“Tia, m’has salvat”. Una de les meves amigues em va escriure això quan li vaig ensenyar què era i com funcionava Notebook LM. Ella estudia a la UOC (la Universitat Oberta de Catalunya), que funciona en línia, i necessitava que algú li expliqués una part concreta del temari que no entenia. “M’ha fet un vídeo i tot!”, deia al·lucinada. Va passar d’estar estressada perquè no entenia res, no podia fer la tasca i temia suspendre, a tranquil·litzar-se, entendre-ho, acabar la tasca i anar confiada a l’examen. I el millor de tot, la IA no li va fer la tasca, si no que li va explicar com fer-la.
Utilitzar la IA per fer-te la feina és possible i molt fàcil avui en dia, però l’elecció final és cosa nostra. De la mateixa manera que triem si ens empassem tot el que veiem o no. Amb l’arribada d’eines com Sora 2 i altres models anteriors de generació de vídeo, s’ha tornat extremadament senzill generar i compartir vídeos falsos amb aparença real, i encara més amb fotografies que ja semblen indistingibles de les autèntiques.
Però l’art de l’engany ha existit sempre. En el marc de les conferències del Mecal 360, l’escriptor Jorge Carrión mirava enrere i comparava les imatges generades amb IA amb les dels fotògrafs nord-americans Alexander Gardner i Mathew Brady. Els dos americans ser enviats a fotografiar la Guerra Civil dels Estats Units amb l’objectiu del govern de reclutar soldats i patrocinar el país. Durant la guerra, els dos fotógrafs presumien de les fotografies del front, però en realitat movien cadàvers per fer les escenes més impactants, i arribaven al camp de batalla quan tot havia acabat entre d’altres martingales. Llavors, Carrión llançava la pregunta: “quina diferència hi ha entre la mentida de les fotografies de Gardner i Brady i les imatges fetes amb IA?” Potser l’única diferència és que avui aquesta manipulació està a l’abast de qualsevol.
De fet, un estudi recent d’Equinix, recollit per Paréntesis Media, revela que els espanyols són els europeus que més confien en la intel·ligència artificial, però també dels que menys l’entenen. Segons les dades, més del 65 % dels espanyols valora la IA de manera positiva, i el 82 % no sent por davant d’ella, molt per sobre d’altres països europeus com Alemanya o Suïssa. Tot i això, la majoria admet no entendre realment com funciona, cosa que suggereix que la confiança dels españols, supera la del coneixement.
Aquí està el punt clau. De moment, la IA no decideix per nosaltres. Som nosaltres que triem si deixem que ens faci la tasca o no, si repassem el text abans d’enviar-lo, o si ens creiem tot el que ens respon. El problema no és la IA, som nosaltres i el que triem fer amb ella.
