La xarxa descentralitzada prepara un salt de producte per atraure periodistes, institucions i autors: millor alta, eines per a servidors petits i una opció per seguir comptes per email sense registrar-se.
Mastodon fa anys que viu instal·lada en una paradoxa: és l’alternativa amb més pedigrí tècnic i cultural davant d’X i altres xarxes centralitzades, però també una de les més difícils d’explicar en una sola frase. La seva promesa —un “Twitter” sense un propietari únic, basat en servidors independents que es connecten entre si— sedueix en teoria i frena en la pràctica. Ara l’organització admet aquest coll d’ampolla i anuncia un gir explícit: fer l’accés més entenedor per a la gent nova i, alhora, construir funcions pensades per a creadors.
El full de ruta arriba en un moment significatiu. Mastodon va tornar al focus després de la compra de Twitter per Elon Musk el 2022, amb pics d’altes i una retenció irregular que han exposat la seva principal barrera d’entrada: aquí no n’hi ha prou amb “usuari i contrasenya”; primer cal triar un servidor (instància). Aquesta decisió, que és el cor de la descentralització, sovint és un laberint per a qui ve de plataformes on la infraestructura és invisible.
Avui el servei es mou, segons diverses fonts, en una forquilla aproximada d’entre 750.000 i 1 milió d’usuaris actius mensuals, amb el mateix lloc de Mastodon situant-se al voltant de 785.000. Són xifres suficients per demostrar que el “fedivers” no és un experiment marginal, però també per evidenciar que el creixement no es converteix automàticament en hàbit.
Un canvi de mentalitat: producte, no només protocol
L’anunci té una lectura interna: Mastodon està professionalitzant el desenvolupament per sortir del cicle “gran idea, fricció constant”. En els últims 18 mesos, l’organització ha ampliat el seu equip tècnic amb perfils de backend, web i mòbil, i ha incorporat una dissenyadora dedicada —un detall que, en programari comunitari, sovint marca la diferència entre “funciona” i “s’entén”.
El missatge no és “serem una xarxa més”, sinó “serem una xarxa descentralitzada que es pot usar sense manual”. En el seu blog, Mastodon emmarca aquesta fase com una aposta per una web social “més accessible, diversa i empoderadora”, i enumera el tipus de millores que històricament han estat el seu taló d’Aquil·les: alta simplificada, cerca i descobriment millors, i navegació més clara.
La peça crítica: arreglar l’alta sense trencar la descentralització
El problema més gran de Mastodon no és tecnològic: és del primer minut. Quan un usuari arriba, es troba amb una pregunta que cap app mainstream fa: “a quin servidor vols unir-te?”. I, com passa a gairebé qualsevol mercat, la majoria tria el gran per inèrcia. Resultat: els servidors massius absorbeixen la demanda, esdevenen centres de gravetat i debiliten l’argument federat.
Mastodon vol corregir aquest biaix. El seu pla és explicar millor què vol dir triar servidor sense aclaparar, i alhora promoure instàncies petites i independents. En la seva formulació: la plataforma “és millor quan les comunitats estan repartides en molts servidors amb caràcter i enfocament propis”. Sona a filosofia, però en realitat defineix una arquitectura de resiliència: diversitat de normes, moderació més propera, menor risc de “col·lapse per concentració” i menys incentius perquè una sola entitat acabi imposant el to.
Si Mastodon aconsegueix que l’onboarding “narrï” bé aquesta idea, pot convertir la seva singularitat en avantatge. Si no, continuarà atrapada en el bucle de sempre: onades de curiositat i abandonament per fatiga de configuració.
L’altre front: eines perquè els servidors petits sobrevisquin
Promoure instàncies petites no serveix de res si administrar-les és una feina heroica. Mastodon també ataca l’economia operativa de qui sosté el fedivers: moderació, manteniment i costos d’emmagatzematge.
Entre les novetats anunciades destaquen:
- Eines d’administració per facilitar manteniment i moderació.
- Possibilitat d’usar llistes de bloqueig externes (blocklists) per aplicar polítiques més ràpid en escenaris d’abús.
- Opcions per a escaneig de contingut orientat a detectar material il·legal i spam.
- Mesures per reduir el pes de l’emmagatzematge multimèdia, incloent servir mitjans remots a través d’un tercer de confiança.
