Internet es troba en un punt d’inflexió. En el Dia d’Internet Segur (celebrat el proper 10 de febrer), es fa evident que els sistemes automatitzats estan dominant cada vegada més la vida digital quotidiana, amb reptes directes en la seguretat, la confiança i l’equitat en l’entorn en línia. Les darreres tendències mostren que moltes de les interaccions digitals ja es produeixen sense intervenció humana.
Per què aquesta evolució és rellevant per als usuaris a Espanya
La manipulació en les activitats en línia del dia a dia va en augment: els sistemes automatitzats influeixen en els preus, la disponibilitat de productes, les ressenyes, la generació de continguts i el seu abast, sovint en detriment dels usuaris reals. Un estudi elaborat per l’Observatori Nacional de Tecnologia i Societat (ONTSI) demostra que la incertesa a l’hora de comprar en línia és molt present. Tot i que més del 90 % dels compradors considera que comprar per internet és relativament segur, només el 50,2 % afirma fer-ho amb total confiança, mentre que gairebé un de cada dos compradors reconeix fer-ho amb certs dubtes o inseguretat.
En aquest context, la confiança es converteix en una expectativa central. Al mateix temps, creix la demanda de fiabilitat en l’entorn digital. A Espanya, més del 93 % dels compradors en línia considera segures les seves compres només quan percep garanties clares en el procés, especialment en aspectes com l’autenticitat dels venedors, la fiabilitat de les transaccions i la protecció de les dades personals. Aquesta necessitat de fiabilitat converteix la verificació i la transparència en requisits imprescindibles per a l’ús continuat dels serveis digitals.
Els desenvolupaments recents acceleren encara més aquesta dinàmica. Amb plataformes com Moltbook, estan sorgint nous espais digitals en què agents d’IA interactuen entre ells i generen contingut de manera exclusiva, mentre que les persones queden relegades a un paper de simples observadors. Projectes com aquest il·lustren la rapidesa amb què internet avança cap a l’automatització de les interaccions i subratllen la importància de poder distingir clarament, en el futur, quan les màquines interactuen entre elles i quan es tracta d’una interacció humana real.
Els consumidors estan adoptant la intel·ligència artificial perquè estalvia temps, amplia l’accés i desbloqueja noves capacitats. Però a mesura que la IA s’integra cada vegada més en la vida quotidiana, la necessitat de distingir els humans reals dels sistemes automatitzats esdevé més urgent.
Les defenses tradicionals estan fallant. Els CAPTCHAs són resolts de manera rutinària per la IA. La verificació per correu electrònic o telèfon es pot duplicar a gran escala. Els sistemes de reputació a les xarxes socials són manipulats per milions de bots que ja estan integrats a les plataformes. Aquests enfocaments van ser dissenyats per a un món en què els humans superaven àmpliament els sistemes automatitzats a internet. Aquest món ja no existeix.
El que es necessita és una capa fundacional que permeti a les persones reals demostrar que ho són, de manera anònima i privada, abans d’interactuar en línia. Una manera de verificar la humanitat en el punt d’interacció, perquè les plataformes puguin assegurar que les ressenyes, els inicis de sessió, les compres, els vots i les converses involucren persones reals. Això és la prova d’humanitat.
World està construint precisament aquesta infraestructura. Amb World ID, qualsevol persona pot verificar en línia que és un ésser humà real i únic, i portar aquesta verificació al llarg d’internet, demostrant la seva humanitat davant de qualsevol plataforma o servei sense revelar qui és. La verificació és anònima. No es comparteixen dades personals amb les aplicacions. No es rastregen ni s’emmagatzemen dades d’activitat. Simplement demostres que ets humà i únic, i punt.
Els casos d’ús són pràctics i immediats. Les plataformes de cites poden assegurar que els perfils pertanyen a persones reals. Els llocs de comerç electrònic poden verificar que les ressenyes provenen de compradors reals. Els serveis de venda d’entrades poden garantir un accés just limitant les compres a humans verificats. Les plataformes financeres poden prevenir el frau automatitzat des del punt d’entrada.
En cada cas, la prova d’humanitat canvia el paradigma: es passa de la detecció reactiva a la verificació proactiva. En lloc d’intentar identificar bots després que el dany ja s’ha produït, les plataformes poden garantir la participació humana de principi a fi.
Els humans corren el risc de convertir-se en una minoria a internet. Ja el 2024, el trànsit automatitzat va superar per primera vegada el trànsit humà: més d’una de cada dues sol·licituds en línia procedeix avui de bots. En el comerç electrònic, el seu domini és encara més gran. La raó és que la IA redueix dràsticament les barreres d’entrada. El que abans requeria mesos, ara es pot automatitzar en qüestió de minuts. Sense una infraestructura digital reforçada i nous mecanismes de confiança, internet perd credibilitat davant d’aquestes amenaces. Verificar que hi ha una persona real darrere de cada acció en línia esdevé, per tant, indispensable.
A mesura que els agents d’IA actuen en nom de persones reals, la prova d’humanitat única permet que els humans mantinguin el control mitjançant una supervisió fiable. Fins i tot quan les persones deleguen permisos, els desenvolupadors poden exigir autorització humana explícita per a accions sensibles com pagaments, confirmacions i transaccions. Així, la confiança es preserva en el temps sense sacrificar la privacitat, fins i tot a mesura que els agents guanyen autonomia.
Un internet més segur és un internet més humà
Històricament, els consells de seguretat en línia s’han centrat a protegir les persones d’amenaces específiques: estafes, assetjament, desinformació. Aquestes amenaces continuen sent reals. Però el repte el 2026 és més fundacional.
Quan el trànsit automatitzat supera l’activitat humana, quan els agents d’IA construeixen les seves pròpies xarxes socials i quan tres segons d’àudio són suficients per suplantar qualsevol persona, la seguretat requereix un nou tipus d’infraestructura.
Tiago Sada, Chief Product Officer a Tools for Humanity
