Anna Giralt Gris és cofundadora d’Artefacto juntament amb Jorge Caballero, un centre de recerca, producció i innovació en cinema i tecnologia que en les seves paraules: «investiguem com, sobretot últimament, la intel·ligència artificial modela i modifica l’acte cinematogràfic». El seu recorregut parteix del documental interactiu el 2011, va passar per la realitat virtual i augmentada, i des de 2017 se centra en com la intel·ligència artificial transforma la narrativa audiovisual. I en el marc del Mecal 360º vam tenir l’oportunitat de parlar amb ella després de la seva xerrada sobre el procés de la creació narrativa audiovisual amb IA.
Un museu d’IA que travessa fronteres
El fil conductor de la xerrada va ser l’explicació del procés de Membrana, inspirat en la novel·la de Jorge Carrión, i projecte que els ha col·locat en el marc internacional. L’obra imagina un museu creat per intel·ligències artificials que miren a la humanitat des de fora. Artefacto el va convertir en una sèrie pilot que aviat va evolucionar cap a una peça experimental. I ara són finalistes del Lumen Prize, un dels premis europeus més prestigiosos d’art digital.
Una lògica que no és automàtica
En l’entrevista, Giralt va insistir que cada projecte ha de justificar l’ús d’IA. «És una tecnologia prou important, i més en el moment sociopolític que vivim ara, per saber que, si s’utilitza, ha de tenir sentit. Cada projecte pot requerir-la o no. El que no té sentit és fer servir-la de manera automàtica». I va defensar la complexitat del procés: «No és prémer un botó que et treu alguna cosa. Existeix la narrativa que és màgica, però realment és un procés llarg i amb moltes hores de treball». Per a ella, la clau està en entendre la IA com un instrument més, que requereix la intervenció i el criteri humà.
Entre l’amenaça i l’oportunitat
La percepció social oscil·la entre l’entusiasme i la por. «Sí que és cert que es percep com una amenaça. Comencen a aparèixer prohibicions, com les ajudes de guió, on es vetava el seu ús més enllà d’un percentatge. Nosaltres pensem que abans de prohibir cal dialogar i establir guies clares des del propi sector», va defensar. Va recordar la vaga de guionistes i actors als Estats Units com a exemple de negociació col·lectiva davant l’avenç tecnològic. I va matisar: «Matar l’ofici no ho farà, la història ens demostra que no, continuem tenint ràdio, fent fotografies en analògic… Transformar la indústria i les maneres en què treballem, segur. I farà canviar les habilitats que necessitem adquirir».
Ètica i brúixola moral
També va posar molt èmfasi en la dimensió ètica. «Nosaltres podem decidir usar la IA o no, triar models més responsables, evitar generar milions d’imatges que sabem que tenen un cost mediambiental. La brúixola moral ha de ser la mateixa de sempre», va subratllar Giralt. I va assenyalar la importància de la transparència: «En el nostre equip registrem cada imatge generada per poder acreditar el seu origen en cas de litigi. La transparència és part de la nostra manera de treballar».
Un present en moviment
Sobre el futur, es mostra cauta: «És molt difícil fer d’oracle perquè tot canvia massa ràpid». Prefereix mirar al present: «Ja existeixen produccions fetes al cent per cent amb IA, encara que circulin més en festivals que en canals tradicionals». I va afegir: «Crec que veurem cada vegada més integració, des de grans produccions fins a treballs independents. La qüestió és com ens adaptem i com aconseguim que aquesta tecnologia generi més qualitat de vida i millors llocs de treball».
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
