Des que va aparèixer, ChatGPT ha funcionat com un mirall obedient que només responia quan algú li parlava. Ara, amb Pulse, OpenAI canvia el guió. El sistema ja no espera l’ordre, sinó que cada matí desplega un resum personalitzat en forma de targetes. Un gest mínim que, tanmateix, marca un canvi major en la manera de relacionar-nos amb la intel·ligència artificial.
Una investigació nocturna en segon pla
Pulse treballa a la nit, com un motor discret que revisa les teves converses passades, les teves memòries guardades i la retroalimentació acumulada. Amb aquests ingredients prepara un menú matinal en forma de targetes: ràpides de fullejar, fàcils d’obrir si es vol més detall. Com si algú hagués pres notes en el teu nom mentre dormies.
El sistema pot, a més, connectar-se amb aplicacions externes —correu, calendari— per afegir cites o missatges que convé no oblidar. Res d’això és automàtic, l’accés només ocorre si l’usuari ho aprova. Sense aquesta clau, Pulse es limita al que ChatGPT ja sap de tu.
Començar el dia amb avantatge
La promesa és un assistent que actuï abans que preguntis. Pulse ofereix notícies locals, recordatoris, resums de mercat o fins i tot pistes per a projectes que vas deixar en pausa. Tot ajustat per un sistema d’aprenentatge que incorpora les teves valoracions i preferències. Com més l’utilitzis, més afinat serà el pols.
De moment, es tracta d’una fase preview, limitada a subscriptors Pro en mòbils iOS i Android. No hi ha accés web ni versió d’escriptori. OpenAI planeja obrir-lo a altres plans més endavant, com si fos un assaig general abans de l’estrena massiva.
La matèria primera: memòria i dades compartides
Pulse s’alimenta de tres fonts: l’historial de xats, les preferències explícites i, si s’autoritza, la integració amb apps externes. La memòria pot esborrar-se en qualsevol moment; les connexions, desactivar-se quan es desitgi. La idea és que sigui l’usuari qui traci les fronteres de la seva intimitat digital.
OpenAI assegura que els continguts passen per filtres de seguretat i que el sistema no interromp amb notificacions constants. La lògica és acompanyar de forma anticipada, no saturar. Com una agenda silenciosa que s’obre just quan la mires.
Privacitat i control: la corda fluixa
El dilema està en l’equilibri entre utilitat i cessió de control. Com més accés atorgui l’usuari, més afinades seran les suggerències. Però aquesta obertura desperta preguntes sobre privacitat i dependència: quan ha de saber una IA de la teva rutina per ser veritablement útil?
Les primeres anàlisis subratllen una altra tensió, el risc de soroll. Si les recomanacions no són precises, Pulse pot passar d’aliat a destorb. El marge d’error en aquesta etapa serà clau per decidir si es converteix en hàbit o en un experiment passatger. Una línia fina que separa la comoditat de l’excés.
En la cursa dels assistents que s’anticipen
Pulse no apareix en solitud. Google i Microsoft ja proven sistemes capaços d’anticipar necessitats, mentre OpenAI havia estrenat Tasks per a recordatoris automàtics. La diferència és que ara el salt arriba en un format quotidià, pensat per a la rutina diària i no per a un ús corporatiu o experimental.
En aquesta competència, Pulse es perfila com un prototip d’assistent contextual, que no només respon, sinó que recorda, connecta i proposa fins i tot abans que la pregunta existeixi. Una peça més en la transició de la IA d’eina a company digital.
El despertar que dibuixa Pulse
L’escena és obrir el mòbil al matí i trobar un resum que algú —o alguna cosa— va preparar mentre dormies. La IA deixa de ser mirall per convertir-se en despertador. Ja no esperes a preguntar, sinó que t’enfrontes al que un altre ha imaginat que necessites saber. Una frontera nova, entre l’ajuda i la intrusió, que cada usuari haurà d’aprendre a marcar.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te a la nostra newsletter i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
