A l’India AI Impact Summit, Sam Altman (OpenAI) i Dario Amodei (Anthropic) van mantenir les mans separades quan Narendra Modi va convidar els líders a alçar-les junts: un gest mínim que va retratar la rivalitat més intensa del sector.
L’escena va durar segons i, tanmateix, va condensar mesos —i potser anys— de tensió acumulada entre els dos laboratoris més influents de la intel·ligència artificial. A l’escenari de l’India AI Impact Summit, a Nova Delhi, el primer ministre Narendra Modi va animar els executius presents a un gest d’unitat: unir-se de les mans i aixecar el braç com a símbol de compromís compartit. La majoria de líders ho van fer. Dos no: Sam Altman, conseller delegat d’OpenAI, i Dario Amodei, CEO d’Anthropic, van aixecar el puny… però van mantenir les mans ostensiblement separades.
La imatge es va viralitzar immediatament. No era un desaire explícit ni un discurs contra ningú. Era una distància física mínima —uns centímetres— convertida en metàfora: la cursa per la IA ja no es juga només en benchmarks i llançaments, sinó en posicionament, relat, control de l’ecosistema i, cada cop més, geopolítica tecnològica.
Un gest petit, una rivalitat enorme
Reuters descriu el moment com una “posada en escena d’unitat” que es va tornar incòmoda precisament per l’excepció. Altman, segons el mateix relat, semblava incòmode i va desviar la mirada mentre altres líders —inclòs Sundar Pichai (Alphabet/Google)— seguien la pauta de Modi.
El més rellevant no és la coreografia, sinó el que revela: el sector viu una “guerra freda” corporativa en què OpenAI i Anthropic competeixen per talent, quota de mercat, legitimitat moral i control de la interfície amb l’usuari. I aquesta rivalitat, que durant un temps es podia dissimular sota el paraigua genèric que “la IA avança”, ja s’expressa també en el pla simbòlic.
Altman va intentar rebaixar l’episodi amb una explicació posterior: va dir a Moneycontrol que no havia entès bé què s’esperava a l’escenari. Però, fins i tot si va ser espontani, el resultat comunicatiu va ser potent: el públic va veure els dos grans rivals incapaços de representar unitat en un acte dissenyat per projectar-la.
Del desacord fundacional a la guerra comercial oberta
La competència entre ambdues companyies té una genealogia concreta. Anthropic va ser cofundada el 2021 per Amodei i altres exmembres d’OpenAI després de discrepàncies internes sobre seguretat, comercialització i estil de lideratge. La ruptura va deixar de ser un debat de laboratori per convertir-se en una rivalitat estructural: dues cultures, dos relats i dues estratègies de producte que competeixen pel mateix espai central.
En els darrers mesos, la tensió ha deixat de ser subtext per convertir-se en publicitat. Reuters recorda que durant la Super Bowl Anthropic va emetre anuncis satírics que atacaven la idea que OpenAI introduís publicitat dins de ChatGPT. És un salt qualitatiu: passar del “ens diferenciem” al “assenyalem el rival en horari de màxima audiència”. La IA, aquí, es comporta com una indústria madura: marca, posicionament, confrontació i “guerra de valors”.
El resultat és un escenari on qualsevol gest —també corporal— s’interpreta com un senyal. No cal un comunicat: n’hi ha prou amb una fotografia.
L’Índia com a escenari: per què aquesta cimera importa tant
Que l’episodi tingui lloc a l’Índia no és anecdòtic. Nova Delhi intenta convertir el seu mercat —i el seu sistema polític— en un pol d’atracció per a inversió, infraestructures i formació en IA. Reuters situa la cimera dins d’aquest esforç, amb un esdeveniment que, malgrat problemes organitzatius, va aconseguir atraure promeses d’inversió per més de 200.000 milions de dòlars.
Aquest context multiplica la rellevància del gest. L’Índia no és només un mercat massiu: és un camp de disputa per aliances empresarials, acords amb el sector públic, accés al talent i adopció d’eines en educació i administració. Si la IA és infraestructura, l’Índia vol ser un node central. I si l’Índia és un node central, els líders de la IA volen ser-hi a prop… però no necessàriament junts.
Reuters afegeix un context que reforça la idea d’un esdeveniment d’alt voltatge: Bill Gates va cancel·lar la seva participació poques hores abans de la seva intervenció principal, en una cimera ja marcada per incidents, queixes de trànsit i controvèrsies tecnològiques. Tot i això, el fòrum va aconseguir reunir l’elit tecnològica mundial. I en un escenari així, la comunicació no verbal pesa.
La batalla pel relat: seguretat, publicitat i com es monetitza la IA
Darrere de la incomoditat pública hi ha una disputa estratègica: com es monetitza la IA i quines concessions implica aquesta monetització. La publicitat en un producte conversacional no és un detall cosmètic: afecta incentius, confiança i percepció de neutralitat. Per això la possible introducció d’anuncis a ChatGPT és un punt de fricció utilitzable com a arma competitiva.
Anthropic intenta ocupar el territori de la “seguretat i la prudència”; OpenAI, el de “l’escala i la utilitat massiva”. Cadascun pot presentar l’altre com el que necessita per diferenciar-se: el risc de convertir-se en plataforma publicitària davant el risc de convertir-se en un sistema restrictiu. En aquest marc, la cimera índia funciona com un aparador global i el “moment d’unitat fallida” es converteix en un relat perfecte per a les xarxes: simple, visual i interpretable.
Quan el poder ja no és només al model
L’episodi també encaixa amb una realitat més àmplia: la indústria entra en una fase en què el lideratge no depèn únicament d’entrenar el millor model. Importen la distribució, les aliances, els acords institucionals, la integració en empreses i la captació de talent. La cimera índia, amb anuncis de desplegament i expansió, és precisament el lloc on es negocia aquesta capa estratègica.
La competència entre laboratoris s’assembla cada cop menys a una cursa científica pura i més a una cursa per definir estàndards d’ús: quines eines entren a universitats, quins agents s’integren en fluxos de treball, quins acords es tanquen amb actors locals i quines normes s’accepten com a bones pràctiques. En aquest escenari, rivalitat i cooperació són inevitables… però no simètriques. I, de vegades, ni tan sols fotogèniques.
