Elon Musk ho va dir sense embuts: “La feina serà opcional”. Ho va dir en un fòrum econòmic al costat d’inversors saudites, però parlava del món sencer. Segons la seva visió, en una o dues dècades, ningú necessitarà una feina per viure. Serà una elecció, com apuntar-se a ioga o aprendre violí. El que avui estructura les nostres vides podria convertir-se en un passatemps. I tot per obra de la intel·ligència artificial i els robots humanoides.
Robots que pensen, màquines que es mouen
La predicció de Musk es recolza en una doble revolució. D’una banda, la intel·ligència artificial avança amb models capaços d’escriure, decidir o diagnosticar. D’altra banda, la robòtica comença a produir màquines que no només computen, sinó que també actuen en el món físic. En les seves paraules, la combinació d’ambdues tecnologies farà que “els diners deixin de tenir rellevància”, perquè les necessitats estaran cobertes per sistemes automatitzats. Des de fàbriques sense operaris fins a assistents domèstics sense sou, moltes tasques humanes deixaran de ser imprescindibles.
De la necessitat a l’elecció
Musk descriu un escenari on la feina no serà una obligació per subsistir. Podrem treballar, sí, però només si ho desitgem. “Serà com jugar un videojoc”, va explicar. Aquesta abundància automàtica no només eliminaria feines, també —diu ell— esborraria la pobresa material. Les màquines produiran el necessari, i les persones decidiran si sumar-se al procés o no. El resultat, almenys en teoria, seria una societat on el temps laboral es transforma en temps lliure amb sentit.
Algoritmes, sensors i dades per tot arreu
Darrere d’aquest futur sense horaris hi ha una arquitectura invisible com són els models de llenguatge, xarxes neuronals, sensors, actuadors, sistemes de visió, aprenentatge profund. I també hi ha infraestructura amb els centres de dades, energia abundant, xarxes d’alta velocitat. Musk adverteix que encara existiran límits físics —matèries primeres, energia— però el model econòmic ja no girarà al voltant de l’escassetat. En aquest escenari, el valor de la feina humana ja no es mesura en hores, sinó en una altra cosa encara per definir.
Promeses amb lletra petita
Però fins i tot l’optimisme tecnològic té ombres. Què passa si la tecnologia avança més de pressa que la redistribució dels seus beneficis? Qui gestiona els ingressos de qui no treballa? Hi haurà renda bàsica o només feines prèmium? Musk parla de “tsunami supersònic” per descriure la velocitat del canvi. Un terratrèmol que podria arrasar feines administratives, creatives o logístiques abans que hi hagi una alternativa clara. I hi ha més, si treballar ja no és necessari, què dona sentit a les nostres vides? Quin paper juga l’activitat quan no és indispensable? Musk ho deixa caure, però no respon.
No està sol en aquesta idea
La visió de Musk no és única. Demis Hassabis, director de DeepMind, també parla d’una “abundància radical” impulsada per la IA. Segons ell, podríem viure sense tornar a treballar. Geoffrey Hinton, pioner de l’aprenentatge profund, coincideix en part però alerta del risc de la concentració del poder tecnològic en poques mans. Les prediccions divergeixen, però la pregunta és comuna: com reorganitzar una societat on la producció ja no depèn dels humans?
I després què?
La idea d’un món on ningú hagi de treballar sona alliberadora. Però també obre un camp nou d’incerteses. Qui decideix l’accés a aquesta abundància? Què defineix el valor d’una vida quan no es mesura en productivitat? Musk parla del final de la feina com una fita. La resta està per escriure.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre newsletter i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
