 % de Scale AI, firma especialitzada a anotar les dades que alimenten models com LLaMA. El moviment va ser interpretat com una jugada per blindar el subministrament de datasets crítics. La reacció de OpenAI va ser immediata, trencant la col·laboració amb Scale. “No podem dependre d’una font de dades controlada per un competidor directe”, va ser el missatge no dit. Google i Microsoft van seguir el mateix camí. Les dades ja no són una mercaderia neutral, sinó un avantatge geoestratègic.
Arquitectura de poder i dependència
Resulta revelador que, mentre Meta assegura l’accés a la matèria primera, Apple redobla esforços per dominar la interfície on sorgeixen les preguntes. Siri, en la seva forma actual, està darrere de Gemini o Copilot. Però si Apple absorbeix Perplexity, podria fer un salt significatiu sense necessitat de trencar, de moment, la seva rendible aliança amb Google. N’hi ha prou amb integrar-lo gradualment en productes com Vision Pro, Apple Intelligence o el cercador intern.
Ambdues companyies segueixen camins diferents cap a un mateix objectiu: no dependre de tercers. I ho fan en un context jurídic canviant. La demanda antimonopoli que investiga l’acord entre Google i Apple podria alterar aquest equilibri. Si es trenca aquest pacte, la compra de Perplexity podria accelerar-se. Mentrestant, Meta avança amb un discurs open source per a LLaMA, però les seves inversions mostren que fins i tot l’obertura té límits quan el control està en joc.
El futur de la IA: qui controla el coneixement?
En aquesta nova fase, la supremacia no es mesura per l’arquitectura del model, sinó per l’accés sostingut a dades rellevants, fiables i escalables. Apple vol que cada interacció ocorri dins del seu ecosistema tancat. Meta, que cap proveïdor extern condicioni la seva capacitat d’entrenar. I OpenAI, per la seva banda, busca no ser ostatge d’interessos creuats.
Ja no es tracta només de qui construeix la millor IA. La pregunta central és qui posseirà les claus del coneixement, i quin preu estarem disposats a pagar per accedir-hi.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
