Skip to main content

L’administració Trump ha autoritzat l’ús del model d’intel·ligència artificial Llama de Meta per part d’agències federals, marcant un nou fita en l’adopció governamental d’eines comercials d’IA. Aquesta decisió, anunciada per l’Administració de Serveis Generals (GSA, per les seves sigles en anglès), incorpora Llama en el catàleg oficial de solucions tecnològiques aprovades per a l’Estat.

El model Llama, un sistema de llenguatge de gran escala desenvolupat per Meta, està dissenyat per processar múltiples formats de dades, incloent-hi text, imatges, vídeo i àudio. La seva aprovació es dona en el marc d’una estratègia més àmplia per integrar solucions d’IA comercials en tasques governamentals, des de la revisió de contractes fins a la gestió d’incidències informàtiques. Segons Josh Gruenbaum, responsable d’adquisicions de la GSA, la iniciativa busca aprofitar les capacitats del sector privat per millorar l’eficiència estatal, sense comprometre els estàndards de seguretat i legalitat.

Meta no és l’única tecnològica en aquesta dinàmica. Prèviament, la GSA ja havia autoritzat solucions d’IA d’Amazon Web Services, Microsoft, Google, OpenAI i Anthropic. Aquestes companyies han ofert els seus productes a preus reduïts, sota la condició de complir amb els protocols de seguretat establerts pel govern dels Estats Units. Aquesta col·laboració s’emmarca en una visió pragmàtica: les tecnològiques busquen consolidar la seva legitimitat institucional, mentre el govern modernitza les seves eines operatives.

Cal assenyalar que Llama és, almenys en la seva versió base, un model gratuït i de codi obert, el que el diferencia d’altres opcions més restrictives o amb majors barreres d’accés. Aquesta qualitat el fa particularment atractiu per a usos públics, on la transparència i la capacitat d’auditoria són requisits fonamentals.

L’aprovació de Llama també pot llegir-se com una victòria simbòlica per a Meta, una companyia que ha buscat reposicionar-se en l’ecosistema d’IA després de quedar inicialment endarrerida davant d’actors com OpenAI o Google DeepMind. Ara, amb el suport de l’aparell federal, Meta es posiciona com un jugador rellevant en la cursa pel domini del sector institucional de la intel·ligència artificial.

No obstant això, la mesura no està exempta de controvèrsies. Tot i que Gruenbaum rebutja que aquesta cooperació impliqui favoritismes cap a determinades empreses, la decisió es produeix en un context polític en què la relació entre el govern i el Big Tech ha estat objecte d’escrutini constant. L’administració Trump, coneguda pel seu enfocament intervencionista, podria utilitzar aquestes aliances com una forma de projectar eficiència i control tecnològic.

En tot cas, la incorporació de Llama a l’aparell estatal representa un nou episodi en la creixent convergència entre el poder públic i les grans tecnològiques. Si l’experiment resulta exitós, podríem estar davant d’un precedent que redefineixi la relació entre la IA comercial i la gestió pública en els pròxims anys.

Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.

Leave a Reply