Una derrota inesperada per als autors
Quan Sarah Silverman i altres dotze escriptors van decidir portar Meta davant els tribunals, molts en la indústria creativa ho van interpretar com un punt d’inflexió. Acusaven la companyia d’haver utilitzat les seves obres protegides per drets d’autor —presumptament extretes de bases de dades pirates com LibGen— per entrenar el seu model d’intel·ligència artificial, LLaMA. No obstant això, la justícia nord-americana no els va donar la raó.
El jutge Vince Chhabria, del Tribunal del Districte Nord de Califòrnia, va sentenciar a favor de Meta en considerar que els demandants no van aconseguir demostrar que la IA repliqués passatges substancials ni que això hagués afectat el valor de les seves obres. L’argument decisiu va ser el fair use, una figura legal que permet certs usos sense permís de l’autor, sempre que compleixin amb criteris com la transformació del contingut i l’impacte limitat en el mercat original.
L’“ús just” com a argument —i límit
Per al jutge, el centre del cas no estava tant en les pràctiques de Meta com en els errors d’estratègia legal dels demandants. “No és un suport absolut a les pràctiques de Meta”, va aclarir, “sinó un fall contra una acusació mal plantejada”.
També va descartar l’argument sobre una possible saturació del mercat literari amb contingut generat per IA. L’absència de proves sòlides —tant sobre dany econòmic com sobre reproducció textual directa— va acabar sent clau en la decisió.
El precedent d’Anthropic i la línia vermella del pirateig
Aquesta sentència arriba pocs dies després d’una altra sentència en la mateixa línia. En un cas contra la startup Anthropic, el jutge William Alsup va dictaminar que entrenar una IA amb llibres adquirits legalment pot estar emparat pel fair use. No obstant això, aquest procés encara no conclou: al desembre s’avaluarà si l’ús de llibres piratejats també pot defensar-se sota aquesta doctrina, un punt crític que podria inclinar la balança legal cap a un major control.
La lliçó que emergeix és clara: el fair use no és una llicència universal. L’origen de les dades, el seu ús específic i el seu efecte econòmic determinaran els límits acceptables.
Una disputa que arriba al Congrés
El debat legal ja té ressò polític. Als Estats Units es discuteix el Generative AI Copyright Disclosure Act, que obligaria les empreses d’IA a revelar les obres protegides utilitzades en els seus models. Mentrestant, a la Unió Europea el nou AI Act contempla excepcions per a mineria de dades, però deixa espai perquè els autors revoquin aquest ús. En països com el Regne Unit o Austràlia, les reformes estan en marxa.
Entre innovació i drets
La victòria judicial de Meta podria semblar un suport a les grans tecnològiques. Però també deixa clar que els marges del fair use s’estan estrenyent. L’ús d’obres sense llicència —especialment si provenen de fonts il·legals— no serà tolerat indefinidament, i els pròxims litigis podrien canviar les regles del joc.
L’equilibri entre l’avanç de la intel·ligència artificial i la protecció dels drets d’autor continua sent fràgil. El que avui és legal sota el fair use, demà podria reconfigurar-se sota noves normatives. La partida tot just comença.
