En la guerra entre Rússia i Ucraïna, un nou paradigma tecnològic sembla consolidar-se: els drons ja no actuen només sota ordres directes d’operadors humans, sinó que comencen a operar en eixams intel·ligents coordinats per intel·ligència artificial. Els sistemes més recents redueixen la necessitat de supervisió humana directa i acosten una autonomia tàctica que, fins fa poc, es creia lluny de la seva efectiva implementació.
Un protagonista destacat és Nemyx, desenvolupat per l’empresa Auterion. Es tracta d’un motor d’eixam (“swarm strike engine”) que permet que diversos drons de diferents fabricants actuïn com un sol sistema coordinat. Gràcies a Nemyx, unitats individuals poden formar agrupacions que comparteixen informació, distribueixen rols, i ataquen múltiples objectius de forma sincronitzada. A més, Auterion ja ha subministrat milers de kits (“strike kits”) capaços de rebre aquesta actualització.
D’altra banda, del costat rus, el sistema Orbita, produït pel consorci CUST (una xarxa de més de 200 startups), introdueix capacitats que modifiquen la relació entre operador humà i màquina. Orbita permetria controlar drons tàctics des de centenars de quilòmetres de distància, fins i tot des de centres allunyats com Moscou, reduint així l’exposició directa al perill. També s’afirma que Orbita incorpora algoritmes de xarxes neuronals per a identificació, seguiment, selecció d’objectius i atac, automatitzant moltes de les funcions que abans corresponien a l’humà.
Aquesta transformació operacional planteja desafiaments ètics i legals importants. Encara que en el cas ucraïnès, segons el reportat, els operadors encara autoritzen els objectius i supervisant la letalitat de l’atac, la frontera entre “automatització assistida” i “autonomia plena” es va difuminant. A més, els sistemes com Orbita també podrien reduir dràsticament el temps d’entrenament necessari — es menciona una reducció de set vegades, de quatre setmanes a aproximadament una hora. Si això es compleix, suposa una democratització del pilotatge de drons en combat.
En suma, estem davant d’una nova fase de la guerra amb drons: no mera quantitat, ni simple direcció remota, sinó sistemes que cooperen, que s’adapten tàcticament (modifiquen rutes, rols, temps), que enriqueixen l’operador humà amb intel·ligència automatitzada, i que posen en qüestió la idea tradicional de control directe. La pregunta que queda és quant control humà significatiu queda i com les lleis de conflictes armats s’adaptaran per a aquestes noves realitats.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
