Milers de webs van deixar de respondre aquest matí. Des de X (abans Twitter) fins a Discord, passant per plataformes educatives, serveis bancaris i eines d’intel·ligència artificial com ChatGPT, els usuaris es van trobar de sobte amb errors de càrrega, missatges de «Bad Gateway» i una sospitosa lentitud generalitzada. L’origen estava en un nom que pocs coneixen, però que sosté bona part del teixit digital: Cloudflare.
Una infraestructura invisible però essencial
Cloudflare és com el peatge invisible d’internet, una empresa d’infraestructura web que actua com a intermediària entre els llocs i els seus usuaris. La seva funció principal és oferir seguretat, rendiment i disponibilitat mitjançant una xarxa global de servidors. Això inclou protecció contra atacs DDoS (que saturen un servei amb trànsit fals), optimització de contingut estàtic i serveis de DNS, el sistema que tradueix noms com «example.com» en adreces IP comprensibles per a les màquines.
Quan Cloudflare pateix un error, la cadena sencera trontolla. En aquest cas, l’error va ser atribuït a un problema en la configuració de la seva xarxa, que va afectar el trànsit a tot el món durant aproximadament 30 minuts. Encara que el temps va ser breu, l’impacte va ser massiu.
Promeses de velocitat, resultats de dependència
Cloudflare ha crescut oferint una internet més ràpida, segura i estable. La seva presència ha permès que petites empreses puguin escalar sense invertir en infraestructura pròpia. Però aquest mateix èxit ha consolidat una dependència estructural. Si alguna cosa falla a Cloudflare, també fallen milers de llocs. En aquesta ocasió, les interrupcions van afectar des d’eines de comunicació fins a sistemes d’atenció al client automatitzats. Alguns usuaris no van poder accedir a serveis essencials durant un temps que, encara que curt, va posar en evidència la concentració de recursos en uns pocs proveïdors.
Dades, trànsit i errors sincronitzats
Durant l’error, Cloudflare va informar que no es tractava d’un ciberatac ni d’una intrusió, sinó d’un canvi intern en la configuració de xarxa. Aquest tipus d’accions es realitzen regularment per millorar el rendiment o ampliar capacitat, però un error pot propagar-se de forma immediata en una xarxa globalitzada. L’empresa va revertir els canvis en pocs minuts, però els efectes es van estendre mentre els sistemes s’estabilitzaven. Serveis que depenen del DNS de Cloudflare, per exemple, van quedar inaccessibles mentre es propagaven de nou les rutes correctes.
Caigudes que es repeteixen, alertes que persisteixen
No és la primera vegada que Cloudflare pateix una caiguda d’aquest tipus. El 2020 i 2022 es van registrar errors similars, també relacionats amb canvis en la seva configuració interna. El que destaca el 2025 és el nombre de serveis crítics afectats simultàniament. La situació recorda la caiguda d’AWS (Amazon Web Services), quan també es van interrompre plataformes clau. En ambdós casos, la pregunta no és si el servei és fiable, com què passa quan un únic proveïdor concentra tal nivell d’infraestructura.
La internet que no veiem
El cas de Cloudflare revela la cara oculta de la xarxa, una arquitectura construïda sobre proveïdors que operen en segon pla, fora del radar de l’usuari comú. Aquesta invisibilitat és part de la seva eficiència, però també de la seva vulnerabilitat. Quan fallen, la interrupció sembla venir de totes parts alhora. Per als usuaris, va ser un recordatori inesperat de fins a quin punt la connectivitat depèn d’actors poc visibles. Per als responsables de plataformes, un senyal clar sobre els riscos de la centralització.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te a la nostra newsletter i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
