Una nova forma de programar està guanyant terreny en empreses de tecnologia i projectes personals: el vibe coding. L’expressió, que podria traduir-se com “codificar segons la intuïció”, descriu un ús intensiu d’eines d’intel·ligència artificial per generar estructures de codi, esbossos funcionals o components repetitius. És programar menys des del teclat i més des de la idea.
La promesa és temptadora, produir més, iterar ràpid, saltar-se el tediós. Però a mesura que la pràctica s’asseu, també apareixen esquerdes. Perquè el codi generat per IA no sempre funciona, no sempre s’entén, i gairebé mai es queda quiet.
IA al teclat, sènior a la trinxera
Segons una enquesta realitzada per Fastly a més de 800 desenvolupadors, el 95% dedica temps extra a revisar o corregir codi generat per IA. I aquesta feina recau, gairebé sempre, sobre els perfils més experimentats. De fet, l’estudi revela que els desenvolupadors sènior són els que més codi generat per IA integren en producció, en part perquè també són els qui tenen més eines per validar, revisar i corregir aquests fragments. El que abans era una tasca d’escriptura s’ha transformat en una feina de vigilància. Supervisar que les sugerències automàtiques no obrin portes del darrere, no dupliquin esforços, no trenquin el que ja funcionava.
Dreceres que costen car
En molts casos, el que es guanya en velocitat es perd en control de qualitat. No per errors visibles, sinó per fallades silencioses com funcions duplicades, variables que se solapen, decisions que ningú recorda haver pres.
Els errors no són sempre greus, però s’acumulen. Alguns són imaginatius, com quan la IA inventa paquets que no existeixen. Altres són invisibles, com l’absència de validacions o comentaris. La promesa d’eficiència es converteix llavors en una hipoteca tècnica.
Dades que no quadren, lògica que es dilueix
El vibe coding no té una sola forma. Alguns l’utilitzen com a bloc de notes, altres com a generador d’andamis. Però en tots els casos, la IA treballa amb dades que no sempre tenen context. No distingeix entre un experiment i una funció crítica. No adverteix si el codi ja existeix amb un altre nom. I sobretot, no pregunta.
La supervisió humana es torna indispensable. Revisar cada funció, comprovar cada importació, assegurar que el conjunt continua sent llegible. És una feina que no brilla a GitHub, però sosté tota la resta.
La paradoxa del control
En molts equips, el codi generat per IA només puja a producció si ha passat per diverses capes de control manual. Revisions en parella, escàners de seguretat, test intensiu. La confiança es combina amb desconfiança. S’adopta l’eina, però es vigila el seu abast.
L’esforç canvia de lloc. Passa d’escriure línia per línia a decidir què es conserva, què es modifica, què es descarta. Una coreografia tècnica que requereix experiència i atenció, encara que no sempre deixi rastre.
Una nova arquitectura del treball
El que emergeix no és només una nova eina, sinó una nova forma de treballar. Menys teclejar, més decidir. Menys repetir, més revisar. **Per a alguns, és una alliberació. Per a altres, una càrrega invisible. **El vibe coding permet arribar més lluny més ràpid, però exigeix deixar empremtes clares, revisar cada drecera i acceptar que, a vegades, avançar significa netejar primer el que la IA ha deixat a mitges.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
