Durant més de dos anys, la intel·ligència artificial va ser l’estrella indiscutible del narratiu tecnològic global. Des que ChatGPT va irrompre el 2022 i milions de persones van començar a conversar amb màquines que responien amb fluïdesa, la narrativa va ser de sorpresa constant. Cada avanç semblava superar l’anterior: de text a imatge, d’imatge a vídeo, d’eines bàsiques a agents autònoms. El futur de la IA es va descriure com un camí ascendent i imparable.
Però el 2025 aquesta història va començar a canviar. La ficció de l’omnipotència tecnològica va començar a xocar amb la complexitat del món real i les expectatives es van ajustar bruscament. Això no implica que la IA hagi fracassat, sinó que la bombolla d’entusiasme que l’envoltava ha començat a desinflar-se.
Primer va ser la brillantor, després va arribar la realitat
El sector tecnològic va viure anys de promeses estridents. Grans companyies i líders del sector asseguraven que la IA substituiria llocs de treball qualificats, augmentaria la productivitat sense precedents i acceleraria descobriments científics radicals. Molts CEO van reescriure les seves estratègies per no quedar-se fora de la cursa.
Però a finals de 2025, els pilars sobre els quals descansava aquest entusiasme van començar a trontollar. Estudis acadèmics i enquestes corporatives van mostrar que una gran majoria de projectes d’IA no aporta valor clar a les empreses en el termini esperat i que molts es queden bloquejats en fases pilot sense escalar.
Els models de llenguatge no eren el que semblaven
Al centre del discurs hi havia els anomenats models de llenguatge de gran mida (LLM), transformats en sinònim de “IA veritablement intel·ligent”. Aquests sistemes, entrenats amb enormes quantitats de text, van demostrar una capacitat sorprenent per imitar el llenguatge humà, però aquesta fluïdesa no significa comprensió profunda. Investigadors amb trajectòria en IA han subratllat que aquests models generalitzen pitjor que els humans i no capturen els principis fonamentals darrere de les tasques que realitzen.
La presentació de nous models com GPT‑5 va ser rebuda amb expectatives desmesurades, fins i tot amb insinuacions gairebé mítiques de poder transformador. Però quan va arribar, molts crítics van destacar que la seva millora era incremental i no el salt radical promès.
L’adopció empresarial va trobar fricció
Si la IA generativa havia conquerit titulars, la seva adopció corporativa va mostrar signes de fatiga. Empreses de diversos sectors van provar sistemes d’IA, però un percentatge significatiu no va aconseguir beneficis tangibles en terminis breus. La bretxa entre imaginar valor i materialitzar-lo en processos complexos —on es requereixen dades netes, processos nous i alineació organitzativa— va resultar més difícil que connectar-se a una API.
Curiosament, mentre els projectes oficials avancen amb lentitud, treballadors de diferents àmbits utilitzen eines d’IA pel seu compte per agilitzar tasques personals, creant el que alguns analistes descriuen com una “economia a l’ombra” d’ús no institucionalitzat.
Estem en una bombolla? Depèn de com es miri
Part del narratiu actual qüestiona si el que vivim va ser una bombolla. La història tecnològica ofereix exemples diferents: la bombolla de les puntocom de 2000, que va deixar infraestructura valuosa en col·lapsar, i la crisi financera de 2008, que va devastar economies reals. En termes financers, hi ha senyals de sobrevaloració en empreses centrades en IA, amb capitalitzacions borsàries extremes i volatilitat notable.
Aquesta comparació no significa que la IA com a conjunt sigui inútil. Al contrari, molts experts sostenen que la tecnologia ha creat capacitats reals. L’ajust actual seria part del cicle normal de maduració: l’excés d’expectatives precedeix a una fase més madura on l’impacte es mesura amb precisió.
La IA continua sent una eina poderosa, no una vareta màgica
La correcció de 2025 no implica que la IA s’hagi d’aturar o que els avenços siguin irrellevants. Al contrari, molts desenvolupaments continuen aportant millores clares en àmbits com assistència a l’usuari, processament de llenguatge natural i generació de continguts. El que ha canviat és la narrativa: de visions utòpiques a un enteniment més sobri de capacitats i límits.
La invitació ara és a avaluar la IA pel que realment pot fer en contextos concrets i a construir aplicacions que generin valor sostingut, en lloc de perseguir promeses grandioses. Mentre la tecnologia continua evolucionant, l’ajust d’expectatives de 2025 planteja un nou punt de partida: realisme sobre sorpreses, resultats sobre titulars.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
