La companyia malaguenya apareix al lloc 11 del rànquing web d’A16Z, és l’única espanyola present a la taula i se situa com la primera plataforma europea per visitants mensuals únics dins l’ecosistema d’IA generativa.
En la cursa global per convertir la intel·ligència artificial generativa en producte d’ús massiu, hi ha una fotografia que ajuda a separar el soroll de l’impacte real: qui aconsegueix atreure usuaris de manera sostinguda i qui logra, a més, traduir aquesta atenció en un lloc estable dins el nou mapa del programari. En aquesta fotografia, Freepik en surt especialment reforçada. La firma amb seu a Màlaga figura en l’onzena posició de la classificació web de l’informe “The Top 100 Gen AI Consumer Apps — 6th Edition” d’Andreessen Horowitz, elaborat amb dades de Similarweb del gener del 2026. En una llista dominada per gegants nord-americans i xinesos, Freepik no només entra al grup capdavanter: també es converteix en l’únic representant espanyol del rànquing mostrat per A16Z i en el primer d’Europa per visitants mensuals únics dins d’aquesta taula.
No és un detall menor. El rànquing d’A16Z s’ha convertit en un dels termòmetres més observats del sector perquè no mesura promeses, rondes o relats, sinó ús. En aquesta sisena edició, la firma explica que la classificació web es basa en visitants mensuals únics segons Similarweb el gener del 2026, i que des d’ara amplia el focus per incloure també productes de consum on la IA generativa s’ha convertit en part central de l’experiència, encara que no hagin nascut originalment com a companyies “AI-native”. Aquesta ampliació metodològica canvia força la lectura del mercat: ja no es tracta només de veure quin xatbot creix més ràpid, sinó d’identificar quines eines estan integrant la IA en fluxos creatius, productius i quotidians amb prou tracció per competir a la primera divisió global.
És aquí on la posició de Freepik adquireix valor estratègic. En el rànquing publicat per A16Z, l’empresa apareix just darrere de Google AI Studio i per davant de Doubao, JanitorAI, Quark, Suno o remove.bg, i molt per sobre de noms coneguts de l’ecosistema creatiu i de desenvolupament com Lovable, Cursor, Civitai, Midjourney o Kling AI. Ser en aquesta franja alta no equival simplement a “sortir” en una llista prestigiosa. Significa que la plataforma ha aconseguit consolidar-se com a destí recurrent d’usuaris en un mercat on la competència per l’atenció és extrema i on una part important del trànsit es concentra en pocs actors dominants, començant per ChatGPT, Gemini o Canva.
La dada és encara més interessant quan s’observa el context geogràfic i competitiu. Entre les primeres posicions abunden plataformes nord-americanes i asiàtiques, amb una presència molt visible de companyies xineses com DeepSeek, Doubao, Quark, Kimi, Qwen, GigaChat o Kling AI, a més dels grans grups nord-americans. En aquest paisatge, que una companyia nascuda a Espanya aparegui tan amunt té un valor simbòlic i empresarial evident: demostra que Europa no només pot produir regulació i discurs sobre la IA, sinó també serveis capaços de captar demanda global en una categoria especialment dura, la de les eines creatives i de generació de contingut. Aquesta lectura no apareix formulada de manera explícita per A16Z, però es desprèn del mateix rànquing i de la posició relativa dels actors europeus a la taula.
La rellevància de Freepik no s’esgota, a més, en l’informe de consum. A l’octubre del 2025, A16Z va publicar “The AI Application Spending Report: Where Startup Dollars Really Go”, una anàlisi realitzada juntament amb Mercury a partir de patrons de despesa de més de 200.000 clients d’aquesta fintech entre juny i agost del 2025. Allà, Freepik també hi sortia molt ben situada: l’informe la col·locava al lloc 4 de la llista d’aplicacions d’IA natives més presents en la despesa observada i la definia com a líder dins les eines creatives, per davant d’ElevenLabs en aquesta categoria. La tesi d’A16Z era clara: els productes creatius han deixat de ser eines confinades a departaments especialitzats i s’estan convertint en utilitats horitzontals, accessibles per a persones de qualsevol rol dins d’una empresa.
