La Comissió Europea, amb un impuls decisiu d’Alemanya, ultima un moviment inèdit excloent les grans tecnològiques nord-americanes del nou marc d’Accés a Dades Financeres. El pla, que es presentarà el 2025, busca crear un ecosistema controlat des d’Europa on els bancs, fintechs i asseguradores comparteixin dades de clients sota regles estrictes. L’objectiu declarat és impulsar la competència i la innovació, però la decisió de deixar fora actors com Google, Amazon o Meta obre un debat que va més enllà de les finances.
Una arquitectura de dades a l’europea
El Financial Data Access (FIDA) és la pedra angular d’aquesta estratègia. Inspirat en el model de banca oberta que es va implantar amb la directiva PSD2, ampliarà l’accés a informació financera a nous sectors, com les pensions o les assegurances. La idea és que empreses autoritzades puguin, amb el consentiment del client, consultar i utilitzar aquestes dades per oferir productes personalitzats. Segons Brussel·les, la clau és crear un entorn de confiança on la informació no quedi en mans d’un grapat de gegants globals.
Què proposa la Comissió
La proposta de la UE no només regula qui accedeix a les dades, sinó com es comparteixen. Hi haurà estàndards tècnics comuns, obligacions de seguretat reforçades i límits clars en l’ús comercial. L’accés es donarà únicament a entitats regulades a Europa, cosa que exclou de facto les grans tecnològiques nord-americanes que no estan sota la supervisió comunitària. Alemanya ha liderat aquesta línia, circulant un document en què defensava expressament la prohibició de Big Tech per garantir la sobirania digital europea.
El valor ocult de la informació
En aquest nou esquema, les dades són la matèria primera. Saber on gasta un ciutadà, quines pòlisses contracta o com planifica la seva jubilació ofereix pistes valuoses per dissenyar productes a mida. Avui, aquest potencial està fragmentat entre bancs i asseguradores. Amb FIDA, podria fluir en un circuit més ampli. Brussel·les vol que aquest cabal d’informació alimenti startups locals i no acabi en els algoritmes de Silicon Valley.
Les tensions en segon pla
L’exclusió de Big Tech no és un simple detall tècnic. Representa un canvi de rumb en la relació econòmica transatlàntica. Els Estats Units han criticat en el passat la legislació digital europea, des del GDPR fins a la Llei de Mercats Digitals. Ara, amb FIDA, es dibuixa una altra línia vermella amb l’accés a les dades financeres. El mateix expresident Donald Trump ha advertit de possibles represàlies comercials contra països que «discriminin» les tecnològiques nord-americanes, incloent-hi noves tarifes i restriccions a les exportacions.
Alemanya i la bandera de la sobirania
Com ha explicat el Financial Times, Berlín ha estat el motor polític d’aquesta exclusió. El govern alemany va difondre un document de posició en què defensava un veto explícit a les grans plataformes digitals per afavorir un ecosistema financer europeu i protegir la sobirania digital dels consumidors. Aquest suport va ser clau perquè el Parlament i la Comissió alineessin posicions davant el lobby de Silicon Valley. La pressió dels bancs alemanys i francesos va acabar de consolidar el consens.
Ecos i comparacions
No és la primera vegada que la UE busca aixecar murs regulatoris. L’experiència amb la PSD2 va mostrar que obrir les dades de pagament a tercers europeus va fomentar l’aparició de noves fintechs. Alguna cosa similar va passar al Regne Unit amb l’open banking. La diferència ara és l’abast. FIDA no només inclou pagaments, sinó tot l’espectre de les finances personals. I l’exclusió de jugadors globals marca un contrast encara més fort amb altres mercats, com el nord-americà, on la regulació és més fragmentada i permissiva.
El futur en disputa
La iniciativa encara ha de passar pel Parlament Europeu i el Consell, un recorregut legislatiu que pot allargar-se fins al 2026. Mentrestant, les grans tecnològiques observen des de fora. La pregunta és si acceptaran quedar-se al marge o buscaran vies indirectes per entrar en l’ecosistema, potser mitjançant aliances amb bancs europeus. Brussel·les, per ara, insisteix en el seu mantra que les dades financeres són un recurs estratègic i han de gestionar-se sota sobirania europea.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
