La plataforma de vídeo més usada del món ha llançat una funció que, sense canviar l’arxiu original, promet que els vídeos antics es veuran millor. Una millora automàtica basada en intel·ligència artificial, pensada per a pantalles grans i connexions ràpides, que planteja una pregunta de fons: quant pot canviar un vídeo sense deixar de ser el mateix?
Quan la IA omple els buits
Des de fa setmanes, YouTube aplica un sistema de superresolució que millora la qualitat dels vídeos pujats en resolucions inferiors a 1080p. Ho fa mitjançant algorismes d’intel·ligència artificial que reconstrueixen els detalls perduts, suavitzen artefactes de compressió i escalen la imatge fins a alta definició. En el futur, l’objectiu és arribar fins i tot a 4K.
La funcionalitat, disponible inicialment per a certs usuaris i dispositius, no substitueix l’arxiu original. El vídeo millorat apareix com una opció addicional, marcada amb l’etiqueta “súper resolution”. El creador conserva la versió original a la seva biblioteca i, en molts casos, pot optar per no aplicar la millora. Per a l’espectador, el canvi ocorre sense friccions, el vídeo simplement es veu millor en pantalles d’alta definició.
Veure millor, recordar diferent
Amb aquesta eina, YouTube busca revitalitzar el seu fons de catàleg. Milions de vídeos gravats amb mòbils antics, càmeres compactes o en condicions pobres de llum podrien adquirir un nou aspecte. L’objectiu és que tot es vegi més nítid, més fluid i més d’acord amb l’estàndard visual actual, especialment en televisors.
La iniciativa també respon a una lògica de plataforma. Com més bé es veuen els vídeos, més temps es passa veient-los. I si els creadors no necessiten redimensionar ni tornar a pujar continguts antics, l’experiència de publicació se simplifica. «Puja una vegada, i ens encarreguem que es vegi bé en qualsevol pantalla», resumeix el blog oficial de la companyia.
Píxels creats, dades en joc
Per escalar un vídeo sense informació real, la IA necessita imaginar. L’algorisme prediu quins píxels podrien encaixar millor segons patrons estadístics i entrenament previ. És un procés similar al que permet acolorir fotografies antigues o restaurar imatges danyades. El resultat és una imatge més nítida, però també una interpretació.
En aquest procés intervenen diversos tipus de dades: les metadades del vídeo original (resolució, còdec, compressió), les condicions de visualització (pantalla, velocitat de connexió) i la infraestructura de lliurament de YouTube. A això s’afegeixen etiquetes informatives i opcions de control perquè el creador decideixi si acceptar o rebutjar la millora.
Qui decideix com es veu un vídeo?
La millora automàtica té un cost implícit. Alguns creadors han detectat que els seus vídeos van ser escalats sense previ avís. Encara que la plataforma assegura que hi ha mecanismes d’exclusió, no sempre estan actius de manera clara o global. I en un entorn on l’estil visual també comunica, que un vídeo es vegi diferent de com va ser creat no és un detall menor.
Tampoc ho és per als espectadors. Un vídeo gravat amb estètica casolana o en baixa definició pot tenir un valor documental, nostàlgic o artístic que la millora algorítmica desdibuixa. Entre veure millor i veure diferent hi ha una línia fina.
Una carrera compartida
YouTube no és l’únic en aquesta línia. NVIDIA ha desenvolupat funcions similars per escalar vídeos a 4K des del navegador. Microsoft Edge també ha incorporat millores de reproducció basades en IA. La diferència és que YouTube aplica el canvi en els seus propis servidors, afectant com es lliura el contingut a tot el món. La pregunta final no és tècnica, sinó narrativa: si una màquina pot refer el passat perquè es vegi millor. En l’era dels algorismes, fins i tot la memòria entra en alta definició.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te a la nostra newsletter i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
