Skip to main content

No és una demo de laboratori ni un chatbot experimental. El Regne Unit ha signat un memoràndum d’entesa amb OpenAI —l’empresa darrere de ChatGPT— per explorar com integrar els seus models d’intel·ligència artificial en serveis públics clau. L’acord anunciat el 21 de juliol reforça la presència de la tecnològica a Londres i marca un nou capítol: el de la IA com a actor quotidià de l’Estat.

Del laboratori al ministeri

No és un contracte comercial, però tampoc un gest simbòlic. El pacte estableix que OpenAI treballarà al costat de departaments del govern britànic per identificar aplicacions reals dels seus models, com GPT-4o, en àrees com salut, justícia, defensa o educació. L’aliança s’inscriu en el “AI Opportunities Action Plan”, una estratègia nacional que aposta per zones de creixement en IA amb 2 000 milions de lliures d’inversió pública.

L’enfocament no és només regulador, sinó de desplegament. El Regne Unit vol multiplicar per vint la seva capacitat computacional en cinc anys. Per això necessita socis tecnològics, centres de dades, talent local… i presència. OpenAI ja empra més de 100 persones a la seva oficina de Londres, que ara ampliarà.

La IA que atén al ciutadà

Alguns pilots ja estan en marxa. “Humphrey”, un assistent conversacional batejat amb un toc britànic, respon preguntes a funcionaris públics i resol dubtes administratius. Un altre prototip acompanya petites empreses en els seus tràmits amb l’Estat. No hi ha promeses de revolució, però sí d’eficiència, menys temps perdut, més capacitat de resposta.

La idea és aplicar els models allà on hi hagi patrons, volum i llenguatge natural. No s’han detallat quins models s’utilitzen ni quines dades entrenen les seves respostes. Però el moviment és clar: menys teoria, més integració.

Què es comparteix i què es supervisa

L’aliança inclou un component tècnic clau. OpenAI col·laborarà amb l’AI Safety Institute, l’agència pública britànica creada el 2023 per avaluar riscos de sistemes avançats. Compartirà informació sobre els seus models, possibles vulnerabilitats i capacitats. Un accés poc comú que permet a l’Estat observar (encara que no controlar) el que ocorre sota el capó.

També s’estudia la possibilitat de compartir certes dades públiques, encara que no s’han concretat quins conjunts ni sota quines condicions. La frontera entre col·laboració i integració total continua sent difusa.

Productivitat, però amb lletra petita

El govern calcula que la IA podria elevar la productivitat britànica en un 1,5 % anual i afegir 47 000 milions de lliures a l’economia en la pròxima dècada. Però no tots celebren. Diputats del Partit Laborista i dels Liberal Demòcrates han advertit, segons The Guardian i el Financial Times, del risc que els ministeris es tornin dependents de tecnologies externes —com els models d’OpenAI— que el mateix Estat no té capacitat tècnica per auditar completament.

La tensió no és nova. Al juny ja hi va haver crítiques a “Humphrey” per falta de transparència. I la possible reforma del copyright per facilitar l’entrenament de models —una mesura valorada pel govern— ha generat oposició en sectors creatius, que veuen en ella una cessió sense contraprestació.

Una via britànica per a la IA

Davant l’enfocament més restrictiu de la Unió Europea i el limbe regulador dels Estats Units, Regne Unit opta per una aliança activa amb el sector privat. Aposta per atreure talent, cedir infraestructures i guanyar capacitat tècnica. Una via pròpia, amb beneficis immediats.

Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.

Leave a Reply