Una fita tecnològica marca un abans i un després en la història de la cirurgia: un robot entrenat amb intel·ligència artificial, desenvolupat per la Universitat Johns Hopkins, ha realitzat de forma autònoma la fase més complexa d’una colecistectomia (extirpació de la vesícula biliar) en teixit porcí, obtenint un èxit del 100 % en vuit procediments consecutius.
Aquesta proesa es basa en el robot SRT‑H (“Surgical Robot Transformer‑Hierarchy”), un sistema jeràrquic que combina dos nivells d’IA: un converteix seqüències quirúrgiques en llenguatge natural, i un altre tradueix aquestes instruccions a moviments d’eines en tres dimensions. El robot va ser entrenat amb unes 17 hores de gravacions, equivalents a 16 000 moviments, i va demostrar “corregir errors al vol” sense intervenció humana directa durant l’operació, llevat per canviar instrumental.
A diferència de sistemes anteriors (com el STAR de 2022) que requerien entorns molt controlats i marques visibles en els teixits, el SRT‑H va funcionar en condicions més realistes: va identificar conductes i artèries, va aplicar clips, va tallar amb bisturí i es va ajustar davant variacions anatòmiques o canvis de color provocats, per exemple, amb tints que alteren l’aparença del teixit.
El robot va completar la fase quirúrgica, que consta de 17 passos, una cosa que trigaria diversos minuts en humans. Encara que va ser una mica més lent, va exhibir major precisió i trajectòries optimitzades. Segons Axel Krieger, investigador principal, “aquest avanç ens acosta significativament a sistemes quirúrgics autònoms clínicament viables”.
Experts consultats coincideixen en l’impacte de l’avanç. Des de l’Imperial College London, Ferdinando Rodriguez i Baena qualifiquen el resultat com “abastador d’un futur brillant”, mentre que institucions com NHS i Royal College of Surgeons anglès valoren el hit com un pas clau cap a la cirurgia assistida per robots amb supervisió humana secundària.
No obstant això, queda un tram important per arribar a humans: la fase immediata següent serà la seva prova en animals vius, on caldrà enfrontar-se a dinàmiques com sagnat, respiració i reaccions biològiques en temps real. Només llavors es podria avaluar la seva seguretat i eficàcia en entorns clínics reals.
Les implicacions són enormes: optimització de recursos en quiròfan, reducció d’errors humans, estandardització de procediments i accés a zones amb escassetat d’especialistes. No obstant això, persisteixen preguntes ètiques, legals i de responsabilitat. Qui respondria si el robot falla? Com s’adaptarà la formació mèdica? El debat tot just comença.
En resum, l’èxit del SRT‑H suposa un avenç disruptiu: per primera vegada, un robot ha executat amb autonomia una intervenció quirúrgica complexa sobre teixit real, i ho ha fet de manera impecable. No està llest per operar en humans encara, però el futur de la cirurgia sembla haver fet un gran pas cap a l’autonomia.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te a la nostra newsletter i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
