Frontier converteix la IA en capa operativa de l’empresa: no només respon, executa fluxos complets sobre sistemes com CRM, RR.HH. i finances.
El mercat de la intel·ligència artificial empresarial acaba d’entrar en una nova etapa amb el llançament de Frontier, una plataforma d’agents dissenyada perquè les companyies construeixin, despleguin i gestionin sistemes d’IA capaços d’operar directament sobre el seu programari corporatiu. No es tracta d’un altre assistent conversacional ni d’un simple kit d’automatització: la proposta és una capa semàntica unificada des de la qual agents d’IA poden navegar aplicacions, executar processos, prendre decisions i coordinar fluxos de treball complexos sobre eines com CRM, recursos humans o finances.
El moviment és, probablement, el més ambiciós d’OpenAI en l’àmbit corporatiu des del llançament de ChatGPT Enterprise. Si aquella oferta buscava potenciar empleats humans amb millors eines cognitives, Frontier apunta a una cosa més profunda: introduir companys de feina d’IA que operen programari de manera autònoma. La pregunta que ja circula entre analistes i inversors és inevitable: si els agents poden executar els fluxos dins de les aplicacions, podrien acabar reduint —o fins i tot substituint— part del valor del programari empresarial tradicional?
De fet, Frontier es presenta com una plataforma empresarial per crear i gestionar agents d’IA que poden connectar-se a bases de dades, sistemes de gestió, eines de tiquets, programari de recursos humans i altres aplicacions internes. En lloc de limitar-se a generar text o suggeriments, aquests agents executen tasques reals: consulten registres, activen processos, encadenen accions i completen fluxos de punta a punta.
OpenAI defineix Frontier com una capa semàntica per a l’empresa que serveix de referència comuna per a tots els “companys de feina d’IA”. A la pràctica, això implica que tant humans com agents accedeixen a les mateixes dades, eines i permisos, sota controls de seguretat equivalents. La plataforma no substitueix els sistemes existents, sinó que se situa per sobre com una capa d’intel·ligència operativa.
L’ambició implícita és clara: convertir Frontier en una mena de sistema operatiu dels agents empresarials, on es creen, coordinen i governen els treballadors digitals.
El llançament no arriba en el buit. OpenAI fa mesos que assenyala que el creixement en el segment enterprise és una prioritat estratègica. La competència directa amb altres empreses d’IA orientades a clients corporatius ha accelerat el calendari. Frontier és la resposta amb una plataforma més àmplia i més infraestructural. No és un agent concret, sinó l’entorn on viuen i es coordinen múltiples agents.
Segons la informació publicada per mitjans econòmics i tecnològics internacionals, Frontier ja arrenca amb clients inicials de gran dimensió, entre ells companyies de llista Fortune 500. No són proves petites, sinó organitzacions amb processos complexos i sistemes heretats on l’automatització acostuma a ser lenta i costosa.
La visió de la plataforma està molt vinculada a un problema clàssic de les grans empreses: accedir a les millors eines d’IA implica avaluar centenars de proveïdors, integrar cada solució durant mesos i acabar amb sistemes que no es comuniquen entre si. Cada eina resol un cas d’ús concret, però reforça els compartiments estancs. El resultat és una arquitectura fragmentada on l’automatització no flueix de cap a cap.
Frontier neix com a resposta a aquesta fragmentació. La idea és oferir una única plataforma on crear i governar tots els agents de l’organització, connectats als sistemes existents i coordinats sota un mateix marc de seguretat i permisos. La promesa és reduir dràsticament el temps d’integració i permetre activar agents sobre la infraestructura actual sense redissenyar tot l’ecosistema tecnològic.
L’arquitectura descrita permet que els agents es connectin a sistemes de registre —CRM, recursos humans, finances, atenció al client— i executin processos complets. Per exemple, un agent podria revisar incidències, consultar dades de clients, actualitzar estats en un CRM i generar accions posteriors sense intervenció humana directa.
Aquest enfocament té implicacions econòmiques importants. Gran part del model SaaS empresarial es basa en llicències per usuari. Si un agent executa el flux sense que una persona entri a l’aplicació, la lògica de la llicència per seient perd pes. En alguns escenaris, els agents podrien reduir la necessitat d’interacció directa amb les interfícies tradicionals.
Des d’OpenAI s’insisteix que Frontier no neix per desplaçar els grans proveïdors de programari empresarial, sinó per treballar-hi conjuntament. La plataforma es presenta com un reconeixement que cap actor construirà tot el programari corporatiu per si sol i que l’ecosistema continuarà sent divers. Segons aquesta visió, Frontier pot convertir-se en un canal de distribució perquè solucions de tercers entrin a grans empreses sense afegir més fragmentació.
Tanmateix, la tensió estratègica és evident. Diversos grans proveïdors han apostat fort per les seves pròpies plataformes d’agents integrats dins del seu programari. El xoc de models és clar: agents incrustats dins de cada plataforma contra agents transversals que operen per sobre de totes.
El moviment també marca un gir filosòfic respecte a la primera oferta empresarial d’OpenAI. ChatGPT Enterprise es va presentar com una eina per augmentar la productivitat humana. Frontier, en canvi, posa el focus en automatitzar treball, no només en assistir-lo. Els agents ja no són només copilots que suggereixen o redacten, sinó operadors que inicien sessió, executen tasques, encadenen accions i verifiquen resultats.
Perquè una plataforma així sigui viable a l’empresa, la governança és crítica. Frontier es dissenya amb controls d’accés equivalents als humans, registre d’accions, límits de permisos i traçabilitat. La idea és que els agents operin sota les mateixes regles que els empleats. L’adopció massiva dependrà tant de la capacitat tècnica com de la confiança en matèria de seguretat i compliment normatiu.
La hipòtesi més ambiciosa és que Frontier evolucioni fins a convertir-se en la capa dominant d’interacció amb el programari empresarial. Si usuaris i agents operen principalment a través d’aquesta capa, la interfície original de cada aplicació perd centralitat. No cal substituir les plataformes existents per reduir-ne el poder: n’hi ha prou a convertir-se en la capa d’orquestració imprescindible.
