Spotify ha actualitzat la seva política per a frenar els continguts generats amb intel·ligència artificial. No ho fa per prohibir-los, sinó per a classificar-los, controlar-los i, sobretot, evitar que el sistema de regalies es converteixi en un colador.
Un filtre contra la repetició i el soroll útil
Ho anomenen “slop” i no és un gènere musical. És el terme que Spotify fa servir per designar les cançons artificials creades en massa, pistes gairebé idèntiques, pujades sense pausa, dissenyades per colar-se en les recomanacions de l’algoritme. En l’últim any, la plataforma afirma haver eliminat 75 milions de pistes per pràctiques així.
La nova política incorpora un filtre antispam que detecta repeticions, comptes abusives i cançons massa curtes. No les elimina directament, però sí que redueix la seva visibilitat en els sistemes de recomanació. És una primera barrera per evitar que el catàleg s’ompli de soroll rendible, cançons fetes per superar els 30 segons i cobrar per cada reproducció.
Clonar una veu també té regles
Una altra novetat és que han prohibit suplantar veus sense permís. Spotify endureix la seva postura davant els deepfakes vocals. Si algú puja una cançó amb una veu que imita a un artista real sense el seu consentiment, serà retirada. També es vigilaran els anomenats “profile mismatches”, quan algú publica música sota el perfil d’un altre.
No és només un tema d’identitat. En una indústria que reparteix ingressos per nombre de reproduccions, cada pista falsa desplaça a una altra legítima. I cada clic robat es converteix en diners que no arriben a qui correspon.
La IA pot estar, però cal dir-ho
Spotify no vol tancar la porta a la intel·ligència artificial. De fet, moltes cançons actuals ja utilitzen eines automàtiques en la mescla, la instrumentació o els cors. El que canvia és l’exigència de transparència.
L’empresa treballa amb DDEX, una organització que defineix estàndards de metadades, perquè cada cançó inclogui informació sobre si va fer servir IA i en quina part del procés creatiu. L’etiqueta no penalitza ni és visible per al públic per ara. Però servirà perquè plataformes, segells i distribuïdors sàpiguen què hi ha darrere de cada pista.
El dilema: pot un algoritme detectar la trampa?
Spotify insisteix que no baixarà una cançó només per utilitzar IA. L’important és com i amb quina intenció. Però el filtre antispam —com tot sistema automàtic— no és infal·lible. Detectar l’abús sense danyar a creadors legítims serà el repte principal.
Els artistes independents podrien ser els més vulnerables. Sense el suport d’un segell o distribuïdor fort, una cançó etiquetada per error podria perdre visibilitat sense que ningú ho adverteixi. Spotify no ha detallat com es podrà reclamar en aquests casos.
Una mesura aïllada? No del tot
Spotify no està sol. Deezer i altres plataformes ja han començat a etiquetar continguts generats per IA o a limitar la seva visibilitat. La indústria es mou cap a una interoperabilitat de metadades, i el model DDEX podria convertir-se en un estàndard global.
Però cada empresa ajusta el llindar segons el seu model de negoci. Aquí està el matís, Spotify ha estat criticat en el passat per inserir artistes falsos o genèrics per reduir el pagament de regalies. Ara promet el contrari, protegir el real davant l’automàtic.
Una frontera que es mou
L’anunci de Spotify no resol el debat, però el fa visible. La música generada amb IA no és un problema per si mateixa. Ho és quan s’utilitza per saturar el sistema, desplaçar a creadors o enganyar a oients. En un catàleg que ja supera els 100 milions de cançons, saber qui canta, com i per què importa més que mai.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te a la nostra newsletter i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
