Google ha presentat Gemini 3, el seu model d’intel·ligència artificial més avançat fins a la data. I entre les seves novetats tècniques i capacitats multimodals, una de les més significatives per al context europeu és el suport per a llengües com el català, l’euskera o el gallec. En un ecosistema dominat per l’anglès i les grans llengües globals, aquesta incorporació té implicacions que van molt més enllà de la traducció automàtica.
Més que traduir: comprendre
El que distingeix Gemini 3 no és només la seva capacitat de traduir frases o respondre consultes, sinó la seva habilitat per raonar, generar contingut i mantenir converses coherents en aquestes llengües. En paraules de Google, es tracta d’una comprensió «nativa» dels idiomes incorporats, amb competències que inclouen la generació de textos, l’anàlisi de documents i la programació en entorns multilingües. En la pràctica, això permetrà desenvolupar assistents virtuals que interactuïn en català o euskera sense haver de passar pel filtre del castellà o de l’anglès.
Dades i entrenament: el repte del minoritari
L’avanç no és casual. Per arribar a aquest nivell de comprensió, Google ha hagut d’entrenar els seus models amb corpus lingüístics diversos, alguns dels quals han estat desenvolupats en col·laboració amb institucions acadèmiques o fonts obertes. En el cas de les llengües minoritàries, un dels majors desafiaments és l’escassetat de dades de qualitat. A diferència de l’anglès o el castellà, on abunden els textos, fòrums i registres digitals, el català, l’euskera i el gallec presenten buits que dificulten l’aprenentatge automàtic. Gemini 3 promet haver superat aquest obstacle, encara que Google no ha detallat el volum ni l’origen exacte de les dades emprades.
Una qüestió de poder i visibilitat
La incorporació d’aquestes llengües té un valor tècnic, però també simbòlic. Permet que comunitats històricament relegades en l’àmbit digital puguin interactuar amb tecnologies d’última generació sense renunciar al seu idioma. Al mateix temps, planteja una qüestió clau, com en mans de quines empreses està la decisió de quines llengües es preserven o reforcen en l’ecosistema tecnològic global. La selecció d’idiomes per part de grans plataformes no és neutra i pot influir en la vitalitat o el declivi digital d’una llengua.
Europa, diversitat i tecnologia
L’aposta pel multilingüisme també s’inscriu en un context polític. La Unió Europea ha promogut el desenvolupament de tecnologies digitals que respectin la diversitat lingüística, i programes com ELG (European Language Grid) han intentat generar eines per a llengües poc representades. L’entrada d’actors privats com Google en aquest terreny accelera els avenços, però també canvia les regles, el desenvolupament deixa de ser només institucional per passar a dependre d’interessos corporatius.
El que queda per traduir
Gemini 3 marca una fita, per primera vegada, un model d’IA global inclou de forma funcional llengües com el català, l’euskera o el gallec. Això obre noves possibilitats per a l’educació, els serveis públics, els mitjans o la inclusió digital. Però també recorda que cada avenç tècnic comporta una elecció cultural. En quines llengües ens parlarà el futur dependrà tant de les dades com de les decisions que es prenguin avui.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te a la nostra newsletter i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
