La Llei d’Intel·ligència Artificial de la Unió Europea, que va entrar en vigor l’1 d’agost de 2024 i amb una aplicació plena prevista per al 2 d’agost de 2026, representa un esforç pioner per regular els sistemes d’IA de manera segura, transparent i respectuosa amb els drets fonamentals. Tot i que estableix sancions fermes per incompliments, el seu èxit dependrà en bona mesura del suport voluntari de les grans empreses tecnològiques.
Un model híbrid per incentivar l’adhesió
Brussel·les planteja un sistema híbrid: la normativa és obligatòria, però un “codi voluntari” complementari incentivarà l’adhesió de les plataformes. Aquells que el signin obtindran “suport en la seva aplicació”, juntament amb una gestió més lleugera dels costos i les càrregues administratives. Signar aquest codi s’interpreta com un gest de bona voluntat envers Brussel·les.
Les tecnològiques, entre la cautela i la crítica
Tanmateix, el sector tecnològic ha respost amb cautela. A través d’organitzacions com CCIA Europe (que agrupa Alphabet, Meta i Apple), s’ha sol·licitat ajornar l’activació de certes disposicions, citant incertesa operativa i la manca de directrius tècniques clares. Segons dades de Reuters, més del 66 % de les empreses europees declara tenir problemes per entendre les seves noves obligacions.
Innovació en risc: alertes des del sector
Paral·lelament, veus acadèmiques i de think-tanks subratllen el dilema regulador: tot i que la sobirania digital i els drets dels usuaris són prioritaris, existeix el risc que una regulació excessivament rígida dissuadeixi la innovació. Un informe de Bruegel citava que “Microsoft i Google han desenvolupat nous models que a Europa no estan disponibles perquè complir amb les nostres regulacions és massa difícil i costós”. Altres experts adverteixen que menys del 20 % dels projectes pilot d’IA arriben a producció, a causa dels tràmits complexos.
Iniciatives públiques en joc
Aquest pols normatiu forma part de l’estratègia més àmplia de sobirania digital europea, que inclou iniciatives com les set “fàbriques” d’IA, entre elles el Centre Nacional de Supercomputació de Barcelona, i models públics com Alia. No obstant això, figures com Mateo Valero, director del Barcelona Supercomputing Center, adverteixen que Europa encara manca d’autonomia en hardware i que la regulació avança més ràpidament que el desenvolupament tecnològic.
Brussel·les insisteix en el seu calendari
A nivell institucional, la Comissió Europea manté ferm el seu calendari d’implementació. Henna Virkkunen, comissària de política digital, ha descartat una moratòria: “Vull aplicar-ho de manera molt favorable a la innovació… la preocupació principal d’alguns actors és que això frena el desenvolupament”.
Un estàndard global en disputa
Brussel·les aposta per un enfocament gradual: després de l’entrada en vigor a l’agost de 2024, un període transitori de 12 a 36 mesos segons les categories permetrà a les empreses adaptar els seus sistemes d’ús general, d’alt risc o d’impacte social.
Si les grans tecnològiques acaben signant el codi i col·laborant, la UE podria establir un estàndard global de regulació responsable de la IA, en línia amb l’anomenat “Brussels Effect”. Però si persisteix la resistència, Europa corre el risc de quedar al marge de la innovació i dependre de versions diluïdes del mercat anglosaxó o xinès.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
