Sam Altman confirma la incorporació de Peter Steinberger, fundador d’OpenClaw, i anticipa que els sistemes multiagent seran el nucli dels pròxims productes d’OpenAI.
OpenAI ha fet un pas decisiu en la cursa per construir assistents personals capaços d’actuar de manera autònoma en incorporar Peter Steinberger, fundador del projecte OpenClaw, una de les iniciatives més influents en l’emergent ecosistema d’agents d’intel·ligència artificial. L’operació, confirmada pel mateix Sam Altman, no és només un fitxatge de talent, sinó un senyal estratègic: la companyia que va popularitzar ChatGPT està redirigint part del seu focus cap al desenvolupament de sistemes multiagent capaços d’interactuar entre si i executar tasques complexes en nom dels usuaris.
OpenAI manté converses avançades per integrar Steinberger i altres perfils vinculats a aquest projecte, considerat un dels més prometedors en l’àmbit dels agents autònoms. La confirmació de la notícia per part del mateix Altman a la xarxa social X afegeix una dimensió addicional: no es tracta d’un experiment paral·lel, sinó d’una línia que “es convertirà ràpidament en el nucli dels nostres productes”.
L’aposta reflecteix un canvi estructural en l’evolució de la intel·ligència artificial. Si la primera fase va estar dominada per chatbots capaços de respondre preguntes, la següent se centra en assistents que poden actuar. La diferència és profunda: no es limiten a generar text, sinó que executen accions, prenen decisions dins d’un marc definit i coordinen múltiples eines i serveis digitals.
Peter Steinberger is joining OpenAI to drive the next generation of personal agents. He is a genius with a lot of amazing ideas about the future of very smart agents interacting with each other to do very useful things for people. We expect this will quickly become core to our…
— Sam Altman (@sama) February 15, 2026
L’arquitecte dels agents que no esperen instruccions
Peter Steinberger no és un nom casual dins de l’ecosistema tecnològic. Programador, emprenedor i creador de productes durant més d’una dècada, ha centrat el seu treball recent en el desenvolupament de sistemes capaços d’operar com a agents digitals autònoms. El seu projecte OpenClaw —anteriorment conegut com Moltbot i Clawdbot— ha guanyat notorietat en pocs mesos en proposar una arquitectura on múltiples agents d’IA poden col·laborar entre si per resoldre tasques complexes.
En essència, la idea trenca amb el model tradicional d’interacció directa entre usuari i sistema. En lloc de demanar una acció concreta i esperar una resposta, l’usuari defineix un objectiu. A partir d’aquí, un conjunt d’agents especialitzats pot coordinar-se per assolir-lo. Un pot buscar informació, un altre sintetitzar-la, un altre generar documents i un altre executar accions en serveis externs. El resultat és un sistema que actua més com un equip que com una eina.
Steinberger va explicar al seu propi lloc web que la seva motivació per unir-se a OpenAI respon a una convicció clara: l’impacte d’aquesta tecnologia serà més gran si s’integra dins d’una plataforma amb abast global. Després d’anys construint empreses, considera que el seu paper actual és accelerar l’adopció d’aquests sistemes, no dirigir una companyia independent.
La seva incorporació a OpenAI permetrà aplicar aquestes idees a escala massiva, integrant-les potencialment en productes utilitzats per centenars de milions de persones.
De chatbot a sistema operatiu d’acció
La rellevància d’aquest moviment només s’entén en el context de l’evolució tècnica de la intel·ligència artificial. Fins ara, la majoria de sistemes generatius han operat com a interfícies conversacionals. L’usuari formula una pregunta, el model respon. Aquesta dinàmica, tot i ser potent, té límits clars: requereix intervenció humana constant.
Els agents personals representen una nova capa funcional. Poden executar seqüències completes d’accions sense intervenció contínua. Això inclou organitzar arxius, analitzar informació, coordinar aplicacions o executar fluxos de treball complets.
El concepte de multiagent amplia encara més aquestes capacitats. En lloc d’un únic sistema central, múltiples agents especialitzats col·laboren entre si. Aquest model permet dividir tasques complexes en components manejables, augmentar l’eficiència i millorar la fiabilitat mitjançant verificació creuada entre agents.
Altman ha estat explícit en assenyalar que aquest paradigma serà fonamental per al futur d’OpenAI. La visió és clara: la intel·ligència artificial deixarà de ser una eina passiva per convertir-se en un sistema actiu capaç d’operar en l’entorn digital de l’usuari.
OpenClaw continuarà viu com a projecte obert
Un dels aspectes més rellevants de l’operació és que OpenClaw no desapareixerà. Segons ha confirmat OpenAI, el projecte continuarà com a programari de codi obert sota una fundació independent, amb suport continu de la companyia.
Aquesta decisió té implicacions importants. D’una banda, permet mantenir l’ecosistema obert i fomentar la innovació fora de l’empresa. De l’altra, reforça la posició d’OpenAI com a actor central en el desenvolupament d’estàndards per a agents autònoms.
El model open source ha estat clau en el desenvolupament de la intel·ligència artificial moderna. Permet que investigadors i desenvolupadors experimentin, construeixin extensions i contribueixin a millorar la tecnologia. En mantenir OpenClaw com a projecte obert, OpenAI assegura que la innovació no es limiti a la seva pròpia infraestructura.
El futur multiagent: una arquitectura emergent
La idea de sistemes multiagent no és nova en l’àmbit acadèmic, però la seva aplicació pràctica a escala massiva és recent. L’avenç en models de llenguatge i capacitats de planificació ha fet viable la seva implementació en entorns reals.
En aquest model, cada agent té un rol definit. Alguns actuen com a coordinadors, altres com a executors, altres com a verificadors. Aquesta arquitectura permet abordar problemes complexos de manera modular.
Per exemple, un assistent personal basat en aquest enfocament podria gestionar un projecte complet: recopilar informació, generar documents, coordinar calendaris, comunicar-se amb altres sistemes i supervisar el progrés.
L’impacte potencial és comparable al de la introducció dels sistemes operatius gràfics als anys vuitanta o l’aparició dels smartphones a la dècada del 2000. Canvia la manera com els usuaris interactuen amb la tecnologia.
Competència estratègica en l’ecosistema d’agents
El fitxatge de Steinberger també es produeix en un context de competència intensa entre grans empreses tecnològiques. Meta, Google i Anthropic estan invertint fortament en el desenvolupament de sistemes autònoms.
La cursa no és només tecnològica, sinó estratègica. Qui controli la capa d’agents personals tindrà una posició privilegiada en l’ecosistema digital. Aquests sistemes poden actuar com a intermediaris entre l’usuari i els serveis digitals, redefinint la relació entre persones i programari.
OpenAI, que ja lidera el mercat en models generatius, busca consolidar aquesta posició estenent les seves capacitats cap a l’execució autònoma de tasques.
Reptes tècnics i riscos emergents
El desenvolupament d’agents autònoms planteja també reptes importants. La seguretat és un dels principals. Un agent amb accés a sistemes digitals pot executar accions sensibles. Això exigeix mecanismes robustos de control, verificació i supervisió.
OpenClaw ja ha afrontat problemes en aquest àmbit. Investigadors van detectar centenars d’extensions potencialment malicioses dins del seu ecosistema. Aquest incident il·lustra la complexitat de garantir la seguretat en sistemes oberts i extensibles.
OpenAI haurà d’equilibrar l’autonomia dels agents amb mecanismes de protecció que evitin usos indeguts.
