OpenAI ha demanat al govern dels EUA que ampliï els beneficis fiscals contemplats en la CHIPS Act, originalment dissenyats per a la fabricació de semiconductors, a altres elements clau com servidors d’IA, centres de dades i components d’infraestructura energètica. El que fins ara estava reservat a la fabricació de semiconductors, l’empresa vol que també s’apliqui a servidors, centres de dades i components elèctrics essencials per al desplegament de la intel·ligència artificial. No es tracta només d’impostos. La carta enviada a la Casa Blanca revela una batalla menys visible, la del ciment, els gigawatts i els materials estratègics que sostenen el boom de la IA.
El crèdit fiscal, tal com està
L’incentiu actual, conegut com a Advanced Manufacturing Investment Credit (AMIC), forma part de la CHIPS Act i permet deduccions fiscals a aquells que inverteixen en fàbriques de xips en sòl nord-americà. La seva lògica és reactivar la producció nacional per reduir la dependència exterior.
OpenAI proposa una altra lectura. Segons el seu plantejament, el coll d’ampolla ja no està només en els xips, sinó en la infraestructura que permet aprofitar-los com servidors específics per a IA, instal·lacions de refrigeració extrema, transformadors d’alt voltatge o estacions HVDC (corrente contínua d’alta tensió).
IA com a indústria estratègica
En la carta, l’empresa planteja ampliar la definició d’infraestructura crítica per incloure elements clau de l’ecosistema d’IA. Demana també facilitar els permisos ambientals per a nous centres de dades i crear reserves estratègiques de matèries primeres com coure, alumini i terres rares processades. Tot això s’emmarca en un objectiu més ampli, en escalar la IA al ritme que exigeix el mercat. OpenAI preveu tancar 2025 amb ingressos anuals de 20.000 milions de dòlars i aspira a multiplicar-los per deu cap al 2030. Per aconseguir-ho, calcula que haurà d’invertir 1,4 bilions en infraestructura al llarg d’aquesta dècada.
Dades, inversions i urgències
Els arguments d’OpenAI es sostenen en xifres d’inversió i velocitat. La companyia no demana, segons ha explicat, que el govern garanteixi els seus centres de dades, però sí que considera essencial comptar amb incentius fiscals que redueixin el cost del capital i atraguin inversió privada. En la seva visió, la IA ja no és un programari eteri que flota al núvol: és una indústria intensiva en recursos físics, elèctrics i logístics. I aquest canvi d’escala exigeix noves respostes des de les polítiques públiques.
Tensió entre incentiu i privilegi
La proposta obre diversos fronts. El primer és legal: el Tresor necessitaria una nova interpretació de l’AMIC o una ampliació legislativa per incloure infraestructures no manufactureres.
El segon és polític: encara que la IA és estratègica, la seva infraestructura genera menys ocupació que la indústria tradicional. Quin tipus de reindustrialització s’està impulsant si el resultat són naus gairebé buides però plenes de servidors?
I el tercer és fiscal: en estendre els beneficis, es corre el risc d’afavorir una empresa en concret? On traçar la línia entre política industrial i ajuda selectiva?
Quan el model es trasllada a altres països
La idea d’ampliar incentius a tota la cadena d’IA no és exclusiva dels Estats Units. A Europa, els fons Next Generation han servit per finançar centres de dades i xarxes elèctriques, mentre que a la Xina s’han desplegat subsidis directes a fabricants de GPU, materials i energia.
El canvi d’enfocament és global, la sobirania digital ja no es mesura només en xips, sinó en la capacitat de connectar, alimentar i refrigerar els sistemes que els usen.
Què es subvenciona quan es subvenciona la IA?
La carta d’OpenAI transforma una qüestió tècnica en un debat estratègic. Els crèdits fiscals ja no apunten només al que es produeix, sinó a com i on es pot desplegar.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