Aquest doble reconeixement —alt trànsit en consum i gran presència en despesa entre startups— diu força més que un èxit conjuntural de marca. Suggereix que Freepik està ocupant una posició especialment valuosa en el cicle actual de la IA: la de plataforma que funciona alhora com a producte de descobriment massiu i com a eina de treball real. Una cosa és atreure curiositat; una altra, bastant més difícil, és convertir-se en programari d’ús recurrent quan hi ha pressupostos, terminis i lliurables sobre la taula. El fet que A16Z situï Freepik tan amunt en tots dos marcs reforça la idea que el seu creixement no depèn únicament de l’entusiasme del moment, sinó d’una utilitat percebuda amb prou profunditat com per sostenir recurrència i despesa.
Hi ha un altre aspecte de fons que mereix atenció. Durant anys, Freepik va ser identificada sobretot amb una gran biblioteca de recursos visuals per a dissenyadors, professionals del màrqueting, mitjans i creadors. Aquest llegat, lluny de convertir-se en un llast en l’era de la IA generativa, sembla haver funcionat com un avantatge. L’ampliació metodològica d’A16Z cap a productes on la IA ja és part essencial de l’experiència afavoreix precisament les plataformes que han sabut hibridar base d’usuaris prèvia, proposta creativa clara i incorporació efectiva de funcions generatives. En altres paraules, la nova fase del mercat no està sent només una competició entre startups nascudes ahir, sinó també entre companyies capaces de reinterpretar amb rapidesa el seu paper dins el flux creatiu digital. A16Z ho diu de manera molt explícita quan assenyala que ara inclou productes com Canva, Notion, Picsart, Freepik o Grammarly perquè la IA generativa s’ha tornat nuclear en la seva experiència d’usuari.
Això ajuda a entendre per què la posició de Freepik té un valor especial davant d’altres narratives més simplistes sobre la IA europea. El debat públic a Europa sol oscil·lar entre dos extrems: o bé el pessimisme resignat segons el qual tot allò rellevant es decideix a Silicon Valley o a la Xina, o bé l’optimisme institucional que confon anuncis, pilots o hubs amb tracció real de producte. El cas de Freepik ofereix una cosa més tangible: una empresa europea que competeix en consum, apareix en rànquings globals d’ús i també en rànquings lligats a despesa empresarial. No som davant d’una promesa de laboratori ni d’un projecte recolzat només per narrativa política, sinó davant d’una marca que s’està guanyant una posició concreta en l’economia d’ús de la IA generativa.
També convé fixar-se en la categoria en què triomfa. Segons l’informe de despesa d’A16Z, les eines creatives són la categoria individual més nombrosa entre les aplicacions analitzades. El text esmenta imatge, vídeo, àudio, avatars i suites creatives com alguns dels focus on la IA s’està estenent de manera més àmplia. En aquest grup, Freepik figura com a “all-in-one suite”, una descripció important perquè indica amplitud d’ús i no només fortalesa en una funció aïllada. A la pràctica, com més fragmentat està el treball creatiu —generar, adaptar, editar, escalar, reformatar, traduir estils, preparar múltiples formats— més valor adquireixen les plataformes que redueixen fricció i concentren tasques. L’usuari no busca únicament generació; busca resoldre peces d’un flux. I és aquí on s’estan consolidant les plataformes amb més capacitat de permanència.
La lectura estratègica, per tant, és doble. D’una banda, Freepik confirma que Espanya sí que pot col·locar una empresa en la conversa internacional de producte IA de consum. De l’altra, suggereix que una de les grans oportunitats europees no passa necessàriament per competir frontalment amb els grans models fundacionals, sinó per construir interfícies, fluxos, experiències i suites d’eines sobre necessitats molt concretes i massives. El mercat de la IA generativa no es repartirà només entre els qui entrenen els models més avançats. També premiarà els qui dissenyin millor l’accés, la utilitat quotidiana i la integració d’aquestes capacitats en tasques reals. El rendiment de Freepik en els dos informes d’A16Z encaixa precisament en aquesta lògica.
