El Japó ha intensificat la seva ofensiva legal contra OpenAI. El detonant ha estat Sora 2, l’eina d’intel·ligència artificial generativa de vídeo de la companyia, que ha començat a produir clips animats amb un estil inconfusible, reminiscents de sèries cèlebres de l’anime i el manga. Per a moltes productores —i per al govern— això suposa una amenaça real a la cultura animada nipona.
Com funciona Sora 2: una porta oberta a l’anime digital
Sora 2 va ser presentada a finals de setembre de 2025. La seva premissa és simple, gairebé màgica, a partir d’un text (prompt), genera vídeos de fins a 20 segons, a 1080p, amb so i una estètica que recorda l’anime. Aquesta capacitat de traduir text en vídeo —imatges, moviment, estil visual— ha obert possibilitats creatives enormes. Però també ha encès alarmes.
Per aprendre a produir aquests vídeos, el model necessita “aprendre” d’una gran quantitat d’imatges i vídeos previs. En la pràctica, de col·leccions disponibles a internet. Aquí rau el problema. Si moltes d’aquestes imatges pertanyen a obres protegides per drets d’autor —sèries, pel·lícules, manga—, la IA acaba replicant estils, personatges, escenes. El que per a un usuari pot ser un experiment visual acaba, per als creadors, en una còpia no autoritzada.
Què proposen les veus crítiques
La reacció no va venir només de fans o creadors aïllats. Una coalició important d’empreses del món de l’anime i manga —des de grans estudis d’animació fins a editorials i productores de videojocs— s’ha organitzat sota el paraigua de Content Overseas Distribution Association (CODA). En la seva carta oberta demanen a OpenAI que deixi d’usar les seves obres sense permís, i que adopti un sistema “opt‑in”, és a dir, només utilitzi contingut per a entrenament després d’obtenir consentiment exprés.
Per la seva banda el govern japonès, a través del ministre de Propietat Intel·lectual, ha qualificat l’anime i manga com “tresors irreemplaçables” de la identitat cultural del país, i ha sol·licitat formalment a OpenAI que aturi qualsevol pràctica que pugui vulnerar aquests drets.
Dades d’entrenament: nebulosa cultural
Una de les pedres angulars d’aquesta controvèrsia resideix en l’opacitat sobre com Sora 2 va ser entrenat. OpenAI afirma que el seu model es basa en “contingut públic d’internet”, el que en la pràctica inclou material protegit per copyright. Aquesta falta de claredat resulta problemàtica al Japó, on la llei exigeix permisos previs per utilitzar obres protegides. El sistema d’“exclusió voluntària” (opt‑out) d’OpenAI —on els autors han de demanar explícitament no ser usats— no satisfà aquestes exigències legals. Més enllà de l’entrenament inicial, ara mateix hi ha vídeos circulant —a les xarxes socials i plataformes de vídeo— que utilitzen personatges de franquícies reconegudes: des de criatures o guerrers icònics fins a ambientacions típiques de l’anime. Per a moltes companyies, això ja representa una còpia.
Riscos legals, culturals i econòmics: què està en joc
L’amenaça no és només simbòlica. Al Japó, la infracció de drets d’autor pot comportar sancions severes: des d’ordres de cessament fins a conseqüències penals per a directius si es demostra intenció o negligència greu. En el cas d’una condemna, les multes podrien assolir xifres milionàries, i la responsabilitat recauria fins i tot sobre executius de l’empresa.
Per a la indústria de l’anime i manga —un ecosistema multimilionari, exportador global de cultura— el risc va més enllà de l’econòmic. Les companyies adverteixen que una proliferació descontrolada de contingut generat per IA podria erosionar el valor de les seves creacions, saturar el mercat amb imitacions i debilitar la confiança del públic en les produccions “oficials”.
Com es compara amb altres escenaris globals
El debat de Sora 2 no és exclusiu del Japó. En l’àmbit internacional, creadors, editorials i governs estan revisant com ajustar les lleis de drets d’autor a l’auge de les IA generatives. Però el que distingeix el cas japonès és el seu pes simbòlic, aquí no es tracta només de drets, sinó d’identitat cultural. Quan una nació sencera considera el seu manga i anime com a “tresors” nacionals, la seva defensa legal adquireix una dimensió que transcendeix l’econòmic.
D’altra banda, la pressió d’un grup ampli d’indústries creatives unides —davant d’un gegant tecnològic global— és rara. Si hi ha un terreny per definir precedents regulatoris en IA, pot ser que aquest sigui.
Una cruïlla oberta: pot la IA conviure amb l’anime clàssic?
El pols entre innovació tecnològica i protecció cultural tot just comença. Sora 2 ofereix una nova eina creativa —ràpida, potent, oberta—; però el seu mode actual d’operació xoca frontalment amb un marc legal i cultural que valora l’autoria, el consentiment exprés i la preservació d’un patrimoni artístic únic. De com es resolgui dependrà no només el futur d’aquest model, sinó la forma en què entenem creació, memòria i propietat en l’era de la IA.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
