OpenAI, signat per Sarah Friar, CFO de l’empresa, ha publicat l’article titulat A business that scales with the value of intelligence, presentant públicament la seva lògica empresarial de vincular el seu creixement econòmic a l’impacte real i mesurable que els seus models d’intel·ligència artificial generen per a usuaris i organitzacions. El document no anuncia un nou producte, sinó que detalla com l’empresa estructura els seus ingressos, quines són les seves prioritats estratègiques i quin paper juga l’eficiència computacional en la seva capacitat d’escalar. També ofereix pistes sobre cap a on podria evolucionar el seu model de negoci en funció de sectors d’alt valor com la ciència, la salut o les finances.
D’experiment a eina quotidiana
La història de la intel·ligència artificial sempre ha tingut dues fases. Als laboratoris es desenvolupen algoritmes, es proven arquitectures, s’afinen models. Però aquest procés, per si sol, rarament genera ingressos significatius. Amb ChatGPT aquest patró va canviar. El que va començar com una vista prèvia de recerca va passar a ser una eina utilitzada per milions de persones en contextos reals per redactar textos, resoldre dubtes tècnics, organitzar idees, automatitzar tasques repetitives. Aquest ús estès va permetre veure que quan una IA es torna útil per a tasques diàries, el seu valor econòmic deixa de ser teòric i es torna tangible.
Mesurar el valor per escalar ingressos
La proposta d’OpenAI per monetitzar aquesta utilitat té una lògica simple i alhora profunda: el negoci creix amb el valor real que la intel·ligència genera. No es tracta d’un sol producte amb preu fix. L’estructura és més aviat una matriu d’ofertes que s’ajusta segons l’ús i la necessitat de l’usuari o l’organització. Hi ha subscripcions individuals, plans empresarials i APIs que permeten integrar la intel·ligència artificial en altres aplicacions. Cadascuna d’aquestes capes respon a una forma diferent de capturar valor. El que paga un freelance per una subscripció no té res a veure amb el que paga una empresa que integra capacitats de llenguatge en els seus fluxos de treball. Però ambdós estan, en teoria, pagant pel valor que reben.
On entra la computació en tot això
Si hi ha un motor darrere d’aquesta idea d’escala és la computació. Els models d’intel·ligència artificial, com més capaços són, més potència de càlcul requereixen. Aquest cost no és trivial: entrenar i executar grans models implica despesa en servidors especialitzats, energia i optimització. OpenAI reconeix aquest punt com la limitació principal per escalar. L’estratègia, doncs, implica diversificar proveïdors, optimitzar l’ús de recursos i dissenyar models que siguin eficients. Així, com més útil es torna la IA, menys penalitzat hauria de resultar el seu ús intensiu.
El cicle que alimenta el creixement
La narrativa d’OpenAI descriu un cicle de retroalimentació que articula inversió, producte i ingressos. Segons aquesta lògica, la inversió en capacitats computacionals fa possibles models més sofisticats. Aquests models, al seu torn, generen productes útils, l’ús estès dels quals produeix ingressos que financen noves inversions. És un bucle que sembla senzill en paper, però que a la pràctica obliga a equilibrar expectatives tècniques amb realitats econòmiques. No és només crear intel·ligència més avançada. És aconseguir que aquesta intel·ligència sigui rellevant, repetible i comercialment viable.
Més enllà dels models de subscripció
Un dels aspectes més suggerents del plantejament és que el negoci de la IA podria no limitar-se a subscripcions o tarifes per ús. En sectors com la recerca científica, el descobriment de fàrmacs, la modelització de sistemes energètics o els mercats financers, la proposta de valor és diferent. Aquí la intel·ligència artificial no substitueix una tasca rutinària, sinó que accelera processos complexos amb impacte econòmic directe. En aquests casos, contractes basats en resultats o en propietat intel·lectual podrien complementar les fonts d’ingressos tradicionals.
Tensions i tensors d’un negoci en expansió
L’enfocament d’OpenAI deixa al descobert diverses tensions: d’una banda, la necessitat d’invertir en capacitats tècniques immenses; d’altra banda, la urgència de traduir aquesta inversió en ingressos sostenibles. També hi ha la tensió entre oferir accessibilitat i mantenir preus que reflecteixin el valor real d’una tecnologia que consumeix recursos significatius. Aquestes tensions no són exclusives d’OpenAI, però la seva manera d’articular-les públicament mostra un reconeixement que el negoci de la intel·ligència artificial no és un simple model de programari SaaS. És un ecosistema en evolució que exigeix replantejar com es defineix el valor i qui està disposat a pagar-lo.
Un mirall per a altres models
Comparat amb els negocis tradicionals de programari, on una llicència o una subscripció fixa podia ser suficient, el model que proposa OpenAI s’assembla més a un sistema on el cost està lligat al rendiment, a l’impacte i fins i tot a resultats específics. En alguns sentits recorda als models basats en resultats en salut o en energia, on qui paga ho fa per beneficis mesurables. La diferència aquí és que aquest valor es mesura en termes d’intel·ligència, una variable molt més difícil de quantificar però també potencialment molt àmplia.
En aquest escenari, el negoci de la intel·ligència artificial es defineix menys per allò que ven i més per com enllaça el seu preu amb el valor que produeix.
