Amb una aliança sense precedents entre Govern, tecnològiques i energètiques, Estats Units llança un pla per invertir 90.000 milions de dòlars i cimentar el seu lideratge en intel·ligència artificial. En paral·lel, Meta revela projectes descomunals batejats com Hyperion i Prometheus i una obsessió pel talent més cobejat del planeta. La infraestructura de la IA ja no és invisible: s’està construint a plena llum, i redefineix l’equilibri global.
Una aliança al campus que apunta al futur
L’anunci es va fer des del campus de Carnegie Mellon, a Pittsburgh. Donald Trump va reaparèixer juntament amb líders de Microsoft, Google, Meta i ExxonMobil per presentar un programa d’inversió d’escala històrica: 90.000 milions de dòlars per desenvolupar centres de dades, produir energia neta i formar especialistes en intel·ligència artificial. El pla inclou accés a terrenys federals, acceleració de llicències ambientals i crèdits fiscals per atreure inversió privada.
Meta: IA al ritme de gigavats
Un dia abans, Mark Zuckerberg detallava l’altre front d’aquesta ofensiva. Meta està construint un centre de dades de 5 gigavats, anomenat Hyperion, amb una potència comparable a la d’una ciutat mitjana. A això s’hi suma Prometheus, que entrarà en funcionament el 2026. Ambdós projectes sumen centenars de milers de milions de dòlars i representen l’aposta més ambiciosa de Meta pel que anomena “superintel·ligència”.
L’energia com a nova capa de codi
Ja no n’hi ha prou amb models potents o algoritmes afinats. El que necessita la IA generativa és electricitat. Molta. Segons Meta, aquests centres consumiran més que qualsevol instal·lació tecnològica construïda fins ara. Per a això, es buscaran fonts solars, nuclears i de gas natural. ExxonMobil participa com a soci estratègic. En aquest nou mapa, el quilowatt es converteix en moneda crítica per al desenvolupament de programari.
Competència global i fitxatges de pel·lícula
Estats Units vol assegurar-se el control de tota la cadena: des del xip fins al talent. Meta ha ofert paquets de fins a 100 milions de dòlars per atreure enginyers d’OpenAI, Google DeepMind o Scale AI. Ja ha comprat una participació majoritària en aquesta última, clau en l’entrenament de models avançats. La urgència és tal que algunes infraestructures provisionals es munten en estructures temporals per no frenar el calendari.
Una resposta a l’avanç xinès
Aquest desplegament s’interpreta com una reacció directa al ritme xinès en computació avançada. Estats Units no vol dependre de tercers per entrenar models ni emmagatzemar dades. Europa, en canvi, va diversos passos enrere. Les seves iniciatives com GAIA-X o les aliances en xips encara no arriben a l’escala ni a la velocitat d’execució que exigeix aquesta cursa.
Quan el codi comença per una pala
La intel·ligència artificial ja no viu al núvol. S’instal·la al sòl, demana permisos, exigeix energia i reconfigura mapes. L’estratègia conjunta entre govern i sector privat dels EUA converteix la infraestructura en qüestió d’estat. Una nova arquitectura del poder, on el codi comença per una pala i acaba en un servidor.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
