El gerent de la Universitat Oberta de Catalunya sosté que la intel·ligència artificial obliga a transformar la docència, l’avaluació i l’organització universitària, però defensa fer-ho des d’un marc ètic propi i amb l’estudiant al centre.
Jordi Marín i Puigpelat (Barcelona, 1966) és gerent de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i director general de la seva Fundació. Acaba d’estrenar-se en el càrrec amb un projecte especialment rellevant: la creació del Centre d’Intel·ligència Artificial.
És com arribar i besar el sant?
Crec que respon més aviat a l’estratègia de la mateixa UOC. M’incorporo una mica per liderar aquest canvi i la transformació just en el mandat de la rectora i en el moment en què s’aprova un nou pla estratègic 26-30 i respondre als reptes que marca el pla estratègic, com pot ser un nou model d’aprenentatge, un model molt centrat en l’estudiant i en la persona, etc. El centre d’excel·lència d’IA respon o és una eina o un instrument més al servei d’aquest nou pla estratègic. Per tant, respon a l’exercici de transformació i projecció d’una UOC, per dir-ho així, gairebé del segle XXII.
Si haguessis de resumir el pla estratègic, quins són els reptes d’una universitat com la UOC en l’era de la IA?
Sí, per respondre en dues parts. D’una banda, com tu bé dius, el repte i el pla estratègic així ho reflecteix, que és el canvi del model d’aprenentatge. Està clar que en l’era de la IA el canvi del model d’aprenentatge és disruptiu. Aquest canvi del model d’aprenentatge requereix, segurament, i més en una empresa que ha estat pionera com és la UOC, una universitat que va néixer ja en l’era d’Internet i per tant és una universitat totalment online i 100% digital, no podia ser d’una altra manera que abordés el repte de canvi del model d’aprenentatge. En aquest canvi del model, l’important és des del punt de vista acadèmic el que s’anomena la integritat acadèmica. S’anomena mantenir des que l’estudiant pot desenvolupar totes les seves capacitats d’aprenentatge fins que s’avalua i obté la seva titulació. I aquí la UOC ha treballat en tots els elements que formen part d’aquesta cadena d’integritat acadèmica. La UOC és pionera des de fa molts anys en el que són els sistemes d’avaluació digital. La tecnologia aquí és un dels grans drivers. Fa molt poc hem introduït fins i tot sistemes nous. Nosaltres fem una avaluació digital síncrona, amb sistemes que garanteixen la seguretat, etc., i la qualitat del que estàs fent. Però ara hem introduït, per exemple, un nou sistema que és asíncron. Pots fer l’examen durant una setmana, quan tu vulguis, a l’hora que vulguis, etc. Això també és un repte. És una mica més en aquest camí del canvi del model d’aprenentatge, la flexibilitat, etc. Però després també establint criteris de com i quan pots utilitzar la IA, però fins i tot introduint-la i donant-te les eines perquè la puguis utilitzar, a criteri també dels diferents professors o docents, però amb un sistema general que introdueix aquesta variable dins del mateix model d’aprenentatge. La UOC en aquest sentit és pionera i referent. Pensa que a més estem liderant l’aliança de les universitats online a nivell europeu que es diu OpenEU, i també actualment la nostra rectora també és presidenta de CINDA, que és una de les aliances a nivell de Llatinoamèrica. Hi ha un sentit de responsabilitat, més enllà de la nostra pròpia organització, d’anar liderant i de ser referents en aquests àmbits.
El canvi de model és l’eix principal del pla estratègic?
Diria que sí. I en aquest canvi del model d’aprenentatge hi ha dos elements més. Com acompanyem l’estudiant en tot aquest viatge i aquí la UOC especialment fa molts anys que treballa moltíssim en el que són els models d’acompanyament, sobretot pel fet de ser online, per tant no hi ha presència física, doncs com acompanyes l’estudiant, com tutoritzes, com personalitzes tot aquest aprenentatge, fins i tot hi ha molts projectes tant per generar itineraris diferents com per després connectar-ho amb les sortides al mercat laboral i fer itineraris professionals. D’altra banda hi ha més la part docent, com l’acompanyem i fem que pugui treballar millor des del punt de vista de coneixements, i assumir aquests reptes del model d’aprenentatge.
I l’organització, com a gerent?
En general, després hi ha tota la part més de fer una organització molt més eficient, que pugui generar o donar resposta a aquests reptes d’una manera molt més àgil i respondre de manera ràpida a cadascuna d’aquestes transformacions.
Com a gerent, què et preocupa més? Quina és la teva prioritat? La d’optimitzar i afrontar automatitzacions amb IA o els recels per al professorat?
