La intel·ligència artificial s’ha convertit en l’escenari central d’una disputa global. No es tracta només de qui llança el pròxim algorisme o l’aplicació més brillant, sinó de qui controlarà la infraestructura i les dades que sostindran l’economia digital de les pròximes dècades. En aquest tauler, Meta, Nvidia i OpenAI aposten quantitats descomunals per assegurar el seu domini, mentre que la Unió Europea busca blindar la seva sobirania. La tensió està servida. Innovació sense fronteres davant regulació amb accent territorial.
Meta i l’obsessió per la intel·ligència que pensa sola
Mark Zuckerberg no amaga les seves ambicions. Ha assegurat que preferiria “malgastar centenars de milers de milions” abans que perdre la cursa per la intel·ligència artificial general (AGI), un sistema capaç d’aprendre i resoldre problemes com ho faria un ésser humà.
Meta ha posat en marxa Meta Superintelligence Labs, un centre que reuneix talent procedent d’OpenAI i DeepMind. Segons estimacions del sector, la companyia projecta una inversió de centenars de milers de milions de dòlars en la pròxima dècada, destinada a construir la infraestructura necessària per sostenir aquesta visió. L’objectiu va més enllà dels algorismes per a xarxes socials, volen una IA capaç d’actuar de manera autònoma en el metavers i altres entorns digitals.
Nvidia i OpenAI: el múscul i el cervell de la revolució
Si Meta persegueix la intel·ligència en si mateixa, Nvidia i OpenAI treballen en els fonaments que faran possible el seu desplegament. La primera aporta la potència bruta, amb els seus processadors gràfics convertits en l’estàndard de la indústria; la segona, la innovació algorítmica que ha donat lloc a models com GPT-4.
Ambdues companyies exploren aliances estratègiques i plans d’inversió de dimensions inèdites, que segons mitjans especialitzats superen les desenes de milers de milions. La seva meta és desplegar una xarxa global de centres de dades dissenyats a mida per entrenar i escalar models d’IA. Una unió on el maquinari i el programari funcionen com a múscul i cervell, amb la vista posada en dominar la infraestructura del demà.
Europa aixeca muralles de dades
Mentre Silicon Valley accelera, Brussel·les posa fre. La Unió Europea avança amb normes com el marc d’Accés a Dades Financeres (FIDA), que busca impedir que gegants com Google, Meta o Amazon utilitzin la informació financera europea per reforçar els seus models d’IA.
L’estratègia s’anomena sobirania digital, és a dir, garantir que les dades de ciutadans i sectors estratègics no quedin monopolitzats per unes poques corporacions. Al mateix temps, la UE vol donar espai a fintechs, bancs i startups locals, protegint-los de competir en desigualtat davant actors globals. Si s’aplica plenament, aquesta regulació podria obligar les grans tecnològiques a adaptar-se a un terreny on les dades no flueixen lliurement, sinó sota regles europees estrictes.
Un tauler global en moviment
La disputa no és exclusiva dels Estats Units i Europa. A Àsia, especialment a la Xina, la cursa avança amb un model diferent. Forta inversió estatal, control centralitzat de dades i una aposta clara per l’autosuficiència tecnològica. Corea del Sud i el Japó també desenvolupen ecosistemes propis, amb aliances publicoprivades que busquen no quedar endarrerits. El tauler és global, i cada regió juga amb cartes diferents.
El dilema de l’aire i les fronteres
El xoc de visions és evident. Meta somia amb una intel·ligència sense límits, Nvidia i OpenAI aixequen la maquinària que la farà possible, i Europa intenta que les dades no creuin les seves fronteres sense permís. A l’horitzó, Àsia avança amb els seus propis codis.
La pregunta que queda no és qui tindrà la IA més brillant, sinó qui controlarà el poder invisible de les dades i la infraestructura. En la pròxima dècada sabrem si aquests recursos circulen lliures com l’aire o si es converteixen en fronteres invisibles tan decisives com les geogràfiques.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te a la nostra newsletter i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
