Google assegura que cada consulta al Gemini consumeix només cinc gotes d’aigua. La imatge és eficaç, neta, continguda, gairebé innòcua. Però també esquiva. Perquè en un món que mesura cada recurs, aquesta gota no cau sola. I el mirall que reflecteix no sempre és el de l’aixeta.
Un gram de CO₂, cinc gotes d’aigua i una mètrica que es multiplica
El nou estudi de Google quantifica l’impacte ambiental d’una consulta a la seva IA generativa. En números: 0,24 Wh d’electricitat, 0,26 mL d’aigua, 0,03 g de CO₂ equivalent. El càlcul inclou tota la infraestructura, des de xips actius fins a sistemes de refrigeració. Tot suma.
WIRED destaca la raresa d’aquest exercici de transparència, però assenyala que manca un estàndard comú. Perquè sense marc compartit, cada xifra és el seu propi mirall.
La metàfora de les gotes: claredat que entela
L’ús de «cinc gotes» no és innocent. Redueix l’escala, suggereix lleugeresa. Però també desvia la mirada. Com assenyala WIRED, centrar-se en aquesta dada puntual oculta el context complet: com es distribueix l’aigua, quan s’evapora, on es recupera.
La dada és precisa, sí. Però també parcial. I en sostenibilitat, els matisos pesen.
Eficàcia en un costat, emissions en l’altre
Google celebra una millora espectacular: 33 vegades menys energia per consulta, 44 vegades menys emissions. Però mentre l’eficàcia local millora, les emissions totals augmenten. Des de 2019, un 51% més.
És la tensió clàssica d’usar menys per fer més, fins que el «més» ho compensa tot. Un eco modern del vell efecte rebot.
La consulta puntual i l’impacte acumulat
Una pregunta puntual a Gemini pot equivaler a encendre una tele per deu segons. Però, què passa quan aquestes preguntes es compten per milions? O quan se sumen consultes amb imatge, àudio, vídeo. O quan s’entrena el model.
Aquí, la despesa es dispara. Encara que Google no detalla el cost d’entrenar Gemini, estudis independents estimen que models similars —com GPT-3, desenvolupat per OpenAI— van requerir fins a 700.000 litres d’aigua, una xifra equivalent al consum diari de milers de persones. Cada gota compta, però és el cabal el que importa.
La transparència com a punt de partida, no d’arribada
Publicar dades és un pas. Comparar-les, un altre. I estandarditzar-les, el veritable repte. Per ara, Google va davant. Però sense que OpenAI, Meta o Anthropic facin el mateix, les xifres queden flotant. Una gota mesurada no diu quan plou.
La pregunta que continua oberta
Una consulta a la IA sembla inofensiva. Però la suma de milions, en un sistema global sense fre, planteja una qüestió que va més enllà de la tècnica: què volem automatitzar, i a quin preu? En cada gram de CO₂ hi ha una decisió. En cada gota d’aigua, una prioritat. No es tracta de si una IA contamina poc, sinó de si podem sostenir aquest ritme de preguntes.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
