En els informes, la IA apareix com un pla a mig fer. En els escriptoris, com una rutina que ningú admet. Més del 90% dels treballadors ja utilitza eines d’intel·ligència artificial sense permís, segons el MIT. I ho fa en silenci, d’amagat, com qui copia en un examen que ja sap perdut.
La bretxa que no es veu en les presentacions
L’estudi State of AI in Business 2025 no parla de promeses. Parla d’una realitat doble. D’una banda, les empreses diuen estar “explorant” la intel·ligència artificial. D’altra banda, els treballadors ja la utilitzen. Només el 40% de les companyies paga per aquestes eines. Però més del 90% dels seus empleats les fan servir igual.
Ningú ho reporta. No hi ha formació. No hi ha permís. Però allà està. ChatGPT per corregir informes, Claude per redactar correus. I l’Excel, en silenci, continua rebent el mateix de sempre.
No és innovació, és supervivència
La majoria no ho fa per lluir-se. Ho fa per arribar. Per complir terminis, entendre dades o resoldre tasques repetitives. Segons Microsoft i LinkedIn, tres de cada quatre treballadors del coneixement ja utilitzen IA. I ho fan per estalviar temps o evitar errors.
La paradoxa és que mentre els líders intenten crear polítiques, la feina ja s’ha transformat sense elles.
Un secret mal guardat
KPMG i la Universitat de Melbourne van preguntar a 48.340 empleats en 47 països. El 57% va dir que oculta que fa servir IA. No ho explica ni a l’equip. El 66% no comprova si les respostes són correctes. I la meitat admet haver comès errors per confiar massa en els resultats.
La majoria tampoc ha rebut formació. Però sí que ha pujat documents privats a plataformes públiques. El risc, com les dades, també va a la motxilla.
Els líders no estan convidats
Mentrestant, el 95% dels projectes oficials d’IA no passa de la fase pilot. La distància entre els qui decideixen i els qui treballen no es mesura en jerarquia, sinó en ús. El fenomen té nom: GenAI divide. La IA com a eina dels que no manen.
En països com l’Índia o Nigèria, l’ús és més obert. A Europa o Estats Units, més amagat. No per manca d’accés, sinó per por a les conseqüències.
El buit està en la pregunta
Un informe recent de TechRadar ho diu sense embuts. Les empreses adopten IA perquè “cal fer-ho”. Però poques saben per a què. O què esperen que resolgui. En aquest buit, s’hi colen les eines personals, els usos no autoritzats i una cadena de decisions sense amo.
El problema no és que la IA s’utilitzi sense permís. És que, amb permís, tampoc se sabria què fer amb ella.
El final no tan invisible
La IA ja forma part de la feina diària. No de forma oficial, sinó com aquelles dreceres que un aprèn sol. El que falta no és innovació, sinó conversa. Perquè quan el canvi no es nomena, no desapareix. Només s’amaga.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te a la nostra newsletter i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