Lligat al pla estratègic, tenim com quatre eixos de treball molt focalitzats. Dos estan molt focalitzats en el docent i en l’estudiant. O sigui, fins i tot ho grafiquem. Estem girant tota la nostra organització perquè estigui centrada en el suport al docent i al final les dues cares de la moneda, en l’acompanyament de l’estudiant. Per tant, estem molt preocupats per la primera part. El focus el posem aquí, fins i tot en com la IA afecta aquests processos o com els millora o com ens acompanya perquè el docent faci millor la seva feina i perquè l’estudiant tingui una millor experiència d’estudiant. Però al darrere hi ha un tema que és eficiència i optimització, que seria l’altre element, i és aquí també on la IA ens ha de donar instruments o eines per poder aconseguir aquesta major eficiència. Però no només és un tema d’eines, en aquest cas és un tema fonamental d’organització, de cultura, hi ha canvis importants que hem de treballar, per això la vicegerència de Ricard Gómez ara té les tres palanques, per dir-ho així, que són les persones, que és fonamental, el canvi cultural, etc., la tecnologia, i aquí la IA n’és una d’important, i l’organització i els processos, i aquest és un altre dels, el tercer eix que estem treballant. I l’últim seria la sostenibilitat a llarg termini de la mateixa universitat, l’obtenció d’ingressos, la millora de serveis, més serveis, que ens han de donar la capacitat de continuar invertint en tots aquests elements que abans donàvem. Des del punt de vista més de gerència, el nostre pla estratègic, per dir-ho així, es tradueix en aquests principis de gestió que són els que ara estem impulsant. Aleshores la idea és fer les dues coses al mateix temps. Efectivament, ho estem fent. És un repte de transformació molt potent i això ho saben els vicegerents que l’estan liderant. I crec que ho podem fer. A més tenim gent molt vàlida. Una de les coses que he descobert és que a la UOC la gent té aquest sentiment de pertinença, de pertànyer a una universitat pionera, innovadora, que vol respondre a aquest estudiant, canviar les coses, liderar el canvi. Aquesta força es tradueix en què hem estat capaços o ho serem de canviar aquesta organització i de posar-la al servei de l’estudiant amb un nou docent, per dir-ho així, o amb un docent que acompanyarà. I al mateix temps, al darrere, anar canviant processos, anar transformant processos, anar generant eficiències, anar generant més agilitat que ens permeti respondre molt millor a aquests reptes de futur.
La UOC és a Catalunya i a Europa, on hi ha una hiperregulació amb el tema de la IA. Ajuda?
La UOC és molt europea, si m’ho permets, pels mateixos valors de com va néixer. Valors molt humans, molt ètics, molt respectuosos amb l’entorn en què treballa. I a més, no només respectuosos, sinó que formen part de l’ADN de la mateixa organització. I per tant, més enllà que no existís una regulació, la UOC hauria posat damunt la taula un marc ètic i íntegre de la utilització d’aquestes eines. Per a nosaltres no és un marc restrictiu, sinó que és un marc que forma part dels valors propis de la universitat. I en aquest sentit, en aquest respecte a aquests valors, i a més si hi ha un marc normatiu en aquest respecte al marc, a nosaltres no ens dona, ho puc dir així, una no-capacitat, etc. No, al contrari. Utilitzem aquest marc per desenvolupar totes les capacitats que ens dona aquest marc. Per tant, jo diria que és un marc donat i dins d’aquest marc nosaltres podem fer altres coses. No entrem en aquesta polèmica de si la IA, tenim aquestes eines, com les utilitzarem per a allò que nosaltres sabem fer millor, que és ensenyar persones, desenvolupar persones, transmetre coneixements a aquestes persones i fer-les créixer. I en aquest sentit i en aquest marc la IA ens dona totes les capacitats d’acord amb aquest marc ètic, humà i respectuós amb determinats valors.
Aquests dos organismes internacionals que has citat en què la rectora i la UOC estan representats, quina opinió tenen en relació amb la IA?
És incipient, jo et diria, perquè OpenEU va néixer sobretot a través de l’estratègia europea d’aliances universitàries i la generació d’un espai europeu universitari. Aleshores el centre a més porta un any de vigència, OpenEU, que és el que està liderant la UOC i que a més té l’oficina aquí, etc., etc., porta just un any de vigència i el seu centre, el seu focus, ha estat més generar aquests espais d’estudis, aquests espais d’intercanvi, etc. L’altre dia en parlàvem amb la comissionada que ho porta, que es diu Pastora Martínez, i parlàvem que la IA comença a ser ara incipient, per dir-ho així. Ara comença a ser un tema, però de moment no ha estat el tema, el focus ha estat un altre. I en l’àmbit de CINDA, que és l’organització a Llatinoamèrica, que ara just la rectora està liderant, també la preocupació allà, l’àmbit d’IA comença ara, fa molt poc s’ha creat un grup d’IA, però també la preocupació allà ha estat ara molt forta sobre la qualitat universitària, en el cas de Llatinoamèrica molt centrada. I aleshores, com que la UOC també fa molts anys que treballa en aquest àmbit universitari, de qualitat, etc., etc., i a més, des d’aquesta perspectiva, és un dels àmbits que ara preocupa. I la IA, també et diria, és incipient. Això segurament d’aquí a un any, Saül, podríem quedar. I això haurà evolucionat i et podré respondre molt millor quins han estat els elements.
És clar, perquè un dels reptes que heu de tenir és que esteu abraçant una tecnologia que cada dia i cada setmana evoluciona, canvia, hi ha models nous…
Sí. Per això és fonamental, Saül, el que comentava abans Ricard, que és un centre d’IA amb un centre d’expertise en IA, perquè és el que ens està passant ara. Cada dia canvia, la tecnologia canvia, evoluciona, l’impacte que té, etcètera, etcètera. Si tu no tens aquestes capacitats, més enllà de les capacitats que puguis veure des de fora, etc. Si tu no tens aquestes capacitats internalitzades i que a més estiguin connectades amb el teu nucli, que és ensenyar a les persones, transmetre coneixement, fer-les créixer, etc., doncs és molt difícil que puguis abordar aquest canvi constant i accelerat. I a més que ho facis des d’aquesta doble perspectiva que abans també comentava Ricard, que és una perspectiva més estratègica, és a dir, cap a on anem amb aquest pla estratègic, i aquests principis que abans comentava, i amb la iniciativa de tot allò que són les iniciatives pròpies dels diferents àmbits en què la UOC està treballant. Jo crec que per això, responent a això, és fonamental el centre d’excel·lència d’IA de la UOC.
