Durant el Zurich Summit, un congrés de cinema amb més pantalles que butaques, va aparèixer una estrella sense passat per recordar ni futur per envellir. Tilly Norwood no té biografia, ni carrera, ni cos. Però ja hi ha agents que volen representar-la. És una actriu d’intel·ligència artificial. I diu estar llesta per al seu primer protagonista.
Una cara inventada, però familiar
Tilly no és un avatar ni un deepfake. És una construcció sencera de l’estudi Xicoia, amb seu a Londres. Generada per algoritmes, entrenada amb milers de rostres, ajustada fins a semblar única. Ningú l’ha vista en persona perquè no hi ha persona. Però el seu rostre ja circula com si ho fos.
Eline Van der Velden, actriu i productora, va ser qui la va presentar al Zurich Summit. Va confirmar el que fins fa poc sonava a ocurrència de laboratori, diversos agents de talent ja han mostrat interès. Tilly podria signar contracte abans de final d’any.
No dorm, no improvisa, no cobra extra
La proposta és clara. Una actriu sense agendes, sense esgotament, sense clàusules d’exclusivitat. Pot actuar en diversos idiomes, modificar la seva edat, canviar de look en segons. Tot programat. Tot sota control. Per a una indústria obsessionada amb l’eficiència, és una temptació de menys risc i més producte. No hi ha egos, ni malalties, ni renegociacions. Només rendiment.
De què està feta una actriu així
Darrere de Tilly hi ha milions de dades. Rostres de dones joves, processats per crear-ne un de nou. Una veu modelada amb IA, dissenyada per sonar empàtica i expressiva. Gestos i moviments animats a partir de biblioteques de captura corporal. El resultat és una figura que no existeix, però actua com si existís. La seva primera aparició va ser en un sketch digital anomenat AI Commissioner, produït per Particle6. Una carta de presentació breu, inofensiva, funcional.
El debat no tarda
Melissa Barrera va ser una de les primeres a reaccionar. En declaracions recollides per The Independent, va escriure a les xarxes: «Si el teu agent representa actors d’IA, busca un altre agent». Mara Wilson va preguntar: «Es van utilitzar els nostres rostres sense permís?». Les respostes no són clares. Xicoia diu que tot va ser generat de forma ètica, però no detalla com. A les xarxes, l’escepticisme va ser immediat. “On queda l’experiència humana?”, “Això no és actuació”, “I els drets d’imatge?”. Les preguntes recorden les vagues de guionistes i actors el 2023, on l’ús d’IA va ser un dels nusos.
No és la primera, però va més lluny
Ja hi va haver models digitals en passarel·les i anuncis. Fins i tot influencers generats per IA. Però Tilly apunta més alt. No vol vendre perfums, vol actuar. Tenir agent. Competir per papers. La seva aspiració és convertir-se en una actriu de catàleg. Llesta per rodar. Capaç de sostenir una franquícia sencera sense envellir ni canviar de salari.
El mirall que no retorna la mirada
Tilly planteja un dilema real. Si pot emocionar, importa que no existeixi? Si pot interpretar, importa que no senti? Mentre els despatxos discuteixen contractes i els festivals obren espai per a la seva imatge, el públic encara no ha decidit si la vol a la pantalla. El seu futur, almenys per ara, depèn menys de la tecnologia que de l’acceptació. I això, a Hollywood, mai és només una qüestió tècnica.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te a la nostra newsletter i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