Aquest paquet apunta a una realitat incòmoda: la descentralització no elimina els costos, els distribueix. I si es distribueixen sense eines, es converteixen en esgotament. Perquè Mastodon sigui “infraestructura social”, els operadors necessiten automatitzacions, defenses compartides i solucions pragmàtiques per al pes del vídeo i la imatge, que és on es trenquen molts pressupostos.
El gir cap a creadors: perfils aparador i publicació més “pro”
La segona part del pla és una declaració estratègica: Mastodon vol atraure creadors de contingut i figures públiques —i ho diu explícitament: periodistes, institucions, perfils rellevants.
Aquest enfocament trenca amb un clixé del fedivers: que la descentralització està bé per a comunitats, però no per a qui viu d’audiència. Mastodon intenta tancar aquesta bretxa amb tres moviments:
- Perfil redissenyat perquè la gent pugui “mostrar la seva feina” de manera més clara. No és un detall estètic: un creador necessita que la seva pàgina sigui un “hub” (bio, enllaços, projectes, context), no només un avatar i un timeline.
- Experiència de redacció i publicació millorada (compose). En xarxes de text, l’editor és la “taula de treball”: esborranys, formats, adjunts, visibilitat, fils. Millorar-lo és atacar directament el flux diari de qui publica.
- Seguiment per correu sense compte: la proposta més disruptiva per al model de xarxa social. Mastodon estudia una opció perquè algú pugui seguir actualitzacions per email encara que no tingui compte a Mastodon. Dit d’una altra manera: convertir el fedivers en una capa de publicació a la qual també s’accedeix com qui es subscriu a un butlletí.
Això té conseqüències de producte i de poder. Si funciona, Mastodon deixa de dependre només del “vine i registra’t” i pot captar demanda en mode “només vull seguir aquesta persona”. I, a més, ofereix als creadors una porta per ampliar abast sense obligar la seva audiència a aprendre què és una instància, ActivityPub o federació.
Quote Posts, “Collections” i la batalla pel descobriment
Les xarxes es guanyen i es perden en dos llocs: publicació i descobriment. Mastodon ja ha incorporat publicacions amb cita (Quote Posts), però amb més controls per a l’usuari que a X, precisament per evitar el “dunking” (citar per ridiculitzar) que ha degradat converses en plataformes centralitzades.
També prepara la seva pròpia versió de recomanacions tipus “Starter Packs” (llistes curades per començar), sota el nom de Collections. És un reconeixement implícit que la descentralització no pot viure només de cronologia: necessita “rutes d’entrada” per a nous usuaris i mapes per trobar comunitats sense dependre d’un algoritme opac.
Un canvi de lideratge i una reestructuració complexa
El moviment de producte ve acompanyat d’una transició organitzativa. El fundador Eugen Rochko va deixar el càrrec de CEO després que la plataforma anunciés el pas a una estructura sense ànim de lucre. En el seu lloc, l’austríac Felix Hlatky assumeix la direcció executiva i, en paral·lel, s’incorporen funcions legals amb l’advocat alemany Dr. Marius Rothermund, en una reestructuració que toca tres mercats: EUA, Alemanya i Bèlgica.
Aquest detall és més que burocràcia: Mastodon competeix contra plataformes finançades amb capital massiu i cicles de producte agressius. El seu model —donacions, estructura no lucrativa, governança més “civil”— obliga a prioritzar estabilitat, seguretat i ritmes sostenibles. Però, alhora, si vol atraure institucions i creadors, necessita garanties: compliment legal, claredat de responsabilitats i consistència.
El que realment està en joc: l’“efecte creador” en una xarxa federada
L’aposta pels creadors és lògica, però delicada. Les plataformes centralitzades han convertit els autors en “proveïdors d’engagement”: et donen abast si acceptes la seva lògica. Mastodon promet el contrari: connexió “en els teus termes” i sense manipulació algorísmica.
El repte és que, sense un bon sistema de descobriment, molts creadors senten que publiquen en una illa. Per això el paquet anunciat és coherent: onboarding més clar (perquè hi arribi gent), recomanació curada (perquè trobin a qui seguir), perfil més potent (per retenir qui arriba), editor millorat (perquè publicar sigui còmode) i email com a pont (per trencar la dependència del registre).
Si Mastodon executa bé, pot ocupar un espai propi: una xarxa social que s’assembla més a un ecosistema de comunitats amb eines de publicació que no pas a un “timeline global” governat per una sola empresa. Si executa malament, continuarà sent “l’alternativa que tothom cita però pocs usen cada dia”.
