No és l’atur, sinó la falta de personal qualificat. A mesura que la intel·ligència artificial es desplega en oficines, hospitals i cadenes de muntatge, la por ja no és que les màquines ho facin tot, sinó que no hi hagi prou persones que sàpiguen treballar amb elles. Així ho adverteixen organismes com el Fòrum Econòmic Mundial i consultores com McKinsey, la revolució tecnològica avança més de pressa que la reconversió del mercat laboral. No sobren treballadors. El que falta són competències.
Més transformació que desaparició
L’últim informe del Fòrum Econòmic Mundial sobre el futur del treball anticipa que el 23% dels llocs de treball canviaran de manera significativa abans del 2030. Alguns desapareixeran, altres mutaran. La intel·ligència artificial generativa —capaç de redactar textos, analitzar dades o crear imatges— permet automatitzar tasques abans reservades a humans. Però això no significa que ho faci sola. Aquestes eines necessiten supervisió, criteri, context. I això continua sent humà. Lluny de reemplaçar-nos, la IA redefineix el paper que juguem.
Talent escàs, màquines llestes
El veritable coll d’ampolla està en la capacitat. Segons McKinsey, existeix una bretxa global de professionals amb habilitats tècniques, des de programadors fins a analistes de dades. Al mateix temps, milions de treballadors en sectors tradicionals manquen d’opcions reals per reciclar-se. El ritme d’adopció supera el d’adaptació. Universitats i centres de formació no actualitzen els seus programes al mateix pas que evoluciona la tecnologia. I el resultat són llocs vacants i persones desocupades que no encaixen.
Qui decideix, l’algoritme o l’empresa?
L’ús d’intel·ligència artificial en processos de selecció i avaluació de personal afegeix noves tensions. Els algoritmes, alimentats per dades històriques, filtren candidats, recomanen ascensos o avaluen el rendiment. La promesa és major objectivitat. Però també hi ha riscos. Si el model reprodueix biaixos ocults en les dades, pot discriminar sense que ningú ho noti. A Europa, la nova llei d’intel·ligència artificial (AI Act) busca limitar aquests perills, exigint transparència, traçabilitat i supervisió humana.
Models oposats, ritmes diferents
Les respostes varien segons el país. Als Estats Units, prima la innovació amb pocs frens. A la Unió Europea, s’aposta per un marc regulador exigent. La Xina avança amb velocitat, però sota control estatal. En l’àmbit laboral, Alemanya inverteix en reentrenament industrial. Singapur subvenciona les empreses que formen la seva plantilla. Altres, simplement esperen que el mercat es reguli sol. No hi ha una recepta única, però sí una tendència, els països que aposten per formació i regulació avancen amb menys fricció.
Aprendre abans que automatitzar
La pregunta no és si la intel·ligència artificial transformarà l’ocupació. Ja ho està fent. La qüestió és qui estarà preparat per acompanyar aquesta transformació. Mentre es parla de màquines que ho fan tot, el repte és molt més terrestre, posar al dia a milions de treballadors perquè aquesta tecnologia tingui sentit. Perquè sense mans, no hi ha màquina que valgui.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
