La Catedral de Barcelona estrena Gaudí, l’Atelier du divin, una experiència de realitat virtual premiada internacionalment que recrea el taller de l’arquitecte i el seu mètode de treball.
Barcelona celebra l’Any Gaudí amb un format que no busca sumar una altra exposició clàssica, sinó canviar la manera de mirar l’arquitecte: posar-te unes ulleres especials i uns auriculars per entrar en un entorn digital tridimensional que t’envolta del tot, com si fossis dins d’una escena. Això és la realitat virtual: una tecnologia que substitueix allò que veus (i una part d’allò que sents) per un món generat per ordinador, de manera que el cervell l’interpreta com un espai real. No mires una pantalla; hi ets a dins.
Amb aquesta idea, la Catedral de Barcelona acull l’estrena a l’Estat de Gaudí, l’Atelier du divin (Gaudí, el taller del diví), una pel·lícula immersiva que situa el visitant a l’estudi de l’arquitecte el 1926, en els seus últims dies, per comprendre des de dins el seu mètode de treball, la seva personalitat i el sentit del seu univers creatiu.
Una estrena amb càrrega simbòlica: Gaudí al cor històric de la ciutat
L’elecció de la Catedral no és casual. La documentació destaca la relació de Gaudí amb l’entorn catedralici, que freqüentava des de jove i que va ser un espai d’inspiració. La proposta juga, per tant, en dos plans: el visitant es troba físicament en un edifici carregat d’història i, alhora, accedeix a una reconstrucció digital que el trasllada al “taller” mental i material de Gaudí.
En un moment en què Barcelona busca actualitzar el seu relat cultural més enllà de la postal, aquest tipus de formats introdueix una pregunta interessant: es pot explicar millor Gaudí no mostrant el resultat final, sinó el procés? L’experiència aposta per aquesta resposta.
El taller com a idea: arquitectura feta amb mans, maquetes i proves
La clau de l’experiència és el taller entès com a laboratori. La nota subratlla que allà Gaudí “pensava amb les mans”. En el seu cas, l’arquitectura no es limitava al dibuix: es construïa amb models, eines, materials i experimentació constant. La immersió permet veure el taller com un espai viu en què la forma no apareix de cop, sinó que es busca, es prova i es corregeix.
Aquest enfocament connecta molt bé amb allò que la realitat virtual fa millor que una visita convencional: recrear un lloc que ja no existeix exactament tal com era, permetre que el visitant s’hi mogui, observi detalls a escala humana i entengui relacions espacials sense dependre de la imaginació o d’una fotografia.
Sinopsi: 1926, el final que es converteix en transmissió
La història se situa el 1926. Gaudí, afeblit i conscient de la proximitat de la mort, convida els seus nous ajudants a l’estudi perquè comprenguin la seva visió i puguin prolongar el seu somni: acabar el gran monument al qual va dedicar la seva vida, la Sagrada Família. El visitant, convertit en testimoni, va descobrint tant el caràcter de l’arquitecte com el nucli del seu mètode.
Narrativament, l’elecció és eficaç: Gaudí no apareix com una estàtua genial i intocable, sinó com un mestre que transmet un sistema de treball. I això hi afegeix una capa contemporània: les grans obres, especialment les inacabades, sobreviuen si algú n’entén la lògica interna, no només l’estètica.
Credencials: no és un “gadget”, és una producció premiada
La peça arriba amb recorregut internacional. Es va presentar a Venice Immersive (80è Festival de Cinema de Venècia, 2023) i va rebre premis en festivals especialitzats en narratives immersives com Stereopsia (Brussel·les), PiXii (La Rochelle), XR MUST i Beyond the Frame (Tòquio), a més de reconeixements vinculats al patrimoni i a la qualitat de la locució. En un sector ple de propostes “cridaneres” però fràgils, aquest palmarès suggereix ambició artística i rigor.
Qui signa l’experiència
Gaudí, l’Atelier du divin és una creació francesa impulsada per GEDEON Experiences (divisió d’innovació de GEDEON Media Group), juntament amb Small Creative, CNC i NHK. La direcció i el guió són de Stéphane Landowski i Gaël Caboaut; la direcció d’art, de Claire Allante; i la música, de Mathieu Lamboley. A Barcelona, la producció per a la Catedral està promoguda per Landscapes (organitzadors del Festival MIRA) i Stromboli.
Aquest conjunt d’actors explica el tipus de producte: una experiència immersiva amb vocació de documental cultural, no un simple “tour” tecnològic.
Com és la visita: durada, grups, idiomes i preu
La pel·lícula immersiva dura 22 minuts, però la visita completa s’acosta a una hora, perquè s’hi inclou una petita exposició prèvia i la possibilitat de veure el making of. Les sessions són per a grups de 12 persones, amb passis cada 30 minuts entre les 10:00 i les 19:00 (es demana arribar 30 minuts abans). El preu indicat és de 18 euros. L’experiència està disponible en català, castellà, anglès, francès, japonès, coreà i turc, un detall que reforça el seu enfocament internacional i turístic.
Patrimoni i realitat virtual: per què encaixa amb Gaudí
La realitat virtual aplicada a la cultura funciona quan compleix dues condicions: reconstrueix una cosa que no es pot veure i afegeix comprensió. En Gaudí, allò “invisible” sovint és el mètode. La nota ho expressa amb una idea central: les seves obres no imiten la natura; en segueixen l’ordre. I entendre aquest ordre —la lògica estructural, el ritme de les formes, la geometria orgànica— és més fàcil quan et pots situar dins l’espai de treball i seguir el fil entre maqueta, decisió i resultat.
A més, hi ha un contrast interessant amb la tecnologia contemporània: en plena era d’imatges generades a l’instant, aquesta experiència utilitza tecnologia d’última generació per explicar una història de paciència, matèria i artesania. Si el format està ben resolt, pot servir per a més que “meravellar”: pot ensenyar a mirar.
