En un recent streaming, Sam Altman, director executiu d’OpenAI, va declarar que l’empresa pretén comptar per a març de 2028 amb un sistema d’intel·ligència artificial que actuï com un autèntic investigador autònom. Aquest full de ruta posa el focus en una capacitat més enllà del diàleg: que la IA generi descobriments propis.
Més que respostes: cap a una IA que investiga
La idea és impulsar un sistema d’IA que ja no només respongui preguntes o generi text, sinó que faci treballs de recerca com analitzar literatura científica, formular hipòtesis, dissenyar experiments i possiblement descobrir «noves ciències». Segons Altman, OpenAI busca primer assolir un nivell d’“assistent de recerca automatitzat” per a setembre de 2026, i després evolucionar cap a un “investigador d’IA legítim” per a març de 2028.
Aquest sistema integraria models avançats d’aprenentatge automàtic, raonament simbòlic, accés a literatura científica, capacitat de generar hipòtesis i comunicació clara de troballes. No es tracta només de respondre bé, sinó de col·laborar en la creació de coneixement.
Promesa de descobriment sense pausa
OpenAI planteja que aquesta IA acceleri el ritme de la ciència, abordi preguntes complexes i alliberi els investigadors humans de tasques rutinàries. L’anunci també redefineix l’objectiu de l’anomenada intel·ligència artificial general: ja no es tracta d’una etiqueta filosòfica, sinó d’una funció concreta. Una fita. Si la IA pot investigar, aleshores és AGI.
Dades, potència i disseny d’infraestructura
Per aconseguir-ho, OpenAI necessita dades en volum i varietat. Des de publicacions científiques, a resultats d’experiments, bases estructurades i llenguatge natural. També requereix infraestructura. Altman va parlar de construir una «fàbrica» capaç de generar un gigawatt de còmput setmanal, una xifra que revela tant l’ambició com l’escala del projecte. El sistema haurà d’aprendre de manera contínua, adaptar-se a nous descobriments i justificar les seves decisions. Tot això amb un nivell de traçabilitat que permeti auditar cada pas del procés.
Preguntes sense resoldre
La proposta també deixa oberta una sèrie de tensions. La promesa d’un investigador autònom per a 2028 pot semblar precipitada. I l’autonomia en la recerca planteja reptes ètics i de responsabilitat. Qui valida un descobriment fet per una IA? Com s’evita el biaix? I qui decideix quines àrees investiga? També hi ha implicacions laborals i de governança del coneixement: si una sola empresa controla una IA capaç d’investigar, també podria controlar el rumb de la ciència.
Altres ho somien, OpenAI ho agenda
No és la primera vegada que es planteja aquest horitzó. Investigadors ja han pronosticat que les màquines podran fer ciència abans de 2030. Empreses i laboratoris han llançat projectes d’«assistents científics». Però OpenAI és la primera a posar-li data i forma. El calendari és clar, 2026 com a becari, 2028 com a investigador. La diferència no és menor. Una cosa és assistir, una altra és descobrir.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
