Skip to main content

Europa es troba en un moment clau. Té talent, té visió i cada vegada més eines. Però també arrossega lenteses estructurals i una cautela excessiva que podrien deixar-la fora de joc en la cursa global de la intel·ligència artificial. Aquesta inquietud va planar també en moltes de les converses del World Trade Center de Barcelona, durant l’Exponential Day. Allà, Parèntesis Media va tenir accés exclusiu a dues veus clau: Vanessa Cann, des de l’ecosistema emprenedor i tecnològic, i Marta Pont, que treballa en la interlocució entre la indústria digital i les institucions europees. Van parlar clar. Amb mirada crítica, i amb propostes concretes.

“Tenim talent. Ara cal escalar”

“Hi ha molta gent molt brillant desenvolupant solucions a partir de la recerca, i crec que hem de construir productes des d’aquesta base”

Explica Cann, convençuda que Europa té una oportunitat en el SaaS vertical: aplicacions d’IA altament especialitzades per a sectors molt concrets com la recerca biomèdica, la gestió industrial o la logística. “Moltes empreses volen solucions que garanteixin que les seves dades es quedin a Europa. Aquí és on les startups poden marcar la diferència”.

Pont no ho nega, però apunta un problema estructural: “El que ens falta és múscul: talent i infraestructura”. Europa ha regulat abans que ningú, però li costa aixecar una estructura tecnològica a la mateixa velocitat. “Estem intentant revertir-ho amb iniciatives com InvestEU, amb 200.000 milions previstos, però no es pot negar que els EUA van per davant”.

Regular abans que construir?

La nova Llei d’IA europea genera incomoditat. “Ara és un repte, sobretot per a startups, perquè el text és enorme i poc clar. Però un cop superada aquesta fase, pot esdevenir una fortalesa”, diu Cann. El problema és també el relat:

“Hi ha inversors a Silicon Valley que pregunten si realment es pot construir IA a Europa. Clar que sí. Però cal canviar aquesta narrativa”

Pont hi coincideix: “Europa regula molt bé, com ja va fer amb el GDPR. Però no n’hi ha prou amb prevenir. Cal invertir, cal tenir una posició proactiva”. Sense acció econòmica, la norma queda sense terreny.

IA que ja funciona (i no cal saber programar)

Cann hi posa exemples pràctics. “Utilitzo N8N per automatitzar tasques repetitives, com ara extreure factures del correu i guardar-les amb el format correcte. És molt úctil”. I apunta dues tendències: el “deep research” amb IA conversacional, i la programació visual. “Avui pots construir una app o una web parlant amb una interfície. Jo faig servir Cursor, però hi ha moltes plataformes”.

També destaca que fer bons prompts s’està convertint en una habilitat clau: “ChatGPT et pot fer una recerca profunda si saps com demanar-la”.

Empreses que ja hi són, però encara no escalen

Moltes corporacions europees han fet proves. “Han pilotat centenars de casos d’ús d’IA. Ara toca decidir on focalitzar-se, com reutilitzar dades i proveïdors. Estan construint la seva pila d’IA per escalar”, diu Cann.

Pont hi posa dades: només el 13,5% de les empreses europees utilitzen IA de manera habitual. L’objectiu és arribar al 75% el 2030.

“Estem lluny, però s’estan activant programes de formació i finçament que haurien de tancar la bretxa”.

El risc? Que només arribin uns quants. El problema? La lentitud de molts processos.

Catalunya: opcions reals, reptes polítics

“Catalunya està molt ben posicionada. Opta a liderar una de les cinc giga factories d’IA a Europa”, explica Pont. També menciona el Barcelona Supercomputing Center i el sincrotró ALBA com a actius estratègics. Però hi afegeix una advertència: “Falta connexió política, i sobretot formació. No cal que tothom sigui enginyer, però tothom hauria de saber usar eines d’IA en el seu treball”.

Lents per inèrcia, i amb costos

Pont té clar què falla: “Moltes empreses acaben contractant consultores només per preparar una proposta europea, sense saber si la podran finçar. I la resposta pot trigar fins a 10 mesos”. Ho resumeix així: temps i diners invertits abans, sense garanties.

Europa té centres, té diners i té un relat ètic coherent. El que no té és velocitat. “Avui els cicles d’innovació duren setmanes. El model actual no serveix a les pimes, que no poden esperar tant”, alerta Pont.

“Ara és el moment de provar”

La pitjor errada seria no activar-nos“, diu Cann. “Estem parlant molt de la IA, però encara hi ha por. I tots els riscos tenen resposta tècnica. Cal crear espais segurs per experimentar”.

Quan li preguntem com competir amb Silicon Valley, Cann respon sense dubtar:

“Europa és el millor lloc per viure”.

Senzill, però contundent. Si el talent se’n va, no és per falta de raons per quedar-se, sinó per falta d’acció.

Abre un paréntesis en tus rutinas. Suscríbete a nuestra newsletter y ponte al día en tecnología, IA y medios de comunicación.

Leave a Reply