Skip to main content

En una nau rumb a Mart, un dolor abdominal pot ser més inquietant que qualsevol tempesta solar. No hi ha metge a bord, només companys i un retard de comunicació que converteix les consultes en cartes llançades al buit. Per a aquest escenari, NASA i Google afinen un metge assistent que escolta, interpreta i respon. No respira, però podria salvar vides.

Una veu clínica en gravetat zero

El Crew Medical Officer Digital Assistant (CMO-DA) és un sistema que entén preguntes en llenguatge natural i retorna alguna cosa més que respostes, des d’hipòtesis fins a diagnòstics possibles o protocols d’actuació. Utilitza models d’IA entrenats amb manuals i estudis mèdics espacials, i funciona en la plataforma Vertex AI de Google Cloud, adaptada per operar sense la constant línia de vida amb la Terra.

El que promet (quan no hi ha marge d’error)

La idea és que la tripulació pugui gestionar emergències sense esperar a Houston. L’assistent pren dades clíniques en temps real —símptomes, constants, imatges— i proposa rutes d’acció. En un vol real, aquesta rapidesa podria ser la diferència entre estabilitzar algú… o que el viatge es converteixi en un memorial.

Simular abans de despegar

Les primeres proves van ser un laboratori tancat. Tres casos clínics simulats (lesió de turmell, dolor d’orella i dolor abdominal). El sistema va encertar en un 88 % de diagnòstics de turmell, 80 % en orella i 74 % en abdominal. Per avaluar-lo, van utilitzar el mètode OSCE, habitual en la formació mèdica, però amb un guió adaptat al context espacial.

Alimentat amb coneixement d’un altre planeta

La base de dades no és genèrica i inclou guies mèdiques adaptades a microgravetat, alteracions fisiològiques per viatges llargs i limitacions d’instrumental. NASA conserva el codi i participa en l’ajust dels models; Google aporta la infraestructura i la capacitat de processar tota aquesta informació a bord.

Quan el percentatge encara no basta

Un 74 % d’encert en casos abdominals és un número que, en un hospital, pot servir com a referència… però en l’espai, on no hi ha segona opinió en persona, pot ser insuficient. L’objectiu és portar aquesta precisió a nivells que permetin missions de mesos o anys sense sacrificar seguretat.

Una tendència que no deixa de créixer

No és la primera vegada que es busca autonomia mèdica a l’espai. Models com l’Integrated Medical Model ja exploraven com resoldre emergències sense metges presents. La diferència és que ara l‘IA obre un ventall més ampli i veloç, encara que amb cada nova capacitat exigeix més validació i més confiança.

Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.

Leave a Reply