La disputa entre Apple i la Digital Markets Act (DMA) de la Unió Europea entra en fase crítica. La companyia acusa el bloc comunitari d’imposar regles «enormes i intrusives» que amenacen el seu model de negoci. A Luxemburg, on es decideix el futur de l’ecosistema Apple a Europa, no només està en joc una multa, també un principi.
Una llei per obrir portes tancades
La Digital Markets Act, en vigor des de març de 2024, es dirigeix als grans intermediaris digitals. Se’ls denomina «guardians d’accés» (gatekeepers) i se’ls exigeix que obrin parts dels seus serveis a tercers. Apple figura en la llista inicial de sis empreses identificades com a guardians, juntament amb Alphabet, Amazon, ByteDance, Meta i Microsoft.
Per a Apple, les obligacions afecten diversos dels seus serveis clau, l’App Store, Safari i el sistema operatiu iOS. La normativa li exigeix, entre altres punts, permetre la instal·lació d’aplicacions des de botigues externes (sideloading), permetre l’ús de sistemes de pagament alternatius dins de les apps, i garantir que els usuaris puguin desinstal·lar aplicacions preinstal·lades.
En l’audiència del 21 d’octubre, Apple va portar la seva apel·lació al Tribunal General de la UE. La seva advocada, Daniel Beard, va afirmar que la normativa imposa una càrrega «enorme i intrusiva» sobre la companyia. La demanda no qüestiona només la designació d’Apple com a «guardià», sinó l’abast de les obligacions que comporta.
El model Apple, sota pressió
Apple defensa que el seu ecosistema tancat no és un caprici comercial, sinó una aposta per la seguretat, la privacitat i l’experiència d’usuari. L’empresa argumenta que forçar l’obertura de la seva plataforma posa en risc aquesta coherència. Segons el seu comunicat oficial, algunes funcions dissenyades per als seus nous dispositius no poden llançar-se a Europa fins que compleixin amb els requisits d’interoperabilitat imposats per la DMA.
Entre els exemples més concrets es troben la nova funció de duplicació de pantalla entre iPhone i Mac i la traducció en temps real a través d’AirPods. Ambdues s’han ajornat en territori europeu. Apple sosté que obrir aquests sistemes compromet tant l’experiència com la seguretat dels usuaris.
Interoperabilitat, seguretat i límits tècnics
Un dels punts més delicats de la DMA és la interoperabilitat obligatòria. Això significa que Apple ha de garantir que altres aplicacions, serveis o dispositius puguin comunicar-se sense restriccions amb el seu sistema operatiu i hardware.
Aquest requisit afecta elements tècnics sensibles com interfícies de programació (APIs), accés a sensors, notificacions o xarxes sense fils. Segons estudis tècnics, l’exposició d’aquests components augmenta els vectors d’atac i redueix el marge de control que Apple exerceix per prevenir comportaments maliciosos.
Apple adverteix que no pot garantir el mateix nivell de protecció si ha d’obrir els seus sistemes a tercers, especialment si no controla el disseny ni el cicle d’actualitzacions d’aquestes solucions externes.
Tensions entre regulador i regulat
La Comissió Europea, però, manté que l’ecosistema Apple ha restringit la competència i que les noves regles no busquen castigar les grans empreses, sinó garantir un accés just al mercat. Brussel·les acusa Apple de bloquejar competidors i limitar les opcions dels desenvolupadors.
Des de l’entrada en vigor de la DMA, Apple ja ha estat sancionada amb una multa de 500 milions d’euros per no permetre que les aplicacions informessin els usuaris sobre preus més baixos fora de l’App Store. El cas actual és més ampli, no es tracta d’una infracció puntual, sinó d’una disputa estructural sobre el compliment de la normativa.
Apple replica que la regulació imposa una càrrega desproporcionada i desigual, especialment perquè el seu sistema es basa en una forta integració vertical. També adverteix de l’impacte econòmic i tècnic que tindria adaptar la seva arquitectura a les condicions exigides només en el mercat europeu.
Un model global a examen
La batalla legal entre Apple i la Comissió Europea no és un cas aïllat. Als Estats Units, Índia, Corea del Sud i Austràlia també es discuteix el rol dominant dels grans ecosistemes digitals. En molts d’aquests mercats, les autoritats estan considerant normatives similars que obliguen a compartir infraestructura, dades o sistemes operatius.
Diversos experts assenyalen que la interoperabilitat pot augmentar la competència, però també comporta riscos tècnics i organitzatius. L’argument d’Apple sobre la seguretat no és exclusiu, altres tecnològiques han utilitzat raons similars per resistir-se a regulacions.
Un judici que marcarà precedents
El Tribunal de Luxemburg ha de decidir si la Unió Europea pot exigir a Apple que modifiqui elements estructurals del seu model operatiu. I si és legítim condicionar el desplegament de noves funcions que aquestes siguin compatibles amb serveis de la competència.
Més enllà d’Apple, la resolució establirà un precedent per a les relacions entre grans plataformes tecnològiques i autoritats reguladores. I pot influir en com es defineix l’equilibri entre innovació, competència i control en el futur digital global.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
