La convivència entre plataformes consolidades i noves eines d’intel·ligència artificial ha ensopegat amb un conflicte obert. Aquesta setmana, Perplexity AI ha fet públic un requeriment legal enviat per Amazon contra el seu assistent Comet, una eina que permet a l’usuari comprar a Amazon com si ho fes per si mateix, però delegant el gest en una intel·ligència artificial. El cas il·lustra una tensió creixent sobre quin paper juguen els agents autònoms en un ecosistema digital controlat per gegants.
Com funciona Comet i per què incomoda a Amazon
Comet Assistant és una extensió de navegador creada per Perplexity. La seva funció és actuar com a agent, l’usuari inicia sessió a Amazon, i l’assistent pot cercar productes, comparar opcions i fer compres usant les seves credencials. No ho fa en nom de Perplexity, sinó com si fos el mateix usuari. Amazon al·lega que aquesta automatització vulnera les seves condicions d’ús. Segons documents citats per Reuters, acusa Comet de simular activitat humana, el que podria deteriorar l’experiència de compra i posar en risc la seguretat del lloc. La mecànica, diuen, s’assembla massa a una disfressa.
El model que proposa Perplexity: delegar sense perdre el control
Perplexity defensa que Comet representa una evolució natural, passar d’eines passives a assistents que executen tasques. No recopila dades, no emmagatzema credencials. Tot ocorre en el dispositiu de l’usuari. La promesa és eficiència, que l’agent actuï en nom de l’usuari, sense interferències ni friccions. El conflicte, segons la versió de Perplexity, no és tècnic sinó comercial. En el seu blog, acusen Amazon de bloquejar innovacions que podrien reduir la seva dependència d’ingressos per publicitat. Com si la innovació estigués bé només quan no altera el marge de beneficis.
Qui controla l’experiència: el dilema de fons
Amazon defensa el seu dret a gestionar l’experiència dins de la seva pròpia plataforma. Al·lega que la intervenció d’agents externs pot alterar la qualitat del servei o generar comportaments no desitjats. El dilema que aflora és estructural: pot l’usuari triar amb quines eines interactua en un lloc? O és la plataforma qui marca els límits? La frontera entre «usuari» i «agent de l’usuari» es torna difusa, i això inquieta a aquells que dominen el canal de venda. No és una qüestió de permisos, sinó de poder.
Precedents i comparatives: no és un cas aïllat
El debat recorda altres xocs entre plataformes i desenvolupadors. Des d’aplicacions que automatitzen reserves fins a extensions que alteren la interfície de llocs populars, el patró es repeteix amb innovacions que amplien el marge d’acció de l’usuari tendeixen a xocar amb les regles d’ús.
En tots els casos, la pregunta de fons és: quin grau d’agència pot tenir l’usuari dins d’entorns digitals tancats? En quin punt la seva llibertat comença a semblar perillosa per al model de negoci.
Un escenari que es dibuixa: agents conversant amb plataformes
El cas Comet anticipa una transformació major. A mesura que els agents d’IA guanyin capacitat per interactuar amb serveis en línia, els portals hauran de decidir si els accepten com a extensió de l’usuari o si els bloquegen com a intrusos. Aquest desenllaç no és només tècnic. Implica decisions sobre interoperabilitat, competència i drets digitals. I perfila el tipus de web que està en joc, una on l’usuari actua lliurement amb les seves eines o una on cada plataforma defineix els límits d’aquesta llibertat. Com sempre, el futur arriba preguntant si pot passar.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
