A Brownsville, Texas, una escola privada prometia reinventar l’educació. La seva fórmula era senzilla, dues hores al dia d’aprenentatge acadèmic amb intel·ligència artificial, sense professors tradicionals, seguides de tallers pràctics. Als pares els va sonar a futur. A alguns alumnes, amb el temps, els va semblar un malson.
La classe dura dues hores. La resta ho fa la IA
Alpha School basa el seu model en el programa «2 Hour Learning», dues hores diàries davant de plataformes adaptatives que ensenyen matemàtiques, lectura i ciències. No hi ha classes magistrals. Els adults presents són «guies», responsables de motivar i supervisar, però no d’ensenyar.
A les tardes, els estudiants participen en activitats d’emprenedoria, projectes STEAM o dinàmiques d’habilitats socials. L’escola ho presenta com una revolució de l’aprenentatge personalitzat, on cada alumne avança al seu ritme amb ajuda del programari.
El programari utilitzat inclou eines com i-Ready, Khan Academy, Lexia i altres plataformes adaptatives àmpliament usades en entorns escolars dels EUA. La seva integració a Alpha és més intensa i exclusiva. Són l’únic canal d’instrucció acadèmica.
Aprendre el doble, a la meitat de temps
La promesa d’Alpha és ambiciosa. Asseguren que els seus estudiants aprenen el doble en només dues hores al dia. Aleguen que els seus resultats acadèmics estan entre l’1% més alt del país i que el model és escalable a comunitats amb menys recursos. No obstant això, no hi ha dades públiques que permetin verificar aquesta afirmació. No es coneixen estudis independents que hagin avaluat l’impacte acadèmic d’aquest enfocament. Tampoc queda clar com es mesura aquest “1% superior” ni en quines proves es basa la comparació. A més, el model no està subjecte a proves estandarditzades estatals obligatòries, ja que l’escola és privada.
La clau, segons Alpha, és la personalització. L’algoritme detecta fortaleses i debilitats de cada alumne i ajusta el contingut de forma contínua. El rol humà, en aquest sistema, es limita a la gestió emocional i logística, sense intervenció directa en el procés d’ensenyament.
Tot queda registrat
Per funcionar, aquest sistema necessita dades. Moltes dades. Les plataformes registren cada resposta, el temps invertit, els errors, els patrons d’ús del ratolí i el teclat. Alguns dispositius fins i tot inclouen tecnologia de seguiment ocular. En el reglament escolar s’indica que no hi ha expectativa de privacitat. En inscriure els seus fills, els pares accepten que tot el que facin al campus pot ser monitorat. Les mètriques s’usen per avaluar avenços i ajustar el ritme, però també per pressionar en cas de baix rendiment.
Un portaveu d’Alpha citat en el reportatge de WIRED assegura que les dades es manegen de forma ètica i segura, i que els beneficis del model superen àmpliament els riscos. L’escola considera que el seu enfocament “prepara millor els estudiants per al món real”. No s’especifica si existeix supervisió externa o auditories sobre l’ús d’aquestes dades.
Darrere de l’algoritme, l’esgotament
Diversos testimonis recollits per WIRED revelen una cara menys brillant. Una nena de 9 anys va relatar sentir-se tan pressionada per no assolir les mètriques que preferia “morir a seguir”. Algunes famílies van denunciar que els seus fills passaven hores extres a casa intentant compensar el que no aconseguien durant el dia. Els “guies” no donaven classes ni intervenien en el contingut. Això, en alguns casos, es va traduir en llacunes com nens que no sabien escriure a mà, dificultats en comprensió lectora o habilitats bàsiques que quedaven enrere. La dependència del programari va deixar poc marge per adaptar o explicar fora del guió de la plataforma. Exempleats van descriure una cultura de treball centrada en objectius mesurables, amb baixa tolerància al retard o la personalització del procés. Encara que alguns alumnes prosperaven en aquest entorn, altres ho vivien com una cursa constant contra els números.
Un model que s’expandeix entre dubtes i rebutjos
Alpha forma part d’un corrent de microescoles que aposten per reduir l’ensenyament directe i augmentar el protagonisme de la tecnologia. El seu model s’ha replicat en altres estats, encara que no sense resistència. A Pensilvània, per exemple, es va rebutjar la seva llicència per no complir amb els estàndards educatius locals.
En paral·lel, han sorgit iniciatives similars en altres llocs, com Prenda (Arizona), Acton Academy o Sora Schools (online), que també usen plataformes adaptatives. Alguns experts valoren la seva flexibilitat, però adverteixen que poden aprofundir desigualtats si no s’adapten al context social de cada comunitat. Experts en pedagogia adverteixen que l’ensenyament no és només contingut. També és context, vincle, improvisació. Elements difícils d’automatitzar. La investigació educativa subratlla la importància de l’aprenentatge social i de l’entorn emocional en el desenvolupament infantil, factors menys presents en models centrats en pantalles.
Una pregunta que queda a l’aula
La història d’Alpha School no és només la d’una escola. És un experiment educatiu amb nens reals, emocions reals i conseqüències que no sempre caben en una mètrica. Potser la tecnologia pot optimitzar continguts, però encara no hi ha codi que substitueixi la calor d’una mirada o la intuïció de qui ensenya.
Pot una plataforma digital replicar el que ocorre en una classe quan un alumne aixeca la mà, dubta o connecta amb una idea? Aquesta és la pregunta que queda flotant a les aules de Brownsville i més enllà.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
