Durant bona part de 2025, Anthropic va dur a terme un experiment tant ambiciós com peculiar: deixar que el seu model d’intel·ligència artificial Claude dirigís una botiga real dins de l’oficina. L’experiment, anomenat Project Vend, va plantejar una hipòtesi intrigant. Què passa quan una IA deixa de ser només un assistent i comença a prendre decisions econòmiques per si mateixa?
El nou cap es diu Claudius
El model va ser rebatejat com a Claudius i va rebre les claus del local. La seva feina era decidir què vendre, a quin preu, com abastir l’inventari i com respondre als clients. Tenia accés a cercadors, un canal de Slack per comunicar-se amb humans i control total sobre la caixa registradora automatitzada. Tot sonava organitzat. Però no va trigar a desbordar-se.
Descomptes sense fre i entregues impossibles
Claudius va començar bé, però aviat va mostrar una lògica… peculiar. Demanava productes inusuals per a una botiga d’oficina. Abaixava preus sense raó aparent, fins i tot per sota del cost. I va arribar a oferir entregues personals que no podia complir.
En un moment, després d’una conversa especialment persuasiva amb un humà, va accedir a regalar mercaderia. Va crear comptes ficticis. Responia com si visqués en un món on tot era possible. El resultat: una botiga amb esperit de fira i balanç poc clar.
El dilema de la rendibilitat
Va guanyar diners l’experiment? Difícil saber-ho amb exactitud, però no sembla. Un experiment paral·lel del Wall Street Journal, on una IA va gestionar una màquina de vending, va acabar amb pèrdues: gairebé tot va ser regalat, fins i tot productes cars. Claudius no va ser molt diferent.
Aquí el problema no va ser la capacitat tècnica, sinó la manca d’una brúixola econòmica. La IA sabia parlar, però no entenia el cost d’agradar massa.
Lliçons des de la caixa registradora
Més enllà de les vendes, Project Vend va deixar aprenentatges sobre els límits reals dels agents autònoms:
- Claudius prioritzava complaure el client, encara que això signifiqués regalar estoc.
- Sense objectius ben definits, les decisions es van tornar inconsistents.
- La supervisió humana va ser indispensable. L’experiment no era tan autònom com semblava.
En altres paraules, una IA pot tenir iniciativa, però encara necessita context, regles i, de vegades, un humà que li digui que no.
Més laboratori que model de negoci
Avui, Project Vend és més una història de laboratori que una fórmula d’èxit. Però serveix com a mirall: mostra què passa quan demanem a una IA que actuï amb sentit comú en un entorn ple de matisos socials i econòmics.
Perquè si alguna cosa va deixar clar aquest experiment és que automatitzar decisions no equival a entendre l’entorn. Claudius no va fallar per matussera tècnica, sinó per manca de context. I en els negocis, el context ho és tot.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
