El passat 24 de juny de 2025, el president rus Vladímir Putin va promulgar una llei que autoritza la creació d’una aplicació de missatgeria estatal, integrada amb serveis governamentals, i dissenyada per competir amb plataformes com WhatsApp i Telegram. La iniciativa forma part de l’estratègia creixent russa de “sobirania digital”, impulsada encara més després de la retirada de múltiples empreses tecnològiques occidentals del país després de la invasió a Ucraïna al febrer de 2022.
Segons els legisladors russos, aquesta nova eina inclourà funcionalitats que difereixen de les ofertes per Telegram i l’aplicació de Meta, incorporant una integració profunda amb els serveis estatals. Es planteja, per exemple, que els ciutadans puguin accedir a firmes electròniques oficials, passaports digitals i serveis educatius des d’una mateixa plataforma . El Ministeri de Desenvolupament Digital liderarà el desenvolupament, amb infraestructura completament nacional i prevista per atendre més de mig milió d’usuaris diaris.
La legislació havia estat aprovada prèviament a la Duma el 10 de juny, quan els diputats van recolzar la proposta que promou una plataforma amb missatgeria, trucades i vinculació directa amb tràmits estatals. A continuació, va ser ratificat pel Consell de la Federació i finalment signada per Putin, convertint-se oficialment en llei el 24 de juny.
Els defensors de la mesura argumenten que aquesta app enfortirà l’autonomia tecnològica russa, reduint la dependència de proveïdors estrangers i consolidant un ecosistema digital nacional robust. En efecte, després de l’èxode de firmes occidentals postinvasió, la urgència de desenvolupar plataformes internes es va intensificar.
Tanmateix, organitzacions de drets digitals han manifestat la seva preocupació. Mikhail Klimarev, de la Internet Protection Society, adverteix que l’Estat podria restringir la velocitat de WhatsApp i Telegram per obligar els usuaris a emigrar cap a la nova app estatal. A més, en un entorn on el Kremlin controla la infraestructura d’Internet des de 2008 i censura plataformes sota la llei Yarovaya, es tem que aquest nou canal aprofundeixi els mecanismes de vigilància i redueixi encara més les llibertats individuals.
Aquest pas representa un avanç més en l’evolució del «Runet» sobirà, una internet autosuficient controlada des de dins. Els crítics temen que la integració de serveis estatals en una plataforma única faciliti la recollida centralitzada de dades i limiti les opcions de la població. Tot i que el govern promet innovacions i seguretat, persisteix el dubte sobre el nivell real de privacitat que els usuaris podran mantenir.
El projecte encara no compta amb un nom oficial ni calendari de llançament, però se sap que serà desenvolupat pel Ministeri i plataformes estatals com VK, empresa que va exercir un paper clau després de la sortida de companyies com Meta, encara que la seva filial VK Video va registrar pèrdues milionàries el 2024. El rumb queda clar: consolidar un entorn digital autòcton amb control estatal, un model inspirat en grans potències que prioritzen la «seguretat nacional» sobre la privacitat individual.
En resum, Rússia fa un pas ferm cap a un ecosistema digital estatalitzat, amb beneficis en termes de sobirania, però amb riscos evidents per a la privacitat i les llibertats tecnològiques dels seus ciutadans.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
