La intel·ligència artificial s’instal·la en el sistema sanitari europeu amb promeses d’eficiència i precisió. Però un nou informe de l’OMS revela una escletxa creixent, la tecnologia es desplega més de pressa que les lleis que haurien d’emmarcar el seu ús.
Diagnòstics automàtics, decisions humanes
Des d’algoritmes que detecten tumors fins a plataformes que anticipen brots gripals, la IA s’integra en quiròfans, centres d’atenció primària i sistemes de gestió. Segons l’informe de l’OMS Europa, basat en una enquesta a 50 països, 32 ja apliquen IA en salut. Els altres estan en fase d’exploració. La implementació és veloç, però els marcs regulatoris no acompanyen el ritme.
Promeses que il·lusionen
La intel·ligència artificial promet transformar l’atenció mèdica amb diagnòstics més precoços, medicina personalitzada, menys càrrega administrativa i millor ús dels recursos. Alguns sistemes públics ja combinen historials clínics, dades demogràfiques i models predictius per emetre alertes preventives. L’expectativa és alta, però els estàndards són desiguals.
Dades delicades, regles difuses
Darrere de cada algoritme hi ha milions de dades personals com anàlisis clíniques, imatges diagnòstiques, historials mèdics, informació d’assegurances. L’OMS adverteix que només quatre països tenen una estratègia nacional per a IA en salut, i altres set l’estan desenvolupant. La resta opera sense un marc clar. Sense garanties legals, l’ús de dades delicades queda exposat a bretxes de seguretat i decisions poc transparents.
Riscos sense anestèsia
L’automatització sense regulació pot portar biaixos, errors i decisions opaques. Un algoritme mal entrenat pot perpetuar desigualtats; una IA no supervisada pot errar en diagnòstics crítics. L’OMS adverteix: sense control humà i sense legislació robusta, la IA podria accentuar les bretxes ja existents en els sistemes de salut.
Mirant més enllà del consultori
La Unió Europea ha fet un pas amb el Reglament d’intel·ligència artificial, que classifica els sistemes sanitaris com d’alt risc i exigeix requisits com traçabilitat, supervisió humana i auditories tècniques. No obstant això, molts països de l’est d’Europa i Àsia central encara manquen de lleis similars. Això genera una doble dependència: tecnològica i legal, respecte a desenvolupaments externs.
Una urgència compartida
L’informe conclou que la clau no és frenar la innovació, sinó acompanyar-la amb polítiques, supervisió i formació. Com en qualsevol tractament mèdic, aplicar tecnologia sense diagnòstic previ pot generar efectes secundaris. I en aquest cas, els símptomes ja comencen a ser visibles.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
