Skip to main content

El PSOE va sol·licitar al Congrés la compareixença de Mark Zuckerberg, fundador de Meta, juntament amb el seu cap d’operacions, Javier Oliván, i el director d’Afers Públics de Meta a Espanya i Portugal, José Luis Zimmermann, per respondre davant les sospites d’un rastreig massiu i invisible sobre usuaris de Facebook i Instagram. La petició, recolzada en una investigació internacional, marca un nou episodi en la tensa relació entre governs i plataformes.

Rastreigs des de la butxaca

La denúncia parteix d’una investigació liderada per IMDEA Networks (Madrid), en col·laboració amb universitats de Bèlgica i Països Baixos. Segons les seves troballes, les aplicacions mòbils de Meta haurien estat capaces de rastrejar la navegació web de milions d’usuaris Android fins i tot quan usaven «mode incògnit» o connexions VPN. El seguiment, que duraria prop d’un any, es realitzava sense notificació visible i associava les webs visitades amb identitats reals a Facebook o Instagram.

El que el Congrés vol saber

El PSOE ha sol·licitat que els tres directius compareguin davant la Comissió d’Economia, Comerç i Transformació Digital. Amb l’objectiu d’esclarir si Meta va vulnerar normatives europees com el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), la Directiva ePrivacy, i les noves lleis comunitàries sobre serveis i mercats digitals. El Govern insisteix en la necessitat de determinar responsabilitats i protegir els drets fonamentals afectats.

La postura de Meta

Fins ara, l’empresa ha respost amb una declaració d’intencions i col·laborarà de forma constructiva amb les autoritats. No és la primera vegada que Meta s’enfronta a acusacions per la gestió opaca de les dades personals. De fet, la companyia acumula litigis similars en altres països, cosa que reforça la rellevància del cas espanyol en un escenari de creixent escrutini.

Un cas dins d’un clima més ampli

La sol·licitud arriba enmig d’una ofensiva política i reguladora contra les grans tecnològiques. Brussel·les ha endurit el control sobre les plataformes, i el mateix Executiu espanyol va anunciar al novembre una investigació formal a Meta. La compareixença podria marcar un precedent simbòlic sobre la rendició de comptes de multinacionals davant parlaments nacionals.

El que es juga l’usuari

Si es confirma el rastreig sense consentiment, Meta podria enfrontar-se a sancions importants i a noves obligacions regulatòries. Però també hi ha quelcom més profund en joc, la possibilitat que els ciutadans recuperin part del control sobre la seva empremta digital. La compareixença, en aquest sentit, apunta menys al passat que al model de privacitat que s’està definint per al futur.

Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.

Leave a Reply