Hi ha, a més, una derivada reputacional rellevant per a l’ecosistema tecnològic espanyol. Durant molt de temps, Espanya ha tingut més facilitat per generar bons casos en comerç electrònic, turisme, programari especialitzat o plataformes B2B que no pas per col·locar marques tecnològiques al centre del debat global sobre productes d’internet d’ús massiu. L’emergència de Freepik en aquestes classificacions ajuda a trencar aquesta inèrcia. No perquè converteixi automàticament Espanya en una potència d’IA, sinó perquè ofereix una referència concreta de competitivitat internacional en una de les capes més visibles del sector: la relació directa amb milions d’usuaris. En una indústria on bona part de la percepció pública es construeix a partir de qui ocupa el top of mind, entrar en una taula global amb aquest nivell d’exposició té un efecte que va més enllà de la companyia i arriba a la narrativa de país.
Per descomptat, convé evitar triomfalismes. Ser ben situat en un rànquing de trànsit no garanteix per si mateix un domini durador. A16Z recorda, de fet, que les llistes canvien amb rapidesa i que el mercat continua reordenant-se a gran velocitat. La mateixa edició subratlla el moviment constant en categories com el vídeo generatiu, els assistents, els agents o les eines de construcció d’aplicacions. En aquest entorn, el desafiament no és només atreure visites, sinó convertir-les en hàbit, comunitat, pagament i barreres de sortida. La història recent de la tecnologia és plena de productes que van captar molta atenció durant una fase expansiva i després van quedar comprimides per plataformes més grans, per noves capes de distribució o per la simple volatilitat del comportament de l’usuari.
Tanmateix, el cas de Freepik presenta un avantatge davant d’aquesta volatilitat: no parteix de zero ni depèn únicament d’una funció de moda. A la llum de com la descriuen els informes d’A16Z, la companyia sembla estar assentant-se en la intersecció entre creativitat, utilitat horitzontal i accessibilitat per a perfils no necessàriament tècnics. I aquest punt és especialment fèrtil en la fase actual del mercat. La IA no està creant només nous especialistes; està redistribuint capacitats. Persones que abans depenien d’equips externs o d’eines fragmentades poden ara produir més actius, més variacions i més iteracions en menys temps. Quan A16Z sosté que “tothom pot ser creatiu ara”, està apuntant exactament a aquest desplaçament de la creativitat des d’un nínxol professional cap a una competència més transversal dins les organitzacions. Freepik sembla estar capturant una part substancial d’aquest moviment.
Tampoc no és irrellevant que aquest reconeixement arribi des d’Andreessen Horowitz, un dels fons més influents del món en la interpretació del mercat tecnològic. Els seus informes no són neutrals ni equivalen a una auditoria exhaustiva del sector, però sí que tenen capacitat per fixar marcs de lectura, atreure atenció inversora i consolidar categories mentals al voltant de guanyadors emergents. Que Freepik aparegui tan amunt en dues anàlisis diferents d’A16Z significa que la companyia ja no pot ser observada només com una història local o europea: ha entrat en un radar global on es comparen productes per tracció efectiva, no per procedència.
En el fons, el bon resultat de Freepik en aquests informes explica una història més àmplia sobre l’evolució de la IA generativa. La primera fase va estar dominada per la sorpresa davant dels models. La segona, per la batalla per les interfícies i la distribució. La tercera, en què estem entrant, sembla premiar les plataformes que combinen marca, flux de treball, profunditat funcional i capacitat d’integrar-se en necessitats repetibles. Per això el cas de Freepik importa: no perquè hagi aconseguit una foto bonica en una classificació, sinó perquè apunta a una manera concreta de competir des d’Europa i des d’Espanya en el nou ordre del programari. No necessàriament entrenant el model més gran del món, sinó construint una porta d’entrada potent, útil i global a la creativitat assistida per IA.
Si el sector tecnològic espanyol busca exemples de com guanyar visibilitat internacional en la IA sense caure en el miratge de l’hype fàcil, Freepik ofereix ara mateix un dels més sòlids. La seva posició en l’informe de consum d’A16Z i el seu protagonisme previ en el rànquing de despesa entre startups dibuixen un senyal consistent: l’empresa no només ha entès cap on anava el mercat, sinó que ha aconseguit situar-se en un dels encreuaments on més valor s’està acumulant. En un ecosistema saturat d’eines que prometen molt i desapareixen ràpid, això ja no és una anècdota. És una presa de posició.